● Ordenament jurídic: és el conjunt de totes les normes jurídiques existents en una
determinada unitat política i s’organitza o divideix en branques per raó de la matèria.
El dret s’organitza seleccionant parts de la realitat personal.
La distinció històrica que organitza l’ordenament jurídic la trobem entre dret públic i dret
privat.
● Dret privat: és el conjunt de normes que regulen les relacions entre particulars,
entre persones físiques i/o jurídiques –empreses-, sense la presència d’elements o
institucions públiques, sempre que aquestes relacions siguin de contingut patrimonial
o econòmic.
El dret privat regula les relacions jurídiques entre particulars i parteix de la igualtat jurídica
entre les persones i del reconeixement de la seva llibertat per a crear i formar part d’una
relació jurídica i configurar-ne el seu contingut, regulant-ne drets i obligacions.
● Tres característiques principals del dret privat:
- Disponibilitat de les normes: les normes de dret privat que trobem a les lleis,
especialment en el dret patrimonial, com el dret de contractes, solen ser models als
que les persones es poden acollir o no i tot i acollir-s’hi poden modificar-ne
parts (els individus podem decidir el contingut de la relació). Aquesta llibertat de
configuració de les relacions jurídiques entre particulars (els drets, deures i
obligacions que comporten), també presenta límits amb major o menor intensitat en
cada cas ja que existeixen drets indisponibles o normes obligatòries (normes
imperatives).
- Aplicació defectiva de les normes: si els particulars no han previst la regulació o
la solució a les situacions originades per les seves relacions, s’aplica la prevista per
la llei. (exemple: successions,...)
- Absència d’autotutela: d’una relació entre particulars neixen drets i obligacions.
Els particulars no apliquen directament el dret amb força executiva, no tenen força
executiva. La reclamació d’un dret també pot ser extrajudicial però el seu
compliment forçós és sempre judicial.
● Dret públic: dret dedicat a la regulació de les institucions públiques incloent
normalment la relació entre aquestes i els particulars.
● Tres característiques principals del dret públic:
- No disponible: no hi ha disponibilitat en les normes, no es pot decidir en el
contingut de la relació.
- Asimetria: no parteix de la igualtat entre les parts de la relació jurídica. L’Estat
sempre està per sobre.
- Autotutela administrativa: el particular afectat aleshores pot recórrer als tribunals
però a l’Administració no li cal fer-ho abans per a poder executar la seva decisió.
1
,La principal característica per diferenciar dret públic i dret privat, és que en les
relacions de dret públic intervé l’Estat. Però no sempre que intervingui l’Estat, serà una
relació de dret públic, perquè l’Estat també pot entrar en relacions com si fos un
particular.
Les administracions públiques també poden actuar i ho fan sovint sota formes de
dret privat: societats públiques o fundacions creades per les administracions amb capital i/o
gestió pública i que actuen en el mercat com a altres particulars o que tenen relacions de
dret privat amb particulars o entre les mateixes administracions (compravenda,
arrendament, contractes de subministrament...)
1.2 El dret civil com a dret privat general. Principals continguts i fons de regulació:
El dret civil com a dret privat general –persona sense adjectius- i els altres integrants del
dret privat com a dret privat especial: el dret mercantil, el dret internacional privat, el dret
laboral i el dret processal civil.
● Dret civil: és el dret general de la persona: regula la mateixa condició de
persona –naixement, capacitat- i els seus drets bàsics com a tal –drets
personalitat- i a partir d’aquí l’actuació de la persona en les seves relacions bàsiques
amb altres persones –persona i família i part de successions- i també en les seves
relacions o situacions patrimonials bàsiques i quotidianes actuant socialment com a
tal persona – obligacions i contractes, propietat i drets reals, successions i
responsabilitat civil-.
● El dret civil com a dret comú: el dret civil es qualifica encara com a dret comú ja
que és el dret supletori per a totes les altres branques de l’ordenament.
● El Codi civil: la idea racional de Codi, la codificació (referència):
La realització i aprovació d’un Codi es coneix com a codificació. A l’Estat espanyol es va
produir al llarg del segle XIX i comporta l’aprovació (ja en un sistema parlamentari), en
diferents anys, del Codi civil (1889),...
Abans dels Codis teníem lleis sectorials o especials, de diferents èpoques, desorganitzades
o simplement compilades o recopilades.
L’objectiu de fer Codis és que tota una determinada materia (dret civil, dret penal, dret
mercantil) estigui regulada en una única llei que es coneix com a Codi (i que sigui
l’única vigent, cosa que comporta la derogació formal de tota la legislació anterior).
A més, presenta també com a avantatges: està escrit en la llengua del poble, estan
redactades de manera simple i clara i el conjunt de normes estan organitzades.
● L’existència de lleis especials: lleis civils fora del codi civil:
Les lleis civils que estan fora del Codi civil se solen denominar com a lleis especials.
Durant el procés de codificació del Codi civil espanyol, que es va iniciar el 1812 i no va
finalitzar fins el 1889, es van aprovar, per necessitats pròpies del moment que no podien
esperar a que s’aproves tot el Codi, algunes lleis pròpies del dret civil, com la llei hipotecària
(1861) o la llei del registre civil (1870), que després, quan finalment es va aprovar el Codi,
no s’hi van integrar i, tot i que aquest s’hi refereix, van quedar fora del Codi.
