UD 2 - BASES FÍSIQUES DE LA RM. La interacció electromagnètica i la radiació electromagnètica es necessari saber
que al ser les dos capaçes de fer canvis en els nuclis ja que tenen una propietat
1.- PRINCIPIS BÀSICS. intrinseca nomenada ESPÍN.
2.- INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA.
3.- RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA. 2. INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA
4.- CONCEPTE D'ESPÍN.
5.- FONAMENTS DE LA IRM. Càrrega: propietat fonamental i característica de les partícules elementals que
constitueixen la matèria. Hi ha dos tipus positiva i negativa, si les partícules tenen
1. PRINCIPIS BÀSICS. la mateixa carrega es repeleixen i si son diferents s’atrauen. L'electró i el protó
tenen la mínima càrrega negativa i positiva possible, respectivament.
La Física cerca principis unificadors per a comprendre de què està feta la matèria i
quines són les lleis bàsiques que la governen. Normalment la matèria és neutra, però quan un cos esta carregat ja que té un
excés de carrega d’electrons(negativa) o de protons (positiva).
Tots els cossos estan compostos per argupaments d’aquestes partícules. Les Els cossos amb carrega sempre exerceixen força entre si per tindre carrega. En
particules elementals son: electrons, protons i neutrons, els quals s'agrupen per a una situació de moviment relatiu apareix altra força anomenada magnètica. Força
formar àtoms. o interacció electromagnètica es el conjunt de la força elèctrica i magnètica que hi
ha entre els cossos carregats en moviments.
Número màssic: El número total de la suma de protons i neutrons que té un nucli ,
es designa per la A. Els protons i els electrons tenen carrega amb el mateix valor Tota força porta associat un camp, els camps elèctrics(I) i magnètics(B), son les
però diferent signe, els neutros no en tenen. A més també tenim el fotó un tipus magnituds que donen la intensitat de la força elèctrica i magnètica en cada punt de
especial de partícula elemental que no té ni massa ni càrrega. l’espai.
Número atòmic: El número de protons denominat per la Z. UNITATS DEL SI Newton/ Coulomb (N/C) i Tesla (T). Sabent el camp magnètic en
un punt no cal saber qui ho ha originat per a saber la força que experimentaría una
Els àtoms en el seu estat fonamental són elèctricament neutres, ja que posseeixen càrrega situada en aquest punt.
el mateix nombre de protons que d'electrons.
Els camps son magnituds vectorials, per a definirlos es necessari saber la direcció
Els atoms dels elements es combinen i formen molècules simples(aigua) i i sentit. Per a esquematitzar gràficament un camp cal traçar línies que tinguen la
compostes(proteÏnes) mateixa direcció que el camp en diversos punts. Les línies son nomenades com a
El fotó sense massa ni carrega, viatga a la velocitat de la llum. línies de camp i indiquen les trajectories que duen les partícules carregades si
anaren lliurement amb la influència de les forces del camp.
La majoria dels fenòmens que s'observen en la naturalesa poden ser explicats en Si la carrega es + → el camp ix de elli
termes de forces o interaccions entre aquestes quatre partícules. Hi han 4 tipus de Si la carrega es - → el camp va cap a ell
interaccions: gravitatòria, electromagnètica, nuclear feble i nuclear forta. Cada una
esta lligada a un conjunt de propietats de la matèria i fonaments físics. En La component del camp electromagnètic que intervindrà en el fenomen de la RM
particular la interacció electromagnètica. és la magnètica. Igual que la carrega es l’element bàsic per al camp elèctic, es pot
considerar que el moment dipolar magnètic, representat pel vector m, ho es per al
camp magnètic.
, Dipol magnètic: Magnitud vectorial perpendicular a la direcció del moviment de les
càrregues que el generen. Una carrega amb trajectoria tancada dona lloc a un On f és la freqüència d'oscil·lació dels camps elèctric i magnètic
moment dipolar magnètic. i h una constant denominada «constant de Planck» (h = 6.6261 x 10-34 J x s).
3. RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA. 4. CONCEPTE D'ESPÍN.
Espín: Propietat intrínseca de les particules, com la carrega o la massa. A
Una ona es una perturbació que es propaga per un mitjá. Les ones diferència d’elles l’espín només pot entendres dins de la Física Quimica ja que la
electromagnètiques estan compostes per fotons. Les ones estan caracteritzades classica no pot explicar la seua existència.
per la seua velocitat de propagació i la seua longitud d’ona i/o freqüència.
Partícula en espín, com a una xicoteta esfera girant sobre si mateix, on l’espín ens
Longitud d’ona: longitud característica entre dos màxims de la pertorbació que és dona la mesura del moment angular intínsec dels obj que giren. A les parícules
propaga amb l'ona. subatomiques de l’éspín es diu que el seu valor només reb certs valors discrets,
Frecuència: rapidesa amb la qual oscil·la l‘ona. SI→ Hertzs// HI HA ONES sencers o semi sencers.
