Summary Tema 4 La Segona República Història Selectivitat (Català)
2 views 0 purchase
Course
History
Institution
Bachillerato
La Segona República ()
Conjunto de preguntas de selectividad contestadas por expertos en el tema. Estos apuntes han sido redactados para que el estudiante lo entienda todo. S ofrece apuntes de calidad a los alumnos de todo el territorio. Nuestros apuntes van dedicados a estudiantes de Bachillerat...
Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
Tema 4 La Segona República Història
Selectivitat (Català)
La Segona República (1931-1936)
Índex de preguntes de Selectivitat resoltes
• 1.Expliqueu l’adveniment de la Segona República, la Constitució del 1931
i el bienni 1931-1933. [2,5 punts]
• Expliqueu el període que va des de les eleccions del 1933 fins a l’esclat
de la Guerra Civil, sense explicar aquest darrer fet. [2,5 punts]
• Expliqueu i compareu els resultats de les eleccions legislatives
espanyoles del novembre del 1933 amb les del febrer del 1936, fent
esment dels governs que es formaren i de les polítiques que aplicaren.
(2’50 punts)
• 4.Expliqueu breument qui foren Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña,
José María Gil-Robles, Alejandro Lerroux i Francisco Largo Caballero;
seguidament, expliqueu DUES de les reformes fonamentals que es
portaren a terme durant el bienni 1931-1933 i DUES característiques de
la Constitució republicana. (2,50 punts)
• 5. Expliqueu l’establiment de la Segona República a Catalunya, la
Generalitat provisional, l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut d’autonomia,
i la vida política fins a la mort del president Macià (25 de desembre de
1933).
• 6. Expliqueu la vida política i els conflictes que es van viure a la
Catalunya autònoma durant el 1934 i fins al 1936.
1
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
, Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
PREGUNTA 1
1.Expliqueu l’adveniment de la Segona República, la Constitució del
1931 i el bienni 1931-1933. [2,5 punts]
a) l’adveniment de la República després de les eleccions municipals
del 12 d’abril de 1931, l’abandó del rei del país;
El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals, on a la majoria de ciutats, on els
cacics no tenien influència, els votants van votar partits que eren de esquerra, afins a la idea de
crear una República. Aquest pensament de fer Espanya una república no es va donar en tots els
territoris,, a la zona rural van sortir guanyadors els partits a favor de la monarquia, fet que es
dona a la influència en aquest cas si dels terratinents de pobles i ciutats .
La victòria per part de l’esquerra partidària a la República va propiciar l'alçament de de les
primeres ciutats a favor de la República. S’ha de dir que aquest fet succeït a les eleccions
municipals va ser causat pels partits d'esquerra, ja que aquests van prendre aquestes eleccions
com a una decisió sobre la monarquia. El Rei era Alfons XIII. Ell va marxar d'Espanya perquè la
República s’havia instaurat en tot el país, i gran part de la població s’havia posat en contra d’ell.
El Rei va marxar però no va renunciar a la corona d’Espanya.
b) La formació d’un govern provisional i l’elaboració i aprovació de la
Constitució republicana, amb l’extensió del vot a les dones, l’existència
d’una sola cambra a les Corts, la possibilitat d’existència de regions
autònomes (Estat integral), la separació Església-Estat i un reconeixement
ampli de drets (1,25 punts);
El govern es va organitzar i va haver de dirigir les primeres ordres com a govern. Per aquesta
raó es va formar un govern provisional i es va començar a prendre mesures d’extrema urgència.
Es va fonamentar la coalició amb els socialistes i els partidaris del Partido Radical de Lerroux. A
la República hi havia un problema, els partits d’esquerra no tenien la majoria absoluta, havien de
fer unes eleccions generals, perquè la victòria la van obtenir mitjançant les eleccions municipals.
Aquest fet conjuntament amb la idea de fer una constitució nova eren les qüestions més
importants pel govern provisional de la República.
