Este documento contiene un total de 200 paginas. Con el obtuve matricula en la asignatura de derechos reales en la UB con el profesor Pedro Del Pozo. Contiene tanto los apuntes y ejemplos de clase como anotaciones del manual.
1. El seu concepte. La relació dret - cosa.
1.1. Les formes de titularitat del dret.
1.1.1. Titularitat exclusiva.
1.1.2. Titularitat comuna: les seves modalitats.
1.2. L'objecte: corporalitat i incorporalitat.
1.3.El contingut.
1.3. 1.Contingut possessori i no possessori.
1.3.2. El contingut obligacional del dret real.
2. L' oposabilitat a tercers.
3. Classificació dels drets reals.
LA POSSESSIÓ
LLIÇÓ 2: LA POSSESSIÓ (DR. DEL POZO)
1. La possessió: concepte i naturalesa.
La possessió és el poder del fet sobre una cosa o un dret, exercit per un mateix o per
intermediació d’una altra persona, i en concepte d’un dret del qual el posseïdor pretén ser titular.
El posseïdor té el poder o control sobre un bé, amb independència de la titularitat sobre el
mateix.
La possessió està regulada fonamentalment en el títol segon del llibre V del CCCat, en concret,
arts. 521.1 a 522-8.
El concepte de possessió el trobem a l’art. 521-1, encara que amb una formulació imprecisa.
Aquest precepte estableix “la possessió és el poder de fer sobre una cosa o dret, exercit per una
persona, com titular, o per mitjà d’una altra”.
La possessió és un poder de fet sobre un cosa exercit per un mateix o per mitjà d’un tercer que
comporta l’aparença provisional de titularitat d’un dret, com ara el de propietat o el d’usdefruit.
La possessió està protegida per l’ordenament jurídic fins que es prova la seva falta de
coincidència amb la realitat jurídica; en altres paraules, d’entrada es protegeix la possessió, fins
que, per exemple, el propietari de la cosa demostri que ho és i que tal possessió és il·legítima.
→ La possessió és un fet, no un dret
És un fet que produeix determinades conseqüències jurídiques fonamentals en el tràfic jurídic,
com, per exemple, la presumpció de que el posseïdor és titular del dret que amb la seva possessió
1
, aparenta i la tutela sumaria de la possessió, que permet al posseïdor, per el mer fet de ser-ho,
seguir posseint.
→ La possessió és un mecanisme de publicitat d’un dret
La possessió no és només un fet, sinó un fet que manifesta o publica un dret que el posseïdor
pretén tenir.
El dret que pretén tenir el posseïdor pot ser tant un dret real (per exemple, la propietat o el
usdefruit) com un dret personal (l’arrendament o el comodat).
→ L’objecte de la possessió: coses i drets
L’article 521-1.1, al definir la possessió, es refereix no només a la possessió de coses, sinó
també a la de drets. L’objecte de la possessió són els béns, el que inclou tant les coses com els
drets patrimonials; en l’últim cas, pot tractar-se tant de drets reals com drets de crèdit.
Teòricament l’objecte de la possessió són els béns, és a dir no només les coses sinó també els
drets patrimonials que comporten possessió. Tot i així, davant la incongruència fàctica que
suposa posseir un dret, cal entendre per possessió d’un dret patrimonial tenir contacte
material amb la cosa sobre la que recau tal dret patrimonial, de manera que aquest només
indica la intensitat i la naturalesa de tal contacte material amb la cosa; en suma, doncs, el que
realment es posseeix és sempre la cosa.
→ Per mitjà d’una altra persona
La possessió es pot exercir directament per el seu titular, però també a través de l’actuació
d’una altra persona, que pot ser un representant o una persona amb la que el posseïdor inicial
mantingui un altre tipus de relació jurídica.
Article 521-1. Concepte
1. La possessió és el poder de fet sobre una cosa o un dret, exercit per una persona, com a titular, o
per mitjà d'una altra persona.
