1. Llengües en contacte (sociolingüística)
1.1. Bilingüisme: definició i tipus (iindividual, territorial i social). La diglòssia
1.1.1. La unificació del bilingüisme: prejudicics i tòpics, conceptes de bilingüisme i
bilingüista
1.2. El conflicte lingüístic: definició
1.2.1. Minor...
1. Llengües en contacte (sociolingüística)
1.1. Bilingüisme: definició i tipus (iindividual, territorial i social). La diglòssia
1.1.1. La unificació del bilingüisme: prejudicics i tòpics, conceptes de bilingüisme i
bilingüista
1.2. El conflicte lingüístic: definició
1.2.1. Minorització lingüistica
1.2.2. Els processos de substitució lingüistica. Els prejudicis lingüístics
1.2.3. Els processos de normalització
1.3. La planificació lingüística. Models
1.4. La situació sociolingüistica actual de la llengua catalana
1. Llengües en contacte
Aquest terme va ser inrtoduit per Uriel Weinreich a l'obra Languages in contract (1953) que és una
de les primeres de la sociolingüística. Weinreich empra la denominació per designar la situació en
que dues llengües són usades alternativament per les mateixes persones.
Si la llingüistica s'ocupa de l'estructura de les llengües (fonètica, lèxic, morfologia...), la
sociolingüística s'ocupa de l'ús, va nèixer als Estats Units i és la disciplina que estudia la relació
entre el llenguatge i la societat. Tant estudia els usos lingüístics com els valors, les aptituts o els
prejudicis que els envolten.
La llengua és un sistema que assegura l'existència del grup social anomenat Comunitat Lingüistica.
Una Comunitat Lingüística està formada per membres que tenen en comú una llengua i que
comparteixen normes d'ús per el seu ús correcte. No coincideix necessariament amb un grup ètnic,
religiós, nacional ni territorial, però en la mesura que aquests grups siguin coincidents, la
comunitat es manté més ben cohesionada.
1.1. Bilingüisme: definició i tipus (iindividual, territorial i social). La diglòssia
El concepte de bilingüisme és ampli (l'ús de dues llengües) i ambigu. S'ha utilitzat sovint per
amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües ho són les persones. Un
individu pot ser bilingüe, trilingüe o políglota, segons el nombre de llengües que domini. Podem
parlar de tres tipus principals:
– Individual: és refereix a una persona que parla dues o més llengües. Podem diferenciar
diferents tipus com: bilingüisme passiu-actiu: el parlant coneix dues llengües però només
n'empra una (passiu) o coneix i empra les dues llengües (actiu); bilingüisme simètric-
asimètric: és simètric si el parlant domina les llengües per igual i les usa en tots els àmbits
d'ús si no és asimètric; bilingüisme instrumental: s'apren la llengua per raons laborals o
econòmiques; i bilingïsme integratiu: s'apren una segona llengua per integrar-se dins un
nou grup social (immigrants).
– Social: és tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers d'una
societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagui més d'una llengua -a Europa
només hi ha tres estats monolingües: Portugal, Islàndia i Albània-, no ho és que dins una
mateixa comunitat lingüístiva hi hagui bilingüisme. Aquest és conseqüència de guerres,
ocupacions colonials, situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en
domina un altre. En aquests casos tots els partants d'una llengua es veuen obligats a
conèixer una segona mateixa llengua. És el bilingüisme unidireccional perquè els parlants
de laltra llengua no aprenen la dels primers. La nova llengua apresa sol ocupar els àmbits
d'ús més formals. El bilingüisme dels pobles no és un fet natural ja què cada societat
, necessita només una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte: una
llengua està ocupant l'espai de l'altra i una d'elles desapareixerà. Diferents autors han
investigat el mite del bilingüisme: significa que aguns sectors socials promouen la ideologia
que hi ha societats intrinsecament bilingües. Defensen que la situació del bilingüisme és
perfecte, i negen l'existència del conflicte quan en realitat la llengua pròpia de la societat
està en recessió i en procés de substitució. Els defensors del bilingüisme s'anomenen
bilingüistes -no bilingües: parlants de dues llengües- pretenen manipular la societat per
mantenir el conflicte lingüístic que condueix a la desaparició de la llengua pròpia i es
mostren contraris a la normalització. Alguns d'ells practiquen el monolingüisme militant,és
a dir, es negen a aprendre una segona llengua perquè consideren que amb la seva no
només en tenen prou, si no què se'ls ha de garantir el dret de tenir-ne prou. D'aquesta
manera, arriben a exigir a altres parlants que aprenguin la seva llengua però ells no
n'aprenen cap altra.
– Territorial: és produeix quan a un país trobam geograficament ben delimitades les diferents
comunitats lingüístiques i cadascuna d'elles disposa d'una sola llengua pròpia. Exemples:
Bèlgica: el nord parla Holandes i el sud Francès, la capital és bilingüe i hi ha algunes regions
de parla Alemanya; País Valenicià: existeix una zona de l'interior que fou repoblada per
aragonesos i és de llengua castellana; Suïssa: cada cantó (nostra província) té una llengua
pròpia -Alemany, Francés, Italià i Retroromànic-.
En conclusió el concepte de bilingüisme només es pot aplicar en correcció si ens referim a
persones concretes. Quan parlam d'una societat el terme és conflcite lingüístic.
La Diglòsia
És un concepte creat per Charles Ferguson (1959) designava l'ús de varietats diferents d'una
llengua per a diversos àmbits d'ús (Almeny – Àrab) posteriorment Josua Fishmann l'emprà per
designar l'ús de dues llengües en una mateixa societat per a àmbits d'ús diferents: una llengua A
(de més prestigi, de cultura) i una llengua B (de menys prestigi, d'ús familiar).
Existeix un conflicte lingüistic quan dues llengües entren en contacteenuna mateixa societat i una
desplaça parcialment o totalment l'altre en elsdiversos àmbits d'ús. És tracta d'una situació
dinàmica i inestable sorgeix quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altre
en el seu territori propi. Una vegada començat el procès, el desenllaç és la desaparició de la
llengua pròpia i la seva substitució per la forana – sustitució lingüistica- o bè el procès contrari: la
normalització lingüistica.
La sustiitució lingüistica és un procés amb diverses etapes:
1. Procès de bilinguització: és l'etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades i
els joves són els primers a adoptar la segona llengua. Aquesta comença a ocupar les
funcions formals endetriment de la llengua pròpia.
2. Procès de monolingüització en la llengua dominant. A poc a poc és va abandonant la
llengüa dominada (llengua B) i és suplentada per la llengua A (dominadora). Aquesta fase
és ràpida perquè tota la societat coneix ja la llengua A
3. El Procès és completa amb l'abandó de la llengua dominada B i l'ús exclusiu de la llengua A
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller BonesNotes. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $3.25. You're not tied to anything after your purchase.
