La jurisprudència el que fa es interpretar i aplicar les fonts del dret però en si mateixa no
constitueix font del dret ja que el poder judicial no pot crear normes jurídiques obligatòries.
Aquesta és el conjunt de criteris per a interpretar i aplicar les NORMES, COSTUM I PGD que
estableix el Tribunal Suprem (aquest òrgan controla l’aplicació de les lleis dels òrgans judicials i
uniforma criteris interpretatius).
REFLEXIONS SOBRE LA JURISPRUDENCIA COM A FONT DEL DRET.
Hem d’analitzar si la funció judicial pot crear normes o simplement aplica el dret.
Jutjar no és simplement sotmetre un fet real al cas previst a una norma, sinó que també hi ha
vegades on el legislador no precisa tots els conceptes jurídics i el poder judicial a vegades és el
que ha de decidir si aplica les conseqüències jurídiques que la llei pugui establir. ➔ per tant hi ha
una part de PODER CREADOR.
El que passa és que en aplicar el dret el que fem es prendre una decisió sobre un cas concret i
per tant no es pot aplicar aquella decisió a altres procediments. Les sentències només decideixen
sobre casos concrets i no són vertaderes normes. ➔ NO ES CREEN NORMES JURÍDIQUES
OBLIGATÒRIES.
El que podem dir de les sentències és que estan motivades amb afirmacions raonades
jurídicament. Aquestes tenen importants criteris de material normatiu, és a dir, estableixen els
criteris que interpreten, limiten o depuren les diferents normes, costum i PGD.
PAPER DE LA JURISPRUDÈNCIA EN EL TÍTOL PRELIMINAR DEL CC
La Jurisprudència NO ES FONT DEL DRET (no es troba dins l’article 1.1 CC)
S’aproxima a les fonts del dret (està en l’article 1 CC)
Complementa i integra l’OJ
El que fa el TS es interpretar la LLEI, COSTUM i PGD i quan ho fa crea jurisprudència que
complementa l’OJ.
DE FACTO➔de hecho, sin reconocimiento jurídico, por la sola fuerza de los hechos
DE IURE➔ por derecho, es decir, reconocimiento legal
constitueix font del dret ja que el poder judicial no pot crear normes jurídiques obligatòries.
Aquesta és el conjunt de criteris per a interpretar i aplicar les NORMES, COSTUM I PGD que
estableix el Tribunal Suprem (aquest òrgan controla l’aplicació de les lleis dels òrgans judicials i
uniforma criteris interpretatius).
REFLEXIONS SOBRE LA JURISPRUDENCIA COM A FONT DEL DRET.
Hem d’analitzar si la funció judicial pot crear normes o simplement aplica el dret.
Jutjar no és simplement sotmetre un fet real al cas previst a una norma, sinó que també hi ha
vegades on el legislador no precisa tots els conceptes jurídics i el poder judicial a vegades és el
que ha de decidir si aplica les conseqüències jurídiques que la llei pugui establir. ➔ per tant hi ha
una part de PODER CREADOR.
El que passa és que en aplicar el dret el que fem es prendre una decisió sobre un cas concret i
per tant no es pot aplicar aquella decisió a altres procediments. Les sentències només decideixen
sobre casos concrets i no són vertaderes normes. ➔ NO ES CREEN NORMES JURÍDIQUES
OBLIGATÒRIES.
El que podem dir de les sentències és que estan motivades amb afirmacions raonades
jurídicament. Aquestes tenen importants criteris de material normatiu, és a dir, estableixen els
criteris que interpreten, limiten o depuren les diferents normes, costum i PGD.
PAPER DE LA JURISPRUDÈNCIA EN EL TÍTOL PRELIMINAR DEL CC
La Jurisprudència NO ES FONT DEL DRET (no es troba dins l’article 1.1 CC)
S’aproxima a les fonts del dret (està en l’article 1 CC)
Complementa i integra l’OJ
El que fa el TS es interpretar la LLEI, COSTUM i PGD i quan ho fa crea jurisprudència que
complementa l’OJ.
DE FACTO➔de hecho, sin reconocimiento jurídico, por la sola fuerza de los hechos
DE IURE➔ por derecho, es decir, reconocimiento legal