Article 522-1. Presumpció de titularitat
1. Es presumeix que els posseïdors són titulars del dret en concepte del qual posseeixen el bé.
2. La presumpció de titularitat decau quan la cosa o el dret posseïts estan inscrits en el Registre de
la Propietat o, si escau, en el Registre de Béns Mobles a favor d'una altra persona, llevat que els
posseïdors dels quals es presumeix la titularitat oposin un altre títol que en justifiqui la possessió.
Article 522-7. Protecció
1. Els posseïdors i els detentors tenen pretensió per a retenir i recuperar llur possessió contra
qualssevol pertorbacions o usurpacions, d'acord amb el que estableix la legislació processal.
2. Els posseïdors poden recuperar, per mitjà de l'acció publiciana, la possessió de la cosa o el dret
davant dels posseïdors sense dret o de pitjor dret. Qui usucapeix ha de provar que té millor dret a
posseir, ha de dirigir l'acció contra els posseïdors que tenen la possessió efectiva i ha d'identificar la
cosa o el dret objecte de la possessió.
D’un fet presumim un dret. Tot i que no es pugui provar, ens podem defensar davant d’altres
persones. Segons el comportament es presumeix la possessió o no.
Quan parlem de possessió s’ha de distingir sempre entre el fet i el dret que legitimaria per posseir.
Si provo que soc propietari em donaran la raó a mi; si no puc provar-ho es queda amb la possessió
l’altre persona.
La possessió es el poder de fet sobre una cosa o un dret, exercit per una persona com a titular. La
possessió és un fet; no és un dret. És un fet amb conseqüències jurídiques.
2
, Art. 5 LH_ La possessió sobre immobles no es pot inscriure al Registre. El motiu és que el registre no
pretén publicar la situació de fet. El R pública drets.
Art. 521-8.e) La possessió per una altra persona, fins i tot adquirida contra la voluntat dels anteriors
posseïdors, si la nova possessió dura més d'un any. És una presumpció de que sóc propietari al
menys un any, per exemple d’un ordinador que m’han robat.
És un mecanisme de publicitat de qualsevol tipus de drets. El posseïdor és el que qualifica el tipus
de dret, en quin concepte estic posseint.
Les coses i els drets son l’objecte de possessió, és a dir, els bens.
La possessió pot ser individual o compartida; o puc posseir un be d’una altra persona. EX: un
arrendament amb una cosa = els dos son posseïdors. Podem posseir a través d’una altra persona.
EX2: dona i marit que es compren un pis i son posseïdors els dos. Son possessions amb continguts
molt diferents: l’arrendadora té el control sobre la cosa de manera directa, l’arrendatari de manera
indirecta (per la possessió que li toca, pot defensar el pis en cas que intentin entrar a robar).
2. Possessió i detentació.
El concepte de possessió de l’art. 521-1 recull els dos elements clàssics d’aquesta figura: corpus i
animus.
→ Corpus =És el poder de fet en el que consisteix la possessió i, per tant, fa referència a tots els
actes materials que es solen fer en disposar d’una cosa.
→ Animus =És la voluntat de realitzar tals actes materials com a titular d’un dret, per a així donar
a entendre que s’és titular d’aquest dret.
A vegades, en la relació amb un determinat bé només trobem el CORPUS, aleshores és quan ens
trobem davant la figura de la detentació o mera tinència material però sense la intenció d’aparèixer
com posseïdor. L’art. 521-1.2 descriu com l’exercici d’un poder de fet sobre una cosa o un dret sense
la intenció d’actuar com titular del dret, o bé la tinència amb la tolerància del titular.
EFECTES =la detentació no és la possessió. Per això, els seus efectes no poden establir-se amb
caràcter general, com a la possessió, sinó que han de venir expressament determinats per la llei en
cada cas concret.
En definitiva, la detentació s’ha de considerar com una categoria residual en relació amb la
possessió, en el sentit d’ampliar al màxim els supòsits de possessió.
