1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
Insurrectes contra la República van preveure un pronunciament militar que els permetís apoderar-se
dels òrgans del govern, decretar l’Estat de guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició. El cop militar
no triomfa, per lo que el país es divideix en 2 bàndols i s’origina la guerra civil.
1.1. L’aixecament militar
- El pronunciament “Alzamiento Nacional” es va iniciar el 17 de juliol a les casernes de
Melilla i després va triomfar a la resta del Protectorat.
- El 18 Franco va arribar a Marroc i va prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica.
- També es van revoltar altres caps militars (Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla,
Goded a Mallorca…) Altres a sectors falangistes i civils.
- Govern de República tarda en reaccionar i es va perdre temps de la defensa.
- Quiroga va dimitir i Azaña nomena José Giral cap de govern.
- 1ra mesura va ser autoritzar el lliurament d’armes als sindicat dels p. Front Popular (obrers,
republicans, comunistes…) i ells amb la Guàrdia d’Assalt i l’exèrcit lleial a la República
impedir el pronunciament a Madrid i Bcn.
- Triomf a:
● Castella i Lleó, Navarra, part occidental d’Aragó, Galícia, Balears i Canàries i ciutats
andaluses.
- Fracassa a:
● Catalunya, València, Múrcia, franja cantàbrica, Castella - La Manxa, Extremadura i
gran part d’Andalusia. A les ciutats industrials va fracassar.
1.2. La insurrecció a Catalunya
- El que va dirigir la insurrecció a Cat. va ser el general Goded. El 18 va dirigir el
pronunciament a Mallorca i Eivissa, guanyen els insurrectes i el 19 va desplaçar-se a Bcn.
- A Barcelona hi va haver una forta resistència de les forces de l’ordre lleials al govern i de les
organitzacions obreres i es demanaven armes.
- Aquests grups amb la Guàrdia d’assalt i la Guàrdia Civil es van enfrontar amb les unitats
insurrectes durant el dia 19.
- Goded va reorganitzar les tropes a Bcn (massa tard), van assaltar la capitania general i el
general es va rendir i va ser detingut (cop fracassat)
- La victòria es va celebrar com un gran triomf popular (organitzacions d'esquerra gran ajuda).
A Cat. poc suport al cop militar.
1.3. Consolidació dels bàndols
- Els insurrectes eren gran part del territori espanyol, el pronunciament no havia triomfat, però
tampoc no va ser extingit totalment pel govern i que es va portar a un enfrontament civil
armat.
● Insurrectes: militars, conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) i els que s'havien oposat a les reformes de la República.
Tenien com a suport inspiració del feixisme i es definien com a “nacionals”(per la
defensa que feien de la unitat d'Espanya i catòlics)
● Lleials a la República: classes populars (obrers i empleats, petita burgesia i pagesos
sense terres) La majoria estaven afiliats per les organitzacions socialistes,
1
, comunistes i anarcosindicalistes, els “rojos”. A més, hi havia classes mitjanes
republicanes i un grup abundant d'intel·lectuals i artistes. Defensaven la legitimitat
republicana i havien fet costat del Front Popular. Però interessos molt diversos:
sectors reformistes fins a grups revolucionaris.
2. LA GUERRA CIVIL I UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL
Des del principi tenia una repercussió internacional, ja que va ser a Espanya on es va produir un
enfrontament que es temia a escala mundial, entre revolucionaris (obrers i comunistes) i règims
feixistes (Alemanya i Itàlia).
- Democràtic progressistes mundials i els partit obrers, URSS: A favor de la República.
- Les forces conservadores de les democràcies (França, Regne Unit), els governs feixistes
(Itàlia i Alemanya) i el catolicisme tradicional: estaven a favor de la insurrecció de Franco
(d'acabar amb l’expansió del comunisme)
Tant els insurrectes com el govern de la República van buscar suports a l’exterior:
- Els insurrectes: Països feixistes - ajuda militar.
- El govern de la República: Va demanar col·laboració militar i política a França (que també
tenia un govern del Front Popular), però els governants de les democràcies(França, Regne
Unit, EUA) per por a que s’escampés el conflicte per Europa, van ser prudents. Però
igualment van rebre ajuda de la URSS i de brigades internacionals de (60.000 voluntaris de
diferents països)
Regne Unit - política de pau davant l'Alemanya nazi i va comunicar a França que si intervenia a
Espanya ajudant la República, la política internacional francesa no tindria el suport britànic davant
l'amenaça de Hitler. França va crear el “Comitè de No - intervenció”: aquesta política va constituir
una gran injustícia per a la República i una de les causes que fos derrotada, ja que negava a l'Estat del
dret a adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció.
3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ
1.1. Un clima de revolució social
L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi en la societat catalana. S’hi va produir una
resposta popular contra tot el que tenia a veure amb els insurrectes. L'Església, burgesia, propietaris,
classes benestants, catòlics... Van ser perseguits durant les primeres setmanes: assassinats, crema
d'esglésies... La violència va arribar a un extrem (8500 morts)
→ La conformació d’un poder popular
- A finals de juliol de 1936, es va formar una xarxa de poder popular al voltant dels sindicats
dels partits d'esquerres. En molts pobles i ciutats, els comitès locals (organitzacions
d'esquerra) van substituir els ajuntaments.
- Nou poder revolucionari es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes (iniciativa de la
CNT-FAI) per les forces oposades als insurrectes (formació de les columnes de milicians, de
l'ordre públic, de l'organització de la indústria i el treball…)
- A la resta del territori republicà es va produir una situació semblant, enfonsament del poder de
l'Estat. Es va ordenar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de
voluntaris (integrats a les milícies populars)
- La situació però, es va agreujar des de l'agost per el progrés constant de les tropes feixistes (va
afectar a l'exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies).
2
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller nataliajaime. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $9.72. You're not tied to anything after your purchase.