AUSIÀS MARCH
CARACTERÍSTIQUES DE LA SE UA OBRA
Ausiàs March
o Autor de transició entre la poesia trobadoresca i les corrents italianes.
o Poeta singular i innovador.
o Es considera “Mestre d’amor” → Millor amant y que mes pateix a causa de l’amor.
o Persona supèrbia, egòlatra i humana.
o Moralista que analitza el comportament humà.
- Reflexió profunda de tots els aspectes sobre la condició humana.
- Vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d’amar.
Literatura basada en la seua experiència → Poesia amb caràcter introspectiu.
o Poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l’experiència amorosa.
o “Jo poètic” → Expressa els seus sentiments i experiències de forma sincera.
Descriu el seu “jo”.
o Té consciència de pecat, sap el que està bé i el que està mal → A vegades li crida mes l'atenció l'atracció que
la consciència.
Sinceritat expressant els seus sentiments → S’allunya de la tradició trobadoresca.
o No vol agradar a les dones, vol demostrar els seus sentiments.
o Més preocupació per expressar amb exactitud els conceptes que per la forma.
Divideix l’amor en tres tipus diferents:
1. Amor carnal.
2. Amor sensible → Es desitja l’estimada però no necessàriament s’ha d’arribar a la relació sexual.
3. Amor espiritual → March aspira a aquest → No s’implica el cos.
Nou tractament de la dona
o La dona en Ausiàs March és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis.
o Diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors.
o El poeta enyora el passat feliç → Rebutja el present dolorós.
o La mort és l’alliberament.
CARACTERÍSTIQUES E STILÍSTIQUES I MÈTRIQUES
o Deixa apart l'estil trobadoresc → Busca la senzillesa de l’expressiò.
o Escriu en valencià → Utilitza provençalismes per a encaixar la rima.
o Poesia rica en idees → Poemes ben estructurats.
Vol transmetre conceptes, emocions, sentiments… → Crea metàfores visuals.
o Apareixen freqüents negacions.
Poesia i registre culte
o Expressió formal de l’amor → Usa el senyal poètic.
o Estil ric, elegant i exacte.
Utilització del lèxic i sintaxi populars.
o Utilitza alguns temes col·loquials → Elements que ens recorden a la vida quotidiana i al món feudal.
o Usa lèxic propi de la cavalleria i del feudalisme → Orgull de pertànyer a l’estament noble.
Forma que es conserva de la poètica trobadoresca:
o Manté els vers decasíl·labs → Forma 4+6 síl·labes.
A vegades intercala versos estramps (versos lliures)
, o Conserva l’ús del senyal.
Innovació: S’empren cinc → En la poesia trobadoresca s’emprava un
o Fórmules de tractament i respecte → Vós
Figures retòriques
o Desenvolupament d’una comparació entre el poeta i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.
o Hipèrboles i antítesis → Expressar el seu esperit contradictori.
o Hipèrbatons i encavalcaments → Mostren el problema que té per a encaixar tot el que vol expressar.
o Exageracions, interrogacions retòriques, comparacions…
Estructura interna
o Introducció del tema → Mitjançant una situació hipotètica de la vida real.
- Serveix d’exemple i exposa el seu estat d’ànim.
- Comparació
o Explicació del que acaba d’exposar → mitjançant una situació de la seua vida.
- Per requerir el favor de l’amada o per alliçonar i moralitzar els lectors.
- Comparació
o Conclusió → Resum del que li diu o li demanda a l’amada.
- Sol aparèixer el senyal.
Altra estructura:
o Plantejament d’una situació hipotètica.
o Explicació i aplicació d’aquesta situació al seu estat d’ànim.
Mètrica
o Prou regular.
o Major part dels versos → Decasíl·labs amb censura després de la quarta síl·laba → Dos hemistiquis (4 + 6
síl·labes)
o Agrupades en cobles → Rima creuada ABBA
Recursos estilístics molt personals: llenguatge i anàlisis pròpies de l’escolàstica; comparacions i metàfores sobre els
metges i les malalties, el mar tempestuós, l’experiència militar i altres referents de la vida quotidiana, la majoria
tristos; imprecacions i interrogacions; antítesis i paradoxes.
ELS CANTS D’AMOR
o Tema important → L’amor i el fet amorós.
- Especial importància → L’amor racional.
- Tema secundari → La mort.
o Dona → Persona real, humana i individual.
o Relació home-dona → Compost de l’amor sensual i l’amor intel·lectual.
o Es considera millor amador del món → Vol ensenyar els altres enamorats a partir de la pròpia experiència.
- Parla de les seues experiències amoroses constantment.
- Ningú li és comparable en qüestions d’amor.
Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor:
PLENA DE SENY
o 19 poemes.
o Desigualtat entre l’amor que sent per la dama i aquell amb que li correspon ella.
o Mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia”.
o El poeta proposa a l’amada una relació més madura.
o To despectiu.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SE UA OBRA
Ausiàs March
o Autor de transició entre la poesia trobadoresca i les corrents italianes.
o Poeta singular i innovador.
o Es considera “Mestre d’amor” → Millor amant y que mes pateix a causa de l’amor.
o Persona supèrbia, egòlatra i humana.
o Moralista que analitza el comportament humà.
- Reflexió profunda de tots els aspectes sobre la condició humana.
- Vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d’amar.
Literatura basada en la seua experiència → Poesia amb caràcter introspectiu.
o Poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l’experiència amorosa.
o “Jo poètic” → Expressa els seus sentiments i experiències de forma sincera.
Descriu el seu “jo”.
o Té consciència de pecat, sap el que està bé i el que està mal → A vegades li crida mes l'atenció l'atracció que
la consciència.
Sinceritat expressant els seus sentiments → S’allunya de la tradició trobadoresca.
o No vol agradar a les dones, vol demostrar els seus sentiments.
o Més preocupació per expressar amb exactitud els conceptes que per la forma.
Divideix l’amor en tres tipus diferents:
1. Amor carnal.
2. Amor sensible → Es desitja l’estimada però no necessàriament s’ha d’arribar a la relació sexual.
3. Amor espiritual → March aspira a aquest → No s’implica el cos.
Nou tractament de la dona
o La dona en Ausiàs March és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis.
o Diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors.
o El poeta enyora el passat feliç → Rebutja el present dolorós.
o La mort és l’alliberament.
CARACTERÍSTIQUES E STILÍSTIQUES I MÈTRIQUES
o Deixa apart l'estil trobadoresc → Busca la senzillesa de l’expressiò.
o Escriu en valencià → Utilitza provençalismes per a encaixar la rima.
o Poesia rica en idees → Poemes ben estructurats.
Vol transmetre conceptes, emocions, sentiments… → Crea metàfores visuals.
o Apareixen freqüents negacions.
Poesia i registre culte
o Expressió formal de l’amor → Usa el senyal poètic.
o Estil ric, elegant i exacte.
Utilització del lèxic i sintaxi populars.
o Utilitza alguns temes col·loquials → Elements que ens recorden a la vida quotidiana i al món feudal.
o Usa lèxic propi de la cavalleria i del feudalisme → Orgull de pertànyer a l’estament noble.
Forma que es conserva de la poètica trobadoresca:
o Manté els vers decasíl·labs → Forma 4+6 síl·labes.
A vegades intercala versos estramps (versos lliures)
, o Conserva l’ús del senyal.
Innovació: S’empren cinc → En la poesia trobadoresca s’emprava un
o Fórmules de tractament i respecte → Vós
Figures retòriques
o Desenvolupament d’una comparació entre el poeta i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.
o Hipèrboles i antítesis → Expressar el seu esperit contradictori.
o Hipèrbatons i encavalcaments → Mostren el problema que té per a encaixar tot el que vol expressar.
o Exageracions, interrogacions retòriques, comparacions…
Estructura interna
o Introducció del tema → Mitjançant una situació hipotètica de la vida real.
- Serveix d’exemple i exposa el seu estat d’ànim.
- Comparació
o Explicació del que acaba d’exposar → mitjançant una situació de la seua vida.
- Per requerir el favor de l’amada o per alliçonar i moralitzar els lectors.
- Comparació
o Conclusió → Resum del que li diu o li demanda a l’amada.
- Sol aparèixer el senyal.
Altra estructura:
o Plantejament d’una situació hipotètica.
o Explicació i aplicació d’aquesta situació al seu estat d’ànim.
Mètrica
o Prou regular.
o Major part dels versos → Decasíl·labs amb censura després de la quarta síl·laba → Dos hemistiquis (4 + 6
síl·labes)
o Agrupades en cobles → Rima creuada ABBA
Recursos estilístics molt personals: llenguatge i anàlisis pròpies de l’escolàstica; comparacions i metàfores sobre els
metges i les malalties, el mar tempestuós, l’experiència militar i altres referents de la vida quotidiana, la majoria
tristos; imprecacions i interrogacions; antítesis i paradoxes.
ELS CANTS D’AMOR
o Tema important → L’amor i el fet amorós.
- Especial importància → L’amor racional.
- Tema secundari → La mort.
o Dona → Persona real, humana i individual.
o Relació home-dona → Compost de l’amor sensual i l’amor intel·lectual.
o Es considera millor amador del món → Vol ensenyar els altres enamorats a partir de la pròpia experiència.
- Parla de les seues experiències amoroses constantment.
- Ningú li és comparable en qüestions d’amor.
Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor:
PLENA DE SENY
o 19 poemes.
o Desigualtat entre l’amor que sent per la dama i aquell amb que li correspon ella.
o Mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia”.
o El poeta proposa a l’amada una relació més madura.
o To despectiu.
