Tema 12 La relació jurídica i el dret subjectiu
La relació jurídica
● La relació jurídica és aquella situació social, de qualsevol índole,
susceptible de ser contemplada pel Dret.
● Hi ha determinades relacions o situacions socials que no constituïxen
relacions jurídiques: l’amistat, l’enemistat, el festeig, etc. L’amistat no està
regulada: el Dret no contempla els drets i obligacions que un amic té respecte
d’un altre, perquè no existixen.
● La relació només serà jurídica quan siga una via per a la realització de
funcions econòmiques o socials. En aquest sentit, es pot parlar, per
exemple, de la relació conjugal, que, per la celebració del matrimoni, naix
entre els cònjuges, o la relació d’arrendament que el contracte d’arrendament
genera entre arrendador i arrendatari.
● La relació jurídica té el seu origen en un fet jurídic (el matrimoni, el contracte,
etc.) i engloba un conjunt de poders, facultats, deures, etc., que corresponen
a les persones que hi intervenen.
● Al conjunt de normes referents a les relacions jurídiques d’una certa
figura jurídica determinada se li diu institució jurídica. En aquest sentit,
és una institució el matrimoni (en quant formen una unitat les normes
relatives a ell), una altra la propietat, la compravenda, etc.
L’estructura de la relació jurídica
● La relació jurídica es compon de tres elements: a) subjectes; b) objecte; i c)
contingut.
A) Subjectes de la relació jurídica
■ Els subjectes de la relació jurídica són els subjectes entre
els quals la relació s’establix.
■ La relació es polaritza en dos termes personals: arrendador i
arrendatari (en un contracte d’arrendament), comprador i
venedor (en un contracte de compravenda), cònjuges (en el
matrimoni), tutor i pupil o tutelat (en una tutela), curador i
persona sotmesa a curatela (en una curatela), etc.
■ Dins dels subjectes de la relació jurídica cal distingir entre
un subjecte actiu i un passiu.
■ Al subjecte actiu li corresponen posicions actives de poder
jurídic, és a dir drets subjectius i facultats. Al subjecte passiu
se li imposen deures jurídics i davant el mateix es
concedixen els drets o facultats del subjecte actiu.
■ No obstant això, la distinció entre subjectes actius i
passius no és absoluta, ja que en moltes relacions
jurídiques poden confluir al mateix temps en una mateixa
persona drets i obligacions. En aquests casos es parla de
relacions jurídiques bilaterals o sinal·lagmàtiques, en tant que
, imposen obligacions recíproques per a tots dos subjectes.
■ Així, tots dos cònjuges assumixen, al casar-se, els deures
conjugals: convivència, auxili o socors mutu, coresponsabilitat
domèstica i fidelitat. Igualment, en un contracte de
compravenda, el venedor té dret a rebre el preu, però a canvi
assumeix les obligacions de lliurament de la cosa i sanejament.
B) L’objecte de la relació jurídica
■ L’objecte de la relació jurídica és la matèria social que
queda afectada per la relació i, en definitiva, els béns i
interessos a què la mateixa es referix.
■ Així, la conducta o comportament d’altres persones en el que
puga ser valuós per al titular (prestacions de serveis, relacions
de treball) o els béns econòmics, que al seu torn poden ser
coses materials, energies i béns immaterials o intel·lectuals.
C) El contingut de la relació jurídica
■ Tota relació jurídica és un instrument de realització d’una funció
social o econòmica. Perquè aquesta puga aconseguir-se,
s’atribuïxen als subjectes poders jurídics.
■ El poder jurídic existix sempre que l’ordenament jurídic
atribuïx a una persona la possibilitat que mitjançant un acte
de la seua voluntat, exigisca a una altra o unes altres un
cert comportament o impose unes determinades
conseqüències jurídiques. Els poders jurídics poden ser:
1) Drets subjectius: constituïxen poders jurídics que estan
conformats per un feix o grup de facultats unitàriament
agrupades, que es lliuren al seu titular deixant al seu
arbitri el seu exercici i defensa (ex. dret de propietat).
2) Potestats: són poders jurídics que s’atribuïxen a la
persona no perquè aquesta realitze els seus propis
interessos, sinó per a la defensa dels interessos d’altres
persones, de manera que el seu exercici i la seua
defensa no són lliures i arbitraris, sinó que vénen
imposats en funció dels interessos al servei dels quals es
troben (pàtria potestat, tutela, etc.).
3) Facultats: són possibilitats d’actuació que s’atribuïxen a
la persona com a contingut d’un dret subjectiu més ampli
(ex. facultat d’alienació del propietari).
El dret subjectiu
● La noció de “dret subjectiu” es contraposa a la de “Dret objectiu”.
● El Dret objectiu és el conjunt de normes jurídiques en si mateixes
considerades (p. ex., les contingudes al CC).
● Per contra, el dret subjectiu és el concret poder que aquestes normes
jurídiques concedixen a una persona sobre els propis béns de la seua
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller Lusa123. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $6.85. You're not tied to anything after your purchase.