Encara que sigui una categoria residual, el concepte de detentació no pot ser obviat, no només
perquè es donen situacions en les que el contacte amb un bé és realment precari, sinó també
perquè, en ocasions, el nostre dret classifica expressament a una persona com detentador.
La diferència entre la possessió i la detenció és que aquesta última no compta amb l’animus sinó
només amb el corpus; el simple detentor, doncs, realitza tals actes materials sense la voluntat
d’actuar com a titular d’un dret.
La possessió i la detenció no tenen la mateixa eficàcia; per a la usucapió, per exemple, es requereix
tant l’animus com el corpus, així que només pot produir-se en casos de possessió i no de detenció.
3
, Tot i així, la detenció produeix també efectes importants, com ara la pretensió per a retenir i
recuperar la tinença de la cosa contra qualsevol pertorbació.
*
Corpus et animus. Son els dos aspectes essencials de la possessió. El corpus és el fet material sobre
la cosa i l’animus és la voluntat d’aparentar ser el titular d’un dret.
TEORIA DE LA TINENÇA DE LA COSA.
Art. 521.-1.2. L'exercici d'un poder de fet sobre una cosa o un dret sense la voluntat aparent externa
d'actuar com a titular del dret o la tinença amb la tolerància dels titulars són supòsits de detenció,
la qual només produeix els efectes que per a cada cas concret estableixen les lleis.
EX. Tinc un jardí molt gran on deixo que els veïns fessin la revetlla de St. Joan. Són posseïdors? NO.
Tindrien un dret d’ús. Però quan la tinença és per mera tolerància del propietari, i els que l’utilitzen
no tenen la voluntat de ser propietaris ni actuar com a tals, no hi ha animus . Si els veïns inclouen
l’animus es convertirien en posseïdors.
Art. 531-24.2. La mera detentació no permet la usucapió. Per usucapir cal que hi hagi possessió;
afegir l’animus.
Art. 521.1. La detentació es un cas residual; es dona quan no hi ha voluntat d’adquirir un dret.
Els efectes que estableix la llei son: un de negatiu, no accepta la usucapió, i un positiu, el detentador
mereix la protecció del seu dret.
Art. 426-45.1. (successions) Un cop deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus han de lliurar
la possessió de l'herència o el llegat fideïcomesos al fideïcomissari en el termini d'un mes a comptar
de l'endemà del dia en què hi siguin requerits per via notarial o judicial. > Considera a una persona
amb bens hereditaris com a simple detentador i és privat dels efectes hereditaris.
3. Les classes de possessió.
Poden distingir-se les següents classes de possessió segons l’estat subjectiu del posseïdor i segons
si el poder de fet en que consisteix la possessió l’exerceix el subjecte per si mateix o per mitjà d’un
tercer.
a. En relació amb el dret a posseir: possessió de bona fe i possessió de mala fe.
La distinció entre bona fe i mala fe resulta fonamental en l’àmbit de la possessió, tant per les
seves conseqüències jurídiques com econòmiques.
▪ Posseïdor de bona fe (art. 569-3 CCC), en matèria de dret de retenció “els posseïdors de bona fe
poden retenir la seva possessió en garantia del pagament dels deutes a que es refereix l’art. 569-
4 CCC fins el pagament complert del deute garantit”. Aquest posseïdor de bona fe seria, un
depositari o un arrendatari d’obra, que amb anterioritat a la constitució del dret de retenció ja
posseïa la cosa, i la posseïa correctament, estava legitimat per posseir-la en virtut del contracte
que en el seu dia va celebrar. El posseïdor de bona fe és “una persona que té efectivament dret
a posseir en virtut d’un títol que legitima aquesta possessió i que, davant el risc d’impagament
d’un crèdit, decideix exercitar el dret de retenció. Segons l’art 521-7.1 “la bona fe en la possessió
és la creença justificable de la titularitat del dret. En cas contrari, la possessió és de mala fe”. La
bona fe es presumeix sempre.
4
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller albaprez. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $54.63. You're not tied to anything after your purchase.
