ELS ESTATS MODERNS FINS A LA PAU DE WESTFÀLIA
15/09/2020
TEMARI I AVALUACIÓ
L’EDAT MODERNA
PERIODITZACIÓ
COMENÇAMENT:
Fets fonamentals que marquen el pas de l'Edat Mitjana a la Moderna.
1453: PRESA DE CONSTANTINOBLE.
1492: DESCOBRIMENT D'AMÈRICA.
1517: INICI DE LA REFORMA LUTERANA.
FINAL:
1789: Revolució Francesa.
1808: Guerra d'Independència Espanyola.
L’any 1453 suposa un trencament respecte al moment anterior, i pertany a les dates que tradicionalment es
prenien com a inici de l'Edat Mitjana, que se situa entre el final del segle XV i el començament del segle
XVI.
1492: descobriment d’Amèrica, encara que afecte a tots els estats, en alguns ho fa en major mesura, com en
la península Ibèrica, o més bé en l’agrupació de regnes que conformen aquesta Península Ibèrica.
A més de l'element polític d’aquesta presa de Constantinoble i tot el que suposa l'avançada dels otomans o
de l'islam pel Mediterrani, ja que és un element a tindre en compte en l'àmbit, polític però també religiós.
Amèrica és important pel polític, però també pel que és econòmic i demogràfic, primer per a Castella i
Portugal, però després s'uneixen altres països europeus.
1517: revolució en l'àmbit cultural i religiós, trencament de la unitat de l'Església Catòlica i inici d'una sèrie
de corrents religioses que se situaran al llarg de l'Europa Central.
Una data per a acabar el període és la Revolució Francesa, moment en el qual comencen a establir-se aquests
canvis que donen ales a la burgesia. Aquesta burgesia, que arranca sobretot des de la base de l'Edat Mitjana,
però que amb aquesta ampliació del món conegut i amb les relacions transoceàniques que es donen després
del descobriment d'Amèrica, aquesta burgesia trencarà l’hermetisme de la divisió social en estats privilegiats
-església i noblesa- i, per altra part, el poble -tots els que no tenen privilegis, a part de a què es dediquen-.
La burgesia, dins d’un establiment no privilegiat, aconsegueix el poder polític.
1
,1808: any d’especial rellevància per a Espanya, com inici de molts canvis i perquè és a aquest segle XIX on
entra la contemporània a Espanya.
Ens interessa veure processos:
Grans canvis de la segona meitat del segle XV: transformació de la vida europea i estímul per al trànsit de
l’Edat Mitjana a la Moderna:
Inici de l'època dels grans descobriments per part dels portuguesos i castellans en la segona meitat del segle
XV, aquests avanços potenciaran els grans descobriments. Amb el problema de connexió mercantil amb
Orient, els portuguesos baixaràn per la costa occidental africana i buscaran la connexió amb les espècies i els
productes de luxe orientals per l'Índia, mentre que, com la Terra és redona, Castella busca la connexió
occidental per l'Atlàntic. Allí Colon es troba amb el que pensa que és les Índies, però els seus càlculs eren
curts i arriba a les Índies desconegudes, és a dir, les occidentals.
Transformació cultural i religiosa: Humanisme, Renaixement, Reforma. Tot açò comença a adonar-se des de
la segona meitat del segle XV.
* Moviment de renovació cultural que canvia respecte al prototip de l'Edat Mitjana, del teocentrisme a
l'antropocentrisme:
Va situar l’home en el centre del món.
Va redescobrir l’herència cultural i artística de l’antiguitat grecoromana.
Va utilitzar la impremta per a difondre les seues idees.
Al sud de la Península Itàlica estava la Magna Grècia i aquests lligams a l'antiguitat és en Itàlia on més
estan. L'humanisme és un moviment que posa èmfasi en aquest passat i en recuperar-lo, per a anar també
més enllà, aprofitant aquesta etapa, que ells consideren com la de màxima esplendor coneguda, i prescindint
d’aquesta Edat Mitjana que, per a ells, s'ha quedat escassa en molts sentits. Tots els canvis que es van donar
a la cultura, a les dècades finals del segle XV i principi del XVI són impensables sense el descobriment de la
imprenta en l'àmbit germànic, en Magúncia, com a punt de difusió de les idees.
Origín de la impremta des dels caràcters mòbils, inicialment en fusta, fins a la revolució cultural que es va
donar. La impremta, a més de recuperar obres del passat, jugarà un paper fonamental en la reforma religiosa
amb l'aparició del luteranisme en 1517. És inimaginable tota aquesta projecció de la Reforma i de les
diferents reformes que van sorgir, en l'espai germànic sobretot, però també en la connexió que es va establir
en aquest riu que fa frontera amb França en algunes parts i que és el Rin (Sacre Imperi, línia renana o
palatinat renà), aquest territori és important també per als aspectes religiosos, com a zona de frontera on els
reformadors poden canviar d'un territori a altre per a evitar que els lleven la vida.
Aquesta és una època amb nombrosos escrits, sobretot els incunables. Els llibres d'aquesta primera època de
la segona meitat del segle XV són sobretot obres religioses. La literatura política va ser també important,
sobretot en les Guerres de Religió, aon cada bàndol farà ús de la impremta per la difusió de les seues idees
polítiques.
Caracterització: model bàsic de l'estat modern.
Mazarinades: escrits en contra de Mazarí.
