TEMA 1: ELS LITIGIS
1. EL MODEL D’ORGANITZACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA
El ciutadà viu en un estat de dret regulat per normes (Organització de la convivència)
o Quan normes es trenquen → evitar prendre’s justícia per pròpia mà
▪ El govern dona una resposta per resoldre els conflictes jurídics
- El nostre Estat de dret es fonamenta en la Constitució
o Drets i deures fonamentals
o Estructura posada al servei dels valors fonamentals de l’organització de
la convivència:
▪ Cap d’estat (Rei)
▪ P. Legislatiu (Corts Generals)
▪ P. Executiu (Govern, que també exerceix potestat reglamentària)
▪ P. Judicial (Administra justícia)
La constitució de 1978 és la que regula la nostra convivència.
- Hi trobem en primer lloc els valors o objectius que la constitució aspira a realitzar,
fonament de l’ordre polític i la pau social. Són drets i deures fonamentals
recollits també en molts altres acords i tractats europeus signats per Espanya
→ això permet recórrer a tribunals internacionals, esgotades les vies internes
Alguns d’aquests drets i deures fonamentals són de caràcter processal
- Garanties processals en el procés de resolució de litigis (art. 24 CE)
- Tots els poders de l’estat han de respectar aquestes garanties → El legislatiu,
p.e., no pot aprovar una llei contrària a la Constitució (Control TC)
2. QUÈ ÉS UN LITIGI JURÍDIC?
Un litigi és la transposició al camp processal de la dialèctica de la contradicció com a
mètode per analitzar, gestionar i resoldre algun problema. El litigi és tant el problema a
solucionar com el mètode per resoldre’l
3. ELS SISTEMES DE SOLUCIÓ DE LITIGIS
Punt de partida→ Un ciutadà creu que no se li han respectat els drets no es pot prendre
la justícia per la pròpia mà. És una restricció de la seva llibertat individual, però la
resta de poders també accepten sotmetre’s a la disciplina del sistema, avenint-se a usar-
lo al mateix nivell que ell. A canvi de la restricció, es brinda al ciutadà un sistema de
tutela jurídica organitzat i costós.
- Entra en un procés judicial, convertint-se en part activa → receptor: part passiva
DRET PROCESSAL → Regles per donar resposta a un conflicte en base a unes normes
- Components del litigi
o 1. Ciutadà → Motor i usuari. Pren la iniciativa, la impulsa i n’accepta el
resultat.
o 2. Infraestructura → Arquitectura que sustenta el sistema
o 3. Procés → Mitjà d’obtenció dels fins als quals serveix el sistema
RESUM MANUAL “EL SISTEMA PROCESAL ESPAÑOL”
, ORIOL CODINA I BARBOSA – UPF - DRET
4. ELS MODELS DE GESTIÓ I SOLUCIÓ DE LITIGIS
Sistema extrajudicial → Alternative Dispute Resolution → Importat dels països
anglosaxons per evitar la congestió de la Justícia Estatal. No hi ha normes processals
- Només serà possible si les dues parts hi estan d’acord, i si són conflictes sense
interès públic
o Només conflictes de caràcter privat
- Un cop s’escullen sistemes extrajudicials no es pot intentar tornar a la justícia
ordinària→ Només per fer efectiva una sentència extrajudicial
o Aquest sistema no pot imposar el compliment forçós de resolucions
Diferències
JUSTÍCIA ESTATAL SISTEMES EXTRAJUDICIALS
Conflictes de caràcter públic o privat Conflictes de caràcter privat
Reglats Autonomia de la voluntat
Tot tipus d’assumptes Matèries disponibles
Infraestructura PJ A elegir
Procés Dialèctica similar a un judici
Sentència executable En ocasions, resolucions executables
Garanties processals Protocols de qualitat idèntics
RESUM MANUAL “EL SISTEMA PROCESAL ESPAÑOL”
, ORIOL CODINA I BARBOSA – UPF - DRET
TEMA 2: ELS MITJANS ALTERNATIUS
1. ELS ADR
Totes aquelles institucions que contribueixen a la resolució de litigis jurídics per una via
diferent al sistema estatal o amb un model d’instrument diferent del judici regulat per les
lleis d’enjudiciament.
Són sempre voluntaris → no venen imposats per l’Estat
Són flexibles → no suposa cap violència adaptar les formes i regles a les necessitats del
cas i decidir la dosi en què es duen a terme i fins on s’arriba.
