Class notes
1r PARCIAL DE BASES DE LA PRODUCCIÓN Y MANEJO ANIMAL
- Course
- Institution
1r PARCIAL DE BASES DE LA PRODUCCIÓN Y MANEJO ANIMAL
[Show more]
Seller
Follow
onasanmarticastellv
Content preview
ONA SANMARTÍ BASES DE PRODUCCIÓ I MANEIG ANIMAL1r VETERINARIA UAB
TEMA 1: INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE
PRODUCCIÓ
1.BREU HISTÒRIA
Per sobreviure, els nostres ancestres recollien aliments i caçaven animals salvatges. Sovint,
els riscos i el cost energètic de la caça eren molt elevats. Per això, va començar el conreu
de plantes i la domesticació i cria d’animals per obtenir-ne aliment. Uns 3.000 anys aC, a
Egipte, els humans subministraven aliment als animals per tal de fer-los créixer i produir carn,
llet, ous, cuir..., així neix la producció animal.
1.1.Què és un sistema de producció animal?
Un sistema de producció animal es pot definir com una unitat o conjunt (Ex. Explotació
agrícola – ramadera) en la que intervenen i es combinen diferents factors de producció
(instal·lacions, bestiar, aliments, treball, etc) per tal d’obtenir uns productes (Ex. Llet, carn,
ous) o serveis (Ex. Treball) determinats que puguin ser útils per una població mundial creixent.
Per tant comporta un procés de transformació que té com a principal objectiu produir
aliments d’origen animal.
1.2.Tipus de sistema de producció animal
Els diferents tipus o models es defineixen segons la importància relativa dels factors de
producció emprats. Un tipus de sistema es pot associar a una espècie i/o a una raça
concreta, a una zona geogràfica, a una explotació, a un grup empresarial, etc.
• Sistemes simples: poca inversió, basats en pastures naturals (extensiu).
• Sistemes complexos: grans inversions a nivell tecnològic, més complexos (intensiu).
2.SISTEMES EXTENSIUS
És el sistema clàssic o tradicional, que aprofita pastures i recursos naturals, fent que sigui
depenent de la climatologia. Requereix molt espai, però poca inversió en instal·lacions. La
seva producció lligada a la terra:
• Cal una finca agrícola per alimentar el bestiar.
• S’ubica normalment en llocs on no són possibles cultius agrícoles més rentables.
• Permet aprofitament de recursos pasturables que d’una altra forma es perdrien.
• Sovint s’utilitzen races autòctones adaptades a la climatologia i condicions de la zona.
• No demana ↑ inversions inicials (excepte bestiar i finca) ni mà d’obra especialitzada.
,ONA SANMARTÍ BASES DE PRODUCCIÓ I MANEIG ANIMAL
1r VETERINARIA UAB
• Pot ser prou rendible en relació al capital invertit.
• Possibilitat de produir productes ecològics (segons normes).
o Típic de zones amb abundància de pastures com Argentina, Uruguai, Brasil,
Austràlia, Nova Zelanda, centre i nord d’Europa, etc.
o En la Dehesa d’Extremadura és important la producció de porc Ibèric en
extensiu, on es produeixen pernils d’alta qualitat i altres productes del porc
amb mètodes tradicionals.
2.1.Ramaderia tradicional o extensiva (abans 1960)
Normalment extensiva, associada a finca o casa de pagès, i amb explotacions petites de
tipus familiar i amb pocs caps de bestiar. Hi ha equilibri de producció de fems/utilització en
camps, pq els residus ramaders serveixen com adobs (valor afegit). Acostuma a haver
incapacitat per cobrir la demanda d’un mercat creixent, per lo que és poc rendible (dimensió
insuficient i rendiments baixos). No presenta problemes mediambientals, i es basa en
ramaderia lligada a la terra, amb una dimensió segons l’espai disponible (↓UBM/Ha).
Alimentació del bestiar és basa en aliments propis, i el ramader és agricultor i ramader a l’hora.
2.2.Inconvenients
• Si no es disposa de suficient finca agrícola.
• Disponibilitat d’aliments variable (segons el clima).
• Cicles productius més llargs.
• Races menys selectes i/o menys productives.
• Condicions higiènic - sanitàries no sempre ben controlades.
• Productes menys tipificats o homogenis.
• Ubicació en punts més allunyats dels grans centres de consum.
3.SISTEMES INTENSIUS
• Es basa més en criteris empresarials.
• Aporta als animals tot el que necessiten (allotjament, aliments equilibrats, millora
genètica, sanitat, tecnologies...).
• Permet produir gairebé sense terra:
o [Animals] en poc espai = Requereix poca terra però més inversió.
o Aporta als animals tot el que necessiten: allotjament, aliments equilibrats,
millora genètica, sanitat ,etc i tecnologies avançades en tots els camps.
,ONA SANMARTÍ BASES DE PRODUCCIÓ I MANEIG ANIMAL
1r VETERINARIA UAB
o Requereixen més inversions i personal més qualificat.
o Possibilita la producció d’aliments en quantitat i a preus competitius.
o Normalment és més conflictiu des del punt de vista ecològic.
3.1.Ramaderia intensiva (després de 1960)
Complementa l’economia de les petites explotacions (amb menys de 5 Ha de SAU caldrà
intensificar o emigrar). Va associada al creixement demogràfic i econòmic (més demanda
de carn) