TEMA 3: PORÍFERS (ESPONGES)
1. DEFINICIÓ
Primer grup que divergeix de la resta d’animals, les esponges formen un clara que són els
parazous, per tant són grups germans de la resta dels animals.
Tenen una parella aquífer i no formen veritables teixits, són pluricel·lulars, les cèl·lules no
arriben a formar teixits sinó que formen agregats cel·lulars.
Animals exclusivament aquàtics que viuen majoritàriament en aigües oceàniques.
Animals sèssils ,enganxats al substrat, formen part de la comunitat bentònica, pràcticament
no es desplacen encara que algunes poden fer petits moviments.
Són animals filtradors, s’alimenten de la materia orgànica de petits organismes dissolts en
l’aigua. Són animals de creixament modular i per tant hi ha diferents mides en una mateixa
espècie.
Poden realitzar diverses relacions amb altres organismes.
2. CARÀCTERS GENERALS
2.1 Model d’organització
Les cèl·lules formen agregats cel·lulars, no arriben a formar veritables teixits. En les
esponges falten algunes característiques que si que apareixen en altres grups d’animals
com les unions estretes o comunicants.
Són asimètrics, algunes esponges poden tendir a una certa simetria radial. No presenten eix
de polaritat ni simetria.
Formades per dos capes de cèl·lules, una capa externa ( pinacoderma) i una més interna
(coanoderma), entre mig hi ha una capa on hi apareixen elements cel·lulars pero una matriu
extraclular molt important que s’anomena mesohil.
a. Pinacoderma
Recobriment extern de la esponja, en algunes esponges aquesta pinacoderma passa a
superfícies internes (canals exalants i inhalants).
Està formada per un tipus cel·lulars = pinacòcits. En les cpelules amb un replegament els
pinacocits no es troben nomes en la part externa sino que passen en els canals i
s’anomenen endopinacocits.
Aquests pinacocits tenen funció de recobriment i de fixació. En la part basal de l’esponja
trobem els basopinacocits, que produeixen substàncies cimentans per enganxar a l’esponja
al substrat.
No hi ha membrana bassal, per això no es considera un epiteli.
, Poden aparèixer altres cèl·lules (poròcits), no només es troben a la pinacoderma sino que
en les esponjes més senzilles atravessen tot el gruix de la paret de l’esponja.
Són cel·lules poroses ja que són cilíndriques i deixen un canal al mig, de manera que
formen els orificis d’entrada i els canals d’entrada d’aigua.
b. Mesohil
No es una capa formada completament per cèl·lules, predomina una matriu extracel·lualar i
també elements esqueletics de suport.
Les cèl·lules que apareixen s’anomenen amebocits, cèl·lules amofes amb capaçitat mobil
gracies a l’us de pseudopodis. Trobem amebocits de diferents tipus:
- Arqueocits: Intervenen en diferents funcions, cèl·lules totipotens.
- Esclerofits: Secreten espícules
- Colenofits: Secreten fibres de col·lagen
- Espongosits: Secreten espongina.
c. Coanoderma
Capa més interna, entapissa l’atri, la cavitat central en les esponjes més senzilles, o bé les
cambres vibràtils, cavitats més petites.
Formada per una capa de coanòcits, cèl·lules flagel·lades que presenten un únic flagel
envoltat per un collar de microvellositats. El moviment del flagel crea un corrent d’aigua que
atravessarà l’esponja i que intervé en la alimentació.
2.1.1 El sistema aqüífer
Amb l’aigua que filtren capturen l’aliment, pero tambe es produeix l'intercanvi de gasos i
aboquen les substàncies de rebuig producte del metabolisme.
De manera que trobem tot un mecanisme de circulació d’aigua que ho fa pel sistema
aqüífer, conjunt d’orificis i canals amb cavitats entapissades de coanòcids que travessen
tota l’esponja.
Tres tipus en funció del seu replegament i complexitat:
1. Àscon
Formada per tres capes envoltant una cavitat central
que és l’atri.
