Teoria del modernismo catalán: teatro, poesia y prosa. Con explicaciones sobre los autores Joan Maragall, Víctor Català y Santiago Rusiñol, con sus respectivas obras y resumen de alguna de ellas.
MODERNISME (CATALÀ)
Context històric general
Últim quart del segle XIX: industrialització de Barcelona.
Es forma una burgesia industrial que vol modernitzar-se i intervenir en política.
Neix la classe obrera que s’organitza en sindicats.
Tensions societat-artista.
La societat viu un moment de crisi i s’accentuen actituds conservadores. La burgesia
vol preservar valors culturals ja establerts i considera destructors els joves
intel·lectuals.
Els artistes modernistes veuen els burgesos (i altres classes socials) com éssers
materialistes i pragmàtics que no donen a l’art la importància que li pertoca.
Artistes i intel·lectuals comencen a perdre la fe en el pensament materialista i el
progrés científic.
Objectius del Modernisme
Fugir dels patrons caducs de la Renaixença. Reacció contra el passat.
Modernitzar i europeïtzar la cultura catalana. Transformar-la en una la literatura
moderna (superar l’orientació arcaïtzant de la Renaixença).
Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
Convertir la llengua catalana en un vehicle d’expressió eficaç.
El Modernisme
Des del 1892 al 1911.
Pretenia modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant l’orientació
arcaïtzant de la Renaixença.
Es va dividir en dues etapes:
o 1892-1900: Etapa més combativa. Els modernistes van divulgar les seves
idees en quatre revistes: L’Avenç, Catalònia, Els Quatre Gats i Pèl i Ploma.
o 1900-1911: Etapa de més producció literària i menys ideològica. El moviment
va ser assimilat per la burgesia catalana.
Tendències
Podem distingir dues grans tendències:
o L’esteticisme.
o el regeneracionisme.
El regeneracionisme
Defensava un canvi polític i social per “regenerar” la societat.
Tenia un vessant individualista.
Menyspreaven la societat burgesa i, també, les classes populars perquè, segons els
modernistes, eren igual de materialistes.
Autor: Joan Puig i Ferrater, Aigües encantades
, L’esteticisme
Defensava que l’art existeix per a benefici exclusiu propi i que ha de ser elevat per
sobre de la moral i de temes socials. L’art per l’art.
Els esteticistes menyspreaven la societat burgesa i, també, les classes populars
perquè, segons els modernistes, eren igual de materialistes.
Autor representant: Santiago Rusiñol.
Bohèmia
Bohemi: persona antiburgesa que vivia al marge de la societat, de vegades
extravagant i sovint idealista. Se’n distingeixen dos tipus:
o Bohèmia negra: realment vivien al marge de la societat.
o Bohèmia daurada: Critiquen la burgesia, però en provenien i vivien bé.
També critiquen les classes socials baixes perquè els consideren igualment
materialistes.
La poesia modernista
Representa una evolució respecte a la Renaixença.
Es pretén renovar la versificació i la temàtica.
Es valora la poesia sincera que expressi l’experiència de la vida.
Hi ha una obertura cap a altres corrents europeus: simbolisme, prerafaelitisme,
parnassianisme i vitalisme (pàg. 120). Els autors catalans incorporen aquests corrents
a les seves obres.
Simbolisme: moviment sorgit a França que va reaccionar contra el realisme i es
fonamentà en la suggestió i en una tendència cap a tot allò que era vaporós,
imaginari i, fins i tot, espiritual, sovint a partir de la revolta individual. Representat
pels poetes Charles Baudelaire, Paul Verlaine i Stéphane Mallarmé.
Prerafaelitisme: moviment pictòric i poètic anglès que influí en el simbolisme
modernista. Es caracteritza pel retorn al món de la natura, el misticisme, la
predilecció pel món medieval cavalleresc literari i cristià, i la influència de Dante i
dels mestres del primer Renaixement italià. Un dels màxims representats en català
és Alexandre de Riquer.
Parnassianisme: moviment literari francès que s’oposa a l’excés de subjectivitat i
d’emoció del romanticisme. Propugna un retorn als clàssics, rebutja la inspiració i
densa la perfecció tècnica. Els temes són sovint extrets de la història. El màxim
representant al Principat és Jeroni Zanné.
Vitalisme: tendència filosòfica antiracionalista que dona un paper central a la vida
humana individual i defensa la regeneració de la societat. Nietzsche és un dels seus
ideòlegs, i el màxim representant del vitalisme poètic a Catalunya és Joan Maragall.
El poeta modernista per excel·lència va ser Joan Maragall (1860-1911).
Va escriure articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i,
sobretot, poesia.
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller emmadeyzaguirre. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $7.45. You're not tied to anything after your purchase.