La raó de haver de crear un constitució nova era perque es volia crear un nou marc legal sense
la postura del Rei, dictar el nou sistema i renovar-lo, per poder tirar endavant el projecte de la
República.
Alcalá Zamora va ser elegit president del govern provisional, de caràcter religiós, dedicat a
l'església però també al partit en el que formava part. Quan va veure la Constitució de la
República i el seu caràcter més aviat laic, per no haver de renunciar al seu càrrec va passar de
ser el president del govern a president de la República.
2
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
, Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
El govern provisional volia decretar l’Amnistia, propulsar les llibertats polítiques, crear nous
càrrecs governamentals i va constituir unes Corts Constituents. A més, es volia tindre en compte
el vot de la dona, mitjançant el sufragi masculí.femení universal. El govern provisional també
voliaseparar l'església de l’estat. La Constitució va estipular la no-confessionalitat de l’Estat, la
llibertat de culte i la supressió de culte i clero.
c) Hauria d’explicar igualment el primer bienni republicà, amb la
coalició republicana-socialista en el poder, les reformes militar, laboral,
agrària, la qüestió de l’Església, incloent-hi la qüestió de l’ensenyament, i
els problemes d’ordre públic i revolucionaris que hagué d’afrontar,
explicant el final d’aquest el 1933. (1,25 punts)
El primer bienni republicà, anomenat bienni reformista, per les grans reformes que va promulgar
a portar a terme les següents accions. El govern va portar a terme la Reforma Agrària, on el seu
objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les seves explotacions per poder
sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser expropiades, en alguns casos no es
va donar cap indemnització als propietaris de les terres. La Llei únicament permitia l’expropiació
de terres que estaven conreades d’una manera deficient o no estaven regades. El govern també
va promulgar la secularització de l’església amb l’estat, on va estipular a la Constitució la no-
confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió de culte i clero. A més, es va permetre
el divorci, el matrimoni civil i es van treure els santcrists de les aules. També es van secularitzar
els cementiris. Els jesuïtes, al ser una agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església
van ser dissolts i els seus béns nacionalitzats. El govern d’Azaña també va elaborar una reforma
militar, per aquesta raó mitjançant la Llei de Retir de l’Oficialitat es va donar la possibilitat als
oficials en actiu de retirar-se amb una bona pensió. A la reforma també es van suprimir alguns
rangs, es va reduir el nombre d’actius i es van tancar algunes acadèmies militars com al de
Saragossa, on hi havia un gran nombre d’actius propensos a fer un cop d’estat.
Durant el Bienni reformista es van dedicar molts dels recursos dels impostos a la reforma de
l’ensenyament. Aquesta va contribuir a emprendre un pla de construcció de milers d'escoles i
instituts arreu d’Espanya. Una escola basada en els principis de l’educació laica. On l’escola fos
única i unificada, l’ensenyament d’organització estatal obligatori i gratuït i sense diferenciació
entre noies i nois.
El govern de la República va rebre una forta oposició, per par de la dreta, centre-dreta i els grups
de pressió com l'església i patronals feien una forta resistència al procés reformista. Per part de
l’esquerra obrera, anarquistes i comunistes es veien aquestes reformes insuficients per a la
República.
La mala situació de l’economia va augmentar la conflictivitat social i les vagues, amb motins i
intents d’insurrecció. El punt més fort va ser quan la CNT i la UGT radical van promoure una
insurrecció a l’Alt Llobregat impulsada pels miners de Fígols i Sallent.
Un increment de la violència policial, topades contínues amb la força pública i una escalada de
morts i ferits van dur al govern d’Azaña a prendre mesures policials molt fortes per restaurar la
protecció de l’ordre públic, arribant a desastres com el de Casas Viejas, on la policia va incendiar
una casa on s’havien amotinat un gran nombre dels revoltats i es van cremar tots, aquest fet va
desgastar molt la República d’Azaña.
3
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller Selepedia. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $0.00. You're not tied to anything after your purchase.