2
,Això mateix es produeix, encara amb major raó, després d’haver-se aprovat el Codi quan
van apareixent noves necessitats que no es poden incloure del tot en el Codi ja que és una
llei ordenada sistemàticament i amb un articulat numerat que no ho permet.
El codi civil espanyol està format per 4 llibres.
● Codi civil de Catalunya: (única CCAA amb Codi Civil). És més modern i utilitza una
sistemàtica diferent. El codi civil català està format per 6 llibres.
1.3 Altres branques del dret privat
Branques del drets especials:
● Dret Mercantil: dret privat especial dedicat a la regulació de l’activitat econòmica de
la persona individual o organitzada (empresa). L’afany de lucre com a element
primari de diferència (respecte del dret civil). No hi ha un codi mercantil.
● Dret Laboral: dret que regula l’activitat laboral, el contracte de treball i la relació
laboral entre una persona (treballador, autònom) i l’organització, empresa. El dret
laboral o del treball forma part del dret privat del que en manté algunes
característiques tot i que és un dret amb una forta intervenció pública i amb una
regulació que molt sovint no és disponible per les parts.
● Dret Processal Civil: ordena quan hem d'exercir els drets. No és un dret
pròpiament privat, però cal tenir-lo en compte per la seva aplicació judicial.
● El dret internacional privat dedicat a la determinació del dret aplicable quan ens
trobem amb elements d’internacionalitat, però que també va incorporant elements de
dret uniforme (el mateix dret per a diversos Estats sobre una matèria concreta).
1.4 Els drets civils territorials. El dret civil català
Hi ha pluralitat en l’ordenament jurídic espanyol. L’ordenament civil espanyol no és únic
(el mercantil sí).
Aquesta pluralitat s’organitza a partir de la distribució de competències entre l’Estat i
aquestes CCAA (art. 149.1.8a CE) per a determinar qui pot legislar sobre dret civil i amb
quins límits i també amb un sistema de normes (veïnatge civil) per saber a qui li podem
aplicar un determinat dret civil (ja que l’aplicació no és únicament territorial).
L’Estat, per tant té competència general en matèria civil però aquesta cedeix davant de les
CCAA que també en tenen (no totes, fixeu-vos com es diu “allà on existeixin”) per a la
“conservació, modificació i desenvolupament” del seu propi dret civil “foral o especial”.
L’art. 129 EAC 2006: Dret civil: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en
matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix
en tot cas a l’Estat.
● CCAA amb dret civil propi: Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i les Illes
Balears. Tenen lleis civils que només s’aplicaran a aquests territoris, estan per
davant del Codi Civil Comú (s’aplica de forma supletoria quan una matèria no es
regulada per el Codi Civil de la CCAA o una llei civil).
● CCAA sense dret civil propi: apliquen el Codi Civil Espanyol.
En dret mercantil i laboral la competència és exclusiva de l’Estat.
3
, 1.5 La determinació del dret aplicable: el veïnatge civil
En l’ordenament civil espanyol hi conviuen el dret civil espanyol comú i els drets civils
d’altres comunitats autònomes.
● Veïnatge civil: és la qualitat personal que determina que una persona estigui
subjecte a un dret civil concret. No sempre es fa servir, però s’utilitza per a capacitat,
estat civil, dret de família i dret de successions.
● Adquisició per naixement: Quan la persona neix adquireix un veïnatge, com a
primer criteri, es transmet de pares a fills amb independència del lloc de naixement.
(art.14)
- art. 14.2: el nascut o adoptat adquireix el veïnatge comú dels seus pares.
- art.14.3: si els pares tenen veïnatge diferent:
1) Qui primer s'ha determinat la filiació. (normalment casos
monoparentals).
2) Si no hi ha filiació determinada el veïnatge es fixa segons el lloc de
naixement.
3) Si ni sabem el lloc de naixement aleshores s’aplica el veïnatge
estatal.
- Altres possibilitats:
1) Si els pares tenen veïnatge diferent, poden escollir entre un dels dos en els sis
primers mesos.
2) A partir dels 14 anys i fins 1 any després de la seva emancipació, pot escollir
entre el veïnatge civil del lloc de naixement o per l’últim veïnatge de qualsevol dels
seus pares.
3) El matrimoni dóna el dret a optar en qualsevol moment pel veïnatge del cònjuge
(art. 14.4).
● Adquisició per residència: El canvi de lloc de residència de la persona pot
provocar que la persona adquireixi un nou veïnatge.
- art 14.5.1: residència continuada durant 2 anys sempre que es manifesti.
- art 14.5.2: residència continuada durant 10 anys sempre que no s’expressi en
contra.
Encara que la persona no pot tenir dos veïnatges al mateix temps.
Les persones estrangeres no tenen veïnatge civil, la llei personal es determina per la
nacionalitat.
No existeix el veïnatge mercantil ja que el dret mercantil és competència exclusiva de
l’Estat.
Es perd el veïnatge civil quan es perd la nacionalitat i qualsevol canvi de veïnatge.
4
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller morix19699473. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $5.89. You're not tied to anything after your purchase.