MECÀNIQUES(AMB MITJA) I ELECTROMAGNÈTIQUES (AMB BUIT) Protons, neutrons i electrons el espín es ½ , pot se positiu o negatiu, que seria
com si les particules giraren a dreta o esquerre.
Longitud d’ona i freqüència són inversament proporcionals, sent la velocitat de
propagació de l’ona la suma de les dos. Tota partícula amb espín no nul té associat un vector i un moment magnètic,
orientat en la direcció de l'espín, que crea un camp magnètic al seu voltant.
Les ones son generades per un corrent elèctric oscil·lant i transporten energia d’un
lloc a altre amb una velocitat de propagació con la v de la llum. El transport El nucli també te espin en conjunt el seu valor varia segons el nombre de protons i
d’energia emprant per aquestes ones (electromagnètiques) es nomena radiació neutrons que tinga. Els protons i neutrons del nucli tenen la costum de ajuntar els
electromagnètica. La freqüència d’oscil·lació del corrent que fa el camp mag. seus espins(intenten compensarse), es a dir, anular l’espín total, ja que la situació
es enèrgicament favorable.(més estable)
Segons la frecuència rep un nom, desde els raig gamma fins les ones de
radifreqüència, passant per l’ultraviolat, la llum visible i les microones. Els nuclis seran actius, desde la visió magnètica, cuan l’espin resultant d’aquestos
El conjunt de les longituds d’ona forma l’espectre electromagnètic, les ones que siga diferent de 0, es a dir, presenten un nº imparell de prtons i/o neutrons per a q
utilitzem en l'obtenció d'imatges per RM són les de radiofreqüència, amb hi hajen espins desparellats.
freqüències de l'ordre d'unes desenes de MHz.
Valor de l'espín nuclear S depenent de lo parell que siga el número màssic A i del
Fins ara s’ha considerat la radiació electromagnètica com una ona que es propaga nombre
en l’espai. Per tant, pot ser que siga interpretada com un flux de partícules que du atòmic Z.
energía electromagnètica, estes partícules son els fotons. No tenen massa, pero - ´´A´´ imparell, ´´Z´´ parell o imparell→ S múltiple imparell de ½ .
tenen associat un camp magnètic i altre elèctric, perpend entre si, que oscilen - ´´A´´parell, ´´Z´´ imparell→ S múltiple de 1 (amb espins sencers perque
sinusoidalment. tenen mínim 2 nucleols desparellats)
- ´´A´´ parell, ´´Z´´ parell→ S=0
que al ser les dos capaçes de fer canvis en els nuclis ja que tenen una propietat
1.- PRINCIPIS BÀSICS. intrinseca nomenada ESPÍN.
2.- INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA.
3.- RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA. 2. INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA
4.- CONCEPTE D'ESPÍN.
5.- FONAMENTS DE LA IRM. Càrrega: propietat fonamental i característica de les partícules elementals que
constitueixen la matèria. Hi ha dos tipus positiva i negativa, si les partícules tenen
1. PRINCIPIS BÀSICS. la mateixa carrega es repeleixen i si son diferents s’atrauen. L'electró i el protó
tenen la mínima càrrega negativa i positiva possible, respectivament.
La Física cerca principis unificadors per a comprendre de què està feta la matèria i
quines són les lleis bàsiques que la governen. Normalment la matèria és neutra, però quan un cos esta carregat ja que té un
excés de carrega d’electrons(negativa) o de protons (positiva).
Tots els cossos estan compostos per argupaments d’aquestes partícules. Les Els cossos amb carrega sempre exerceixen força entre si per tindre carrega. En
particules elementals son: electrons, protons i neutrons, els quals s'agrupen per a una situació de moviment relatiu apareix altra força anomenada magnètica. Força
formar àtoms. o interacció electromagnètica es el conjunt de la força elèctrica i magnètica que hi
ha entre els cossos carregats en moviments.
Número màssic: El número total de la suma de protons i neutrons que té un nucli ,
es designa per la A. Els protons i els electrons tenen carrega amb el mateix valor Tota força porta associat un camp, els camps elèctrics(I) i magnètics(B), son les
però diferent signe, els neutros no en tenen. A més també tenim el fotó un tipus magnituds que donen la intensitat de la força elèctrica i magnètica en cada punt de
especial de partícula elemental que no té ni massa ni càrrega. l’espai.
Número atòmic: El número de protons denominat per la Z. UNITATS DEL SI Newton/ Coulomb (N/C) i Tesla (T). Sabent el camp magnètic en
un punt no cal saber qui ho ha originat per a saber la força que experimentaría una
Els àtoms en el seu estat fonamental són elèctricament neutres, ja que posseeixen càrrega situada en aquest punt.
el mateix nombre de protons que d'electrons.
