El DI, RRII i SI s’ubiquen en ciències socials, perquè són fenòmens socials, generats per
l’activitat humana.
Les relacions internacionals són relacions que estableixen els humans entre sí i amb elements
materials de l’entorn, són diverses i sovint responen a una certa ordenació.
S’han de distingir tipus de vincles entre persones (relacions) de models o marcs d’ordenació
de relacions (estructures socials)
– Una mateixa relació es pot estructurar de diverses formes
– Relacions socials en diversos àmbits o sectors
Un mateix individu participa en diverses relacions i ocupa diferents llocs en estructures socials
Doble interacció o influència mútua:
– Entre relacions i estructures (estructura predetermina relacions però pot ser
transformat per relacions)
– Entre els diferents sectors o àmbits de les relacions socials (fenòmens socials
presenten diversos aspectes polítics, econòmics, ideològics)
D’aquesta doble interacció en resulten dues característiques:
– Dinamisme, capacitat d’evolució
– Historicitat, vincle amb lloc i moment o període determinat
Dret, com a fenomen social,
– Es situa en el pla de les estructures pretén regular relacions socials;
– Participa de la doble interacció indicada
– És dinàmic i és històric
Noció de societat internacional: conjunt de grups i organitzacions socials, polítiques i
econòmiques que són capaços d’actuar o de relacionar-se al marge o a través de les fronteres
polítiques territorials
Relacions internacionals: relacions establertes pels grups i organitzacions abans
indicats, entre sí.
Sempre hi ha hagut aquest tipus de relacions. I hi ha hagut comunitats polítiques més
extenses, poblades, riques i avançades que els Estats europeus.
Però ens interessa el moment en que aquestes relacions es fan permanents i faciliten
l’aparició del Dret internacional,
Partim de la constatació de que hi ha una relació directa entre
– forma d’organitzar la producció i l’intercanvi de béns (metabolisme social),
– l’organització del poder polític en el pla territorial
– i la configuració de les relacions internacionals.
Base material de sistema de relacions internacionals permanents
– S’organitza la producció per al canvi i no per al consum
– Hi ha un excedent de producció que no absorbeix el mercat intern i es requereix
,una expansió del mercat
– La producció d’uns països és complementària de la d’altres
Base estructural es dona quan es forma l’Estat de base territorial (frontera) es
converteix en el model d’organització política estable que es va expandint en el Món
Les dues condicions comencen a coincidir històricament a Europa, en la transició del
feudalisme al capitalisme, és a dir durant l’edat moderna.(Pau de Westfalia 1648)
Per tant Relacions internacionals, als nostres efectes, es produeixen:
– a partir que la producció i l’intercanvi de béns s’ordena d’acord amb el sistema capitalista
– I a partir del moment en que hi ha una descentralització del poder polític en la Societat
internacional sota la forma d’un sistema d’Estats sobirans de base territorial
I Dret internacional,
– En tant que Dret, és un fenomen social de caràcter estructural, dinàmic i històric
– En tant que internacional, vol regular determinades relacions internacionals al servei dels
interessos de l’expansió del model de producció capitalista i dels interessos del Estats que
conformen el model i el sistema d'organització política dominant.
La definició de DI es basa en la forma de produir-se les normes jurídiques, l'estructura social
de la vida internacional, els subjectes a què va dirigit, etc.
Per DI entenem: sistema de normes i principis que formen l'ordenament jurídic de la Societat
internacional contemporània. Amb el terme sistema denormes i principis ens referim a dos
aspectes essencials: en primer lloc, entenem que l'ordenament jurídic no és una sèrie de
normes aïllades, sinó un veritable conjunt, que per les seves connexions forma un sistema,
però sense limitar-nos a dir que és un conjunt de principis i normes (aspecte estàtic) i distingir
de la producció i canvi de les normes i de la seva aplicació, així com de les seves relacions o
connexions (aspecte dinàmic). El referit ordenament té caràcter jurídic, el que ha de
diferenciar-ho de la moral i de la cortesia internacionals.
No és enterament cert que la moral s'ocupi dels actes que no transcendeixen a l'exterior i el
Dret sí. Tampoc que la primera es refereixi exclusivament a actes individuals i el segon a actes
o comportaments socials. Es parla de la moral social, de l'existència de la mateixa i dels
corresponents comportaments col·lectius moguts per uns fins ètics. Aquests fins ètics
inspiren, a més, les regles jurídiques: el T.I.J. va posar en relleu: «el Preàmbul de la Carta de
les Nacions Unides constitueix la base moral i política de les disposicions jurídiques que són
enunciades en regles de dret. Tots els Estats tenen un interès. Però el fet que aquest interès
existeixi no implica que aquest interès tingui un caràcter específicament jurídic ». El que
realment diferencia els dos ordres normatius de la moral i el Dret és el diferent grau de sanció,
més exactament, la responsabilitat internacional que la violació de l'DI origina.
