Al llarg de la història de l’art s’ha aconseguit representar la realitat d’una manera
molt convincent i realista.
L’art tradicional, i especialment l’art acadèmic al segle XIX, representava les
persones i els objectes en condicions de llum poc naturals.
Els pintors situaven els modes a l’estudi de manera que, aplicant el clarobscur
(marcar el volum, contrast entre les parts il·luminades i les fosques), creaven la
sensació de volum.
Aquesta era la manera com els alumnes aprenien a representar la llum a les
acadèmies d’art: a partir de copiar figures de guix d’estàtues antigues i de models
naturals.
Aquesta manera tradicional i acadèmica de representar la llum va fer que
s’oblidés que a l’aire lliure no veiem les coses amb la lògica del clarobscur.
A l’aire lliure les parts il·luminades semblen molt més brillants sobre els objectes
del voltant afecta el color de les parts sense il·luminar.
· Va aparèixer una Teoria dels colors inventada per Chevreul, que investiga al segle
XIX com l’aparença d’un color està influïda pels colors que té al voltant.
Aquesta investigació la va escriure en el seu tractat Sobre la llei del contrast
simultani dels colors el 1839.
La llei del contrast simultani dels colors planteja que si posem dos colors
complementaris un al costat de l’altre aconseguirem un efecte més cridaner,
amb més pes visual.
Per exemple, si juntíssim el verd i el vermell hi hauria un gran contrast visual.
La teoria de Chevreul suposa una evolució en la manera de tractar el color en la
pintura del segle XIX, ja que considera que els colors s’influeixen entre si, de
manera que veiem un color en funció dels colors que té al voltant.
De tal manera que si pintaven una figura vermella, la seva ombra serà verda.
Aquesta teoria influirà en la manera de tractar el color dels pintors
impressionistes i neoimpressionistes.
Escola de Barbizon
L’escola de Barbizon i els pintors realistes com Courbet, rebutjaven la teatralitat,
l’afectació i la idealització.
,Tots ells volien sinceritat en l’art, de manera que representaven la realitat a partir
del que veien.
Els pintors de l’Escola de Barbizon, a mitjans del segle XIX, van ser els primers en
sortir a pintar a l’aire lliure, (a plein air), a captar la llum directament de la natura,
com faran els pintors impressionistes uns anys després.
Charles-François Daubigny. Collita. 1851 Camille Corot. Paisatge a Courbron. 1870
Édouard Manet (1832-1883)
Entre el realisme i l’impressionisme.
El moviment Impressionista va rebre la influència de Manet, encara que ell no s’hi
identificava plenament amb el moviment impressionista.
Manet mai no va exposar amb els impressionistes malgrat que se’l va considerar
pare del grup perquè participava de les mateixes inquietuds artístiques, ja que es
va interessar per:
1. Pintar a l’aire lliure
2. Experimentar amb el tractament de la llum i l’impacte d’aquesta sobre els
cossos
Aquestes característiques també ho seran dels impressionistes.
Va iniciar la seva formació al taller d’un conegut acadèmic de l’època.
Però el que van influir en la seva pintura van ser els artistes venecians del segle
XVI i sobretot l’obra de Velázquez i Goya, que va conèixer durant un viatge a
Espanya.
, Édouard Manet. A l’hivernacle.1879
Vol representar molt bé els colors, però no es distingeixen els volums de les coses,
no està treballat el clarobscur academicista.
Les primeres obres de Manet, en les quals va abandonar el mètode tradicional de
suavitzar les taques de color i va utilitzar contrastos violents i durs (Teoria del
color), van provocar la protesta dels artistes conservadors.
El 1863 va presentar al Saló dues obres que van ser molt polèmiques, l’esmorzar a
l’herba i Olimpia.
Aquestes obres de Manet i la d’altres artistes, van provocar la protesta dels
sectors acadèmics més conservadors i van obligar a la celebració d’un saló
paral·lel: El Saló dels rebutjats (Salon des refusés).
En aquest saló del 1963 també es va exposar Noia de blanc de Whistler.
Edouard Manet. Olimpia. 1863 James McNeill Whistler. Noia de blanc. 1862
No va ser refutada, figura plana, clarobscur,
venus com a prostituta i descarada (escàndol).
L’esmorzar a l’herba. Manet. 1863.
Reflecteix una escena quotidiana en la qual se’ns mostren, en primer terme, el seu
germà Eugène (amb un bastó a la mà), l’escultor holandès Leenhof (futur cunyat
del pintor) i la seva model preferida Victorina Meurent, totalment nua i mirant
directament l’espectador. Al fons, una altra dona, desconeguda, es banya al rierol.
Presentada al saló oficial del 1863, la pintura no hi va ser admesa i va passar a
formar part del Saló dels Rebutjats.
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller kgxrman. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $4.85. You're not tied to anything after your purchase.