1. DEFINICIÓ
Primer grup que divergeix de la resta d’animals, les esponges formen un clara que són els
parazous, per tant són grups germans de la resta dels animals.
Tenen una parella aquífer i no formen veritables teixits, són pluricel·lulars, les cèl·lules no
arriben a formar teixits sinó que formen agregats cel·lulars.
Animals exclusivament aquàtics que viuen majoritàriament en aigües oceàniques.
Animals sèssils ,enganxats al substrat, formen part de la comunitat bentònica, pràcticament
no es desplacen encara que algunes poden fer petits moviments.
Són animals filtradors, s’alimenten de la materia orgànica de petits organismes dissolts en
l’aigua. Són animals de creixament modular i per tant hi ha diferents mides en una mateixa
espècie.
Poden realitzar diverses relacions amb altres organismes.
2. CARÀCTERS GENERALS
2.1 Model d’organització
Les cèl·lules formen agregats cel·lulars, no arriben a formar veritables teixits. En les
esponges falten algunes característiques que si que apareixen en altres grups d’animals
com les unions estretes o comunicants.
Són asimètrics, algunes esponges poden tendir a una certa simetria radial. No presenten eix
de polaritat ni simetria.
Formades per dos capes de cèl·lules, una capa externa ( pinacoderma) i una més interna
(coanoderma), entre mig hi ha una capa on hi apareixen elements cel·lulars pero una matriu
extraclular molt important que s’anomena mesohil.
a. Pinacoderma
Recobriment extern de la esponja, en algunes esponges aquesta pinacoderma passa a
superfícies internes (canals exalants i inhalants).
Està formada per un tipus cel·lulars = pinacòcits. En les cpelules amb un replegament els
pinacocits no es troben nomes en la part externa sino que passen en els canals i
s’anomenen endopinacocits.
Aquests pinacocits tenen funció de recobriment i de fixació. En la part basal de l’esponja
trobem els basopinacocits, que produeixen substàncies cimentans per enganxar a l’esponja
al substrat.
No hi ha membrana bassal, per això no es considera un epiteli.
, Poden aparèixer altres cèl·lules (poròcits), no només es troben a la pinacoderma sino que
en les esponjes més senzilles atravessen tot el gruix de la paret de l’esponja.
Són cel·lules poroses ja que són cilíndriques i deixen un canal al mig, de manera que
formen els orificis d’entrada i els canals d’entrada d’aigua.
b. Mesohil
No es una capa formada completament per cèl·lules, predomina una matriu extracel·lualar i
també elements esqueletics de suport.
Les cèl·lules que apareixen s’anomenen amebocits, cèl·lules amofes amb capaçitat mobil
gracies a l’us de pseudopodis. Trobem amebocits de diferents tipus:
- Arqueocits: Intervenen en diferents funcions, cèl·lules totipotens.
- Esclerofits: Secreten espícules
- Colenofits: Secreten fibres de col·lagen
- Espongosits: Secreten espongina.
c. Coanoderma
Capa més interna, entapissa l’atri, la cavitat central en les esponjes més senzilles, o bé les
cambres vibràtils, cavitats més petites.
Formada per una capa de coanòcits, cèl·lules flagel·lades que presenten un únic flagel
envoltat per un collar de microvellositats. El moviment del flagel crea un corrent d’aigua que
atravessarà l’esponja i que intervé en la alimentació.
2.1.1 El sistema aqüífer
Amb l’aigua que filtren capturen l’aliment, pero tambe es produeix l'intercanvi de gasos i
aboquen les substàncies de rebuig producte del metabolisme.
De manera que trobem tot un mecanisme de circulació d’aigua que ho fa pel sistema
aqüífer, conjunt d’orificis i canals amb cavitats entapissades de coanòcids que travessen
tota l’esponja.
Tres tipus en funció del seu replegament i complexitat:
1. Àscon
Formada per tres capes envoltant una cavitat central
que és l’atri.
