Anàlisi d'un problema geogràfic o territorial concret - Els dessecaments de la Bassa de Capellades

TREBALL DE CURS: ANÀLISI D’UN
PROBLEMA GEOGRÀFIC/TERRITORIAL
CONCRET
LA BASSA DE CAPELLADES I EL PROBLEMA DE LA
SOBREEXPLOTACIÓ DE L’AQÜÍFER “CARME-CAPELLADES”




ALUMNE: ORIOL GUINART

DOCENT: TONI CARNEROS

ASSIGNATURA: COMPLEMENTS DE GEOGRAFIA

DOCUMENT: TREBALL

MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)

CURS: 2020 - 2021

DATA D’ENTREGA: 16 D’ABRIL DE 2021

,SUMARI

1. Estudi geogràfic de l’àmbit d’estudi.................................................................................. p. 1-6

• 1.1. Introducció (context i ubicació geogràfica, superfície i límits)
• 1.2. Dades generals
• 1.3. Geomorfologia (unitats i estructures del relleu, altituds).
• 1.4. Clima (temperatures, precipitacions, etc.).
• 1.5. Paisatge (vegetació, fauna, àrees naturals o protegides).
• 1.6. Demografia (evolució de la població, mortalitat, natalitat, migracions)
• 1.7. Poblament (distribució de la població, espais urbans, espais rurals, etc.).
• 1.8. Economia (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal, mineria, indústria i
energia, transport i comunicacions, serveis, comerç, turisme).



2. Anàlisi del problema territorial ....................................................................................... p. 7-18

3. Conclusions i propostes de millora ................................................................................ p.19-20

• 3.1. Conclusions
• 3.2. Propostes de millora

Bibliografia

, 1. ESTUDI GEOGRÀFIC DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

1.1. Introducció (context i ubicació geogràfica, superfície i límits)

L’aqüífer Carme – Capellades és una formació geològica i hidrològica que constitueix el
principal recurs d’aigua potable de qualitat tant pels municipis que hi són a sobre (Carme,
Capellades i Orpí), com per als veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme,
les Deus de Sant Quintí i la Bassa de Capellades, i el conjunt s’alimenta de la pluja de les
serres situades als límits de l’aqüífer.

Segons la Diputació de Barcelona, aquesta formació geològica i hidrològica està
delimitada per un traçat que segueix el següent recorregut: comença a la carretera
comarcal Igualada – Esblada (en el quilòmetre 44), justament a la cruïlla amb el límit dels
termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles; continua
cap al nord-est pel límit del terme municipal d’Orpí (fins a la cruïlla amb el límit del terme
municipal de Carme), resseguint el límit del terme de Carme arriba a la Pobla de
Claramunt i travessa la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram
Martorell – Igualada); passa per Capellades i Vallbona d’Anoia, creua el riu Anoia i arriba
fins Font Rubí i la Llacuna. En definitiva, els termes municipals totalment inclosos dins
l’aqüífer són Orpí, Carme i Mediona, i els termes parcialment inclosos dins del mateix
són la Pobla de Claramunt, Capellades, Cabrera d’Anoia, Font-rubí, la Llacuna, Santa
Maria de Miralles, Torrelles de Foix i la Torre de Claramunt.1

El següent treball se centrarà en la seva sobreexplotació industrial i el continu
dessecament de la Bassa de Capellades, la qual està situada al centre de la vila i
constitueix, com s’ha dit, un dels tres punts d’aflorament naturals de l’aqüífer, el qual té
una extensió de 157km2.

Municipi de Capellades dins la comarca de
l’Anoia2




Aqüífer Carme – Capellades3




1
“Aqüífer Carme – Capellades”. Mapes de Patrimoni Cultural.
2
“Capellades”. IDESCAT.
3
“Aqüífer Carme-Capellades”. Mapes de Patrimoni Cultural.

1