El fet que al D.I. la coacció aparegui molt més lleugerament que en els Drets interns i el que
les seves normes es compleixin no ens permet deduir que no hi ha la coacció a DI. L'existència
d'aquesta es dóna quan se sap «amb tota certesa que la coacció jurídica pot actuar plenament
en qualsevol moment en què sigui necessari per a la defensa de l'ordenament jurídic».
,La Cortesia, o Comitas gentium , ha tingut i té, una gran importància en l'àmbit de les relacions
internacionals. Els usos socials internacionals poden arribar a transformar-se en normes
jurídiques quan a l'element material de repetició d'actes s'uneix la opinio iuris (obligació de
complir), o convenciment que ells obliguen jurídicament. Aquest mecanisme es basa en la
transformació d'usos socials en costums jurídics. La diferència és que la violació de les
normes de cortesia no engendra responsabilitat internacional i la infracció d'una norma
jurídica sí.
La infracció d'un ús social produeix, com a màxim, una sanció sui generis, com és la repulsa
de l'opinió pública o un refredament en la convivència. A l'ésser el Dret un producte en
transformació considerem DI les normes de conducta que en un determinat moment regeixen
per als Estats i altres subjectes internacionals sotmesos a ell.
El DI regula les relacions de coexistència i de cooperació, a més de certes relacions de vocació
comunitària, entre estats amb diferents graus de desenvolupament socioeconòmic i de poder
culturalment diversos. Ara bé, l'Estat segueix sent l'estructura elemental des de la qual es
construeixen les relacions internacionals i el seu ordenament jurídic.
Les Organitzacions internacionals es dediquen a coordinar els interessos comuns dels seus
Estats membres i es subordinen sempre a aquests interessos per tal d'aconseguir que els seus
membres cooperin organitzadament en molt diversos camps.
Pel que fa a les relacions jurídiques derivades de l'existència d'Organitzacions internacionals
universals i regionals, cal dir que representen el desenvolupament d'un Dret de la cooperació
que pretén cobrir totes les relacions humanes.
El nou D.I. que comprèn ara nous camps (salut, educació ...) té relació amb el procés de canvi
de les fins o funcions de la O.N. O, amb la conseqüència que mecanismes i mitjans que a
l'elaborar la Carta es van considerar indirectes per aconseguir la pau són avui preocupacions.
Aquest canvi està relacionat amb l'increment de l'nombre d'òrgans subsidiaris de la A.G, la
celebració de períodes de sessions especials o d'emergència de la A.G.
*ORIGEN DEL DI
El DI sorgeix des que s'estableixen aquestes relacions. De fet, la formació de diferents grups
humans políticament organitzats i independents entre si va donar origen a alguns principis
jurídics reguladors dels contactes entre aquests grups, forjant un nucli normatiu fonamental,
depenent de el grau de desenvolupament i cultura de cadascú.
El D.I. no va ser una creació europea, associada al sistema modern d'Estats: amb aquest
sistema d'Estats va sorgir una de les formes històriques de l'D.i, l'anomenat D.I. clàssic.
, El D.I. s'ha configurat històricament de diferent manera significant un sistema propi de
normes reguladores de les relacions entre els diferents grups humans organitzats. De
qualsevol manera, el requisit material per a l'existència d'un ordre jurídic internacional
sempre ha estat la coexistència d'ens polítics organitzats sobre una base territorial, no
subordinats a cap autoritat superior. El desenvolupament històric d'un cert ordre
internacional sempre s'ha fonamentat per necessitats diverses, sobretot de poder,
aconseguint estabilitat basada en el mutu interès i en el principi de la reciprocitat de drets
i obligacions.
*POSICIÓ DE L’ESTAT EN LA SOCIETAT I EN LES RRII
Partim de formació de l’Estat modern i dels seus trets característics:
– Territori delimitat per fronteres
– Centralització del poder en un sobirà que l’exerceix de forma exclusiva, sobre el territori i la
població, i independent, sense dependre d'altres poders exteriors
– Poder inclou:
■ Monopoli de la coacció armada i d’elaboració del Dret, que garanteix homogeneïtzació
espai, eliminació de barreres territorials i seguretat jurídica en accés a propietat i recursos i
en el seu intercanvi
■ Exercit i administració permanents
■ Hisenda centralitzada, per finançar seguretat interna i defensa exterior
Cada Estat es configura com a centre de poder, la qual cosa es projecte en les RRII i en la
Societat Internacional.
Idea de sobirania i d’igualtat formal es a la base del sistema
Aquest incidència es pot estudiar des d’un doble perspectiva:
– Estàtica:
A) Estat com a integrant bàsic de la Societat Internacional
– Dinàmica:
B) Estat com a principal participant en les relacions internacionals (després nocions d’actor i
de subjecte)
A) Estat com a integrant bàsic de la Societat Internacional
Estructura Societat Internacional ha anat canviant d’acord amb evolució de l’Estat. Distingim
tres etapes, que es superposen:
■ Estat absolutista, autàrquic – Estructura relacional – relacions horitzontals,
bilaterals, sobirania+igualtat, conferències periòdiques, aliances per evitar hegemonies
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller MoncLa. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $16.64. You're not tied to anything after your purchase.