Fórmules autocompositives (si no hi ha acord, les parts sempre tenen la última paraula
en quant a la resolució del litigi → poden no arribar a cap acord) i heterocompositives
(un tercer pren una decisió vinculant)
Sovint és la continuació dels intents de negociació previs a l’inici del procés judicial
2. LA CONCILIACIÓ
Objectiu → Solució d’un conflicte en un entorn amigable, al marge de qualsevol litigi
judicial → Posar fi a un litigi (Preventiva o extraprocessal) o evitar-ne la iniciació
(Intraprocessal)
La conciliació és més freda i més institucional que la mediació
Usos actuals
➔ Conciliació prèvia a la incoació d’un litigi civil → Exposició contradictòria dels fets
per les parts
➔ Intent de conciliació al qual s’invita a les parts en l’audiència prèvia al judici
ordinari
➔ Conciliació prèvia als judicis laborals davant el servei administratiu corresponent
➔ Intent de conciliació a l’inici de l’acte del judici en matèria laboral
3. LA MEDIACIÓ
Fórmula voluntària perquè les parts arribin a una solució al conflicte que pot sorgir o ja
és existent entre elles. Sovint es canalitza a través d’institucions públiques o privades.
S’acudeix a la figura d’un mediador, aliè a les parts, independent i neutral.
La mediació és absolutament confidencial, i es canalitza a través d’entrevistes del
mediador amb les parts, juntes o per separat segons situació. El mediador s’implica més.
El mediador no imposa solucions ni dicta cap resolució sobre el cas, sinó que orienta,
assessora i ajuda als interessats perquè ells concertin una solució o acostin posicions.
Els acords de mediació han de ser protocol·litzats davant de notari, i si hi ha voluntat
concordant es documenta en la forma que convingui a les parts. Si no, el mediador es
limita a fer un breu informe.
La mediació dura tant com les parts desitgin i s’esgota quan aquestes ho decideixin o el
mediador consideri que ha esgotat l’encàrrec. En mediacions institucionals es sol posar
un termini de tres mesos.
RESUM MANUAL “EL SISTEMA PROCESAL ESPAÑOL”
, ORIOL CODINA I BARBOSA – UPF - DRET
Implantació:
- En casos familiars se suposa que hi haurà més predisposició a arribar a un acord
i complir-lo a causa que en el futur se seguirà sent família → més predisposició
per la mediació. Impulsada per CCAA, de durada aproximada de tres mesos.
- Els jutjats de menors tenen el seu propi procediment → en delictes no gaire
greus, s’obre la porta a la mediació amb un cos de suport entre víctima i agressor
→ per tal d’intentar evitar que l’agressor hagi de passar pel trauma del judici. En
judicis penals que afecten menors d’edat, llei 5/2000
- Assumptes civils i mercantils
- Dret laboral, RDL 5/2012
RDL 5/2012 impulsa la desjudicialització de determinats assumptes. La mediació es basa
en la voluntarietat i lliure decisió de les parts i en la intervenció del mediador.
- Títol I → àmbit d’aplicació
- Títol II → Principis informadors de la mediació (igualtat, neutralitat, etc)
- Títol III → Estatut mínim de mediador
- Títol IV → Procediment de mediació (flexible)
- Títol V → Execució d’acords de mediació. Esdevé títol executiu extrajudicial
4. L’ARBITRATGE
Forma escollida voluntàriament per les parts de resolució d’un litigi per part d’un àrbitre.
És el que més s’assembla al judici. Declarat constitucional per STC 176/1996.
No serà necessària protocol·lització davant notari en els laudes arbitrals.
- Fórmula heterocompositiva (portar el cas a un tercer la decisió del qual serà
sempre vinculant → dictarà un laude d’obligat compliment)
Art. 2.1 llei 60/2003 → Són susceptibles d’arbitratge les controvèrsies sobre matèries de
lliure disposició conforme a dret.
- Llei general: Procediments de sis mesos si les parts no decideixen altra cosa
- Llei general de defensa de consumidors i usuaris
o Arbitratges gratuïts
o Reconeixement i execució de sentències d’arbitratge estrangeres
▪ Relacions jurídiques internacionals
o ATC 259/93 en declara constitucionalitat
o STC 174/95 declara inconstitucionals els obligatoris
- Arbitratge internacional, que regula reconeixement i execució de sentències
arbitrals estrangeres en la gran majoria de països del nostre entorn
- Arbitratges laborals, desenvolupats per acords interprofessionals entre
empresaris i sindicats
- Arbitratges obligatoris en cas de vaga que pot causar al país greus
conseqüències econòmiques. Instruïts pel govern o CCAA
Elements bàsics → conveni arbitral, que permet als interessats configurar a mida el
model de solució d’un litigi; àrbitres, que són les persones encarregades de donar una
resposta final al litigi; un model de judici simple, escenari i llenguatge de comunicació
alhora entre interessats i àrbitres, com a mètode per arribar a la solució del litigi.
RESUM MANUAL “EL SISTEMA PROCESAL ESPAÑOL”
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller OriolCodina. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $9.11. You're not tied to anything after your purchase.