Els camps son magnituds vectorials, per a definirlos es necessari saber la direcció
Els atoms dels elements es combinen i formen molècules simples(aigua) i i sentit. Per a esquematitzar gràficament un camp cal traçar línies que tinguen la
compostes(proteÏnes) mateixa direcció que el camp en diversos punts. Les línies son nomenades com a
El fotó sense massa ni carrega, viatga a la velocitat de la llum. línies de camp i indiquen les trajectories que duen les partícules carregades si
anaren lliurement amb la influència de les forces del camp.
La majoria dels fenòmens que s'observen en la naturalesa poden ser explicats en Si la carrega es + → el camp ix de elli
termes de forces o interaccions entre aquestes quatre partícules. Hi han 4 tipus de Si la carrega es - → el camp va cap a ell
interaccions: gravitatòria, electromagnètica, nuclear feble i nuclear forta. Cada una
esta lligada a un conjunt de propietats de la matèria i fonaments físics. En La component del camp electromagnètic que intervindrà en el fenomen de la RM
particular la interacció electromagnètica. és la magnètica. Igual que la carrega es l’element bàsic per al camp elèctic, es pot
considerar que el moment dipolar magnètic, representat pel vector m, ho es per al
camp magnètic.
, Dipol magnètic: Magnitud vectorial perpendicular a la direcció del moviment de les
càrregues que el generen. Una carrega amb trajectoria tancada dona lloc a un On f és la freqüència d'oscil·lació dels camps elèctric i magnètic
moment dipolar magnètic. i h una constant denominada «constant de Planck» (h = 6.6261 x 10-34 J x s).
3. RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA. 4. CONCEPTE D'ESPÍN.
Espín: Propietat intrínseca de les particules, com la carrega o la massa. A
Una ona es una perturbació que es propaga per un mitjá. Les ones diferència d’elles l’espín només pot entendres dins de la Física Quimica ja que la
electromagnètiques estan compostes per fotons. Les ones estan caracteritzades classica no pot explicar la seua existència.
per la seua velocitat de propagació i la seua longitud d’ona i/o freqüència.
Partícula en espín, com a una xicoteta esfera girant sobre si mateix, on l’espín ens
Longitud d’ona: longitud característica entre dos màxims de la pertorbació que és dona la mesura del moment angular intínsec dels obj que giren. A les parícules
propaga amb l'ona. subatomiques de l’éspín es diu que el seu valor només reb certs valors discrets,
Frecuència: rapidesa amb la qual oscil·la l‘ona. SI→ Hertzs// HI HA ONES sencers o semi sencers.
MECÀNIQUES(AMB MITJA) I ELECTROMAGNÈTIQUES (AMB BUIT) Protons, neutrons i electrons el espín es ½ , pot se positiu o negatiu, que seria
com si les particules giraren a dreta o esquerre.
Longitud d’ona i freqüència són inversament proporcionals, sent la velocitat de
propagació de l’ona la suma de les dos. Tota partícula amb espín no nul té associat un vector i un moment magnètic,
orientat en la direcció de l'espín, que crea un camp magnètic al seu voltant.
Les ones son generades per un corrent elèctric oscil·lant i transporten energia d’un
lloc a altre amb una velocitat de propagació con la v de la llum. El transport El nucli també te espin en conjunt el seu valor varia segons el nombre de protons i
d’energia emprant per aquestes ones (electromagnètiques) es nomena radiació neutrons que tinga. Els protons i neutrons del nucli tenen la costum de ajuntar els
electromagnètica. La freqüència d’oscil·lació del corrent que fa el camp mag. seus espins(intenten compensarse), es a dir, anular l’espín total, ja que la situació
es enèrgicament favorable.(més estable)
Segons la frecuència rep un nom, desde els raig gamma fins les ones de
radifreqüència, passant per l’ultraviolat, la llum visible i les microones. Els nuclis seran actius, desde la visió magnètica, cuan l’espin resultant d’aquestos
El conjunt de les longituds d’ona forma l’espectre electromagnètic, les ones que siga diferent de 0, es a dir, presenten un nº imparell de prtons i/o neutrons per a q
utilitzem en l'obtenció d'imatges per RM són les de radiofreqüència, amb hi hajen espins desparellats.
freqüències de l'ordre d'unes desenes de MHz.
Valor de l'espín nuclear S depenent de lo parell que siga el número màssic A i del
Fins ara s’ha considerat la radiació electromagnètica com una ona que es propaga nombre
en l’espai. Per tant, pot ser que siga interpretada com un flux de partícules que du atòmic Z.
energía electromagnètica, estes partícules son els fotons. No tenen massa, pero - ´´A´´ imparell, ´´Z´´ parell o imparell→ S múltiple imparell de ½ .
tenen associat un camp magnètic i altre elèctric, perpend entre si, que oscilen - ´´A´´parell, ´´Z´´ imparell→ S múltiple de 1 (amb espins sencers perque
sinusoidalment. tenen mínim 2 nucleols desparellats)
- ´´A´´ parell, ´´Z´´ parell→ S=0