2
,A Anglaterra durant la Revolució Anglesa la impremta resulta fonamental per a donar suport a aquestes
idees de confrontació política, però també resulta bàsica per a potenciar els sistemes legals (recopilacions de
lleis...) fonamentals per a aquests estats moderns que estan conformant-se en aquesta segona meitat del segle
XV i que afonen les seues arrels en aquestes monarquies autoritàries que cada vegada aniran agafant més
poder amb la separació del rei respecte als que eren els seus iguals, és a dir, la noblesa. Resulta important
assenyalar com d’aquestes monarquies autoritàries passarem a les monarquies absolutes en el segle XV i
d'aquestes al despotisme il·lustrat del segle XVIII.
Canvis polítics: imposició de l’autoritat reial. A principis del segle XVI en les monarquies occidentals,
l'autoritat del rei comença a ser més important i açò suposa un canvi radical respecte al rei de l'Edat Mitjana
on encara hi havien eixos nobles amb exèrcits privats. En l'Edat Moderna el monarca disposarà d’aquests
exèrcits i de les lleis recopilades.
Canvis econòmics: sorgiment del capitalisme comercial, condicionat per l'ampliació del món conegut (or i
argent d'Amèrica). El descobriment d'Amèrica origina un tràfic comercial diferent del que es dona en un
primer moment quan els europeus arriben Amèrica, ja que només volen extreure or i plata, és a dir, en un
primer moment els europeus porten a la Península or, després predomina la plata i el que suposa açò és un
primer pas. Posteriorment i cada vegada en major mesura en el segle XVII, parlem de les companyies
comercials amb el protagonisme holandés, aquesta és l'època del primer capitalisme, però no com el del
segle XIX, sinó un capitalisme comercial que arranca en aquests descobriments, amb el major control dels
oceans i, a més a més, que va lligat amb els canvis socials. Gràcies a aquest capitalisme comercial, dins
d’aquest tercer estat que no té cap privilegi, es posiciona un grup que en l'àmbit econòmic disposa d’uns
capitals proporcionats per aquests intercanvis entre les diferents àrees del globus, la burgesia.
Canvis socials: disgregació de la societat feudal i incorporació de nous grups socials als ja coneguts en l'Edat
Mitjana (la burgesia). En l'àmbit social durant tota l'Edat Moderna ens trobem amb els mateixos tres
estaments, però aquesta societat moderna no és igual que la societat feudal i, a mesura que avancem més en
el temps, canvia més i aquest canvi és sobretot propiciat per aquesta burgesia que ja existeix en l'Edat
Mitjana (ja que el burgés era qui habitava un burgo) però en l’Edat Moderna la burgesia, en un sentit ja
econòmic, és la que ocupa les capes superiors d’aquest tercer estat, i durant aquesta etapa hi haurà un
apropament de la burgesia al poder amb el temps. En aquest procés, serà important el paper de les
universitats en la formació dels lletrats que seran els majors suports de la monarquia (més apropament al rei
és igual a més poder) i en aquesta situació els nobles es neguen a deixar pas a aquesta burgesia universitària.
Finalment, la Revolució Francesa trenca l'estructura estamental i li dona el poder definitiu al tercer estat.
Modificacions del clima: Petita Edat de Gel (PEG) idea de que la climatologia ha anat canviant al llarg de la
història.
A més de conèixer els processos, interessa també conèixer les dinasties que s'instal·len en els diferents
estats, els personatges concrets que protagonitzen els esdeveniments, l’espai geogràfic en què es
desenvolupen, les institucions existents…
AVALUACIÓ
Pràctiques – 40%.
Participació – 10%.
3
, Prova escrita – 50%.
PRÀCTIQUES:
Treball en equip: personatges i terres (4 persones)
Qüestionaris temes.
Qüestionaris lectures.
16/09/2020
Pràctica de treball en grup:
Dossier o vídeo.
Text (redacció científica) màxim 10 fulls: màxim 15 min per a exposar el tema.
TEMA 1. – EL SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC
EUROPA EN LA 2a MEITAT DEL SEGLE XV
El segle XV és un segle molt dinàmic en l'àmbit polític i també és un segle complex, perquè en ell s'està
acabant un sistema i n'està naixent altre. Això implica una etapa en la qual les entitats polítiques no són
estables, és a dir, són inestables, per aquest caràcter de monarquies autoritàries que van anar enfortint-se en
aquesta segona meitat del segle XV, per a donar un senyal de consolidació al llarg del segle XVI. Aquestes
monarquies són estats en construcció pel que fa a les fronteres, ja que aquestes no estan ben delimitades i
estem en un context històric en el qual tots els estats volen créixer, és a dir, que els estats volen ampliar els
seus territoris per a obtindre més recursos i súbdits.
A més, aquestes fronteres són insegures i estan poc delimitades i en constant conflicte. Per exemple, el
conflicte entre Carles I i Francesc I de França pel control de l'espai Itàlia.
Aquestes monarquies autoritàries conviuen amb altres realitats i poders universalistes que han entrat en
decadència en aquest segle. Per exemple, l’autoritat papal, sobretot en l'àmbit secular o territorial i en
l'eclesiàstic, ja que és l’època de la Reforma, on es dona un menor protagonisme al papa de Roma i també el
Sacre Imperi Romanogermànic, que arranca en l’Edat Mitjana i acaba desapareixent en el 1806 amb unes
limitacions condicionades pel seu contrast amb monarquies absolutistes.
Monarquies nacionals:
Conjunt de repúbliques, ducats, ciutat-estats i confederacions, que pot ser que, sobretot en l'àmbit italià,
configuren xicotets estats.
Els ducats o ciutats imperials també apareixen dins d’altres entitats, com en el cas del Sacre Imperi.
Confederació alemanya o espai germànic: ampliat amb l'espai austríac de Bohèmia i els estats patrimonials
de la dinastia Habsburg o Àustria. L’emperador serà també rei de Bohèmia.
4
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller laurapoveda. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $6.97. You're not tied to anything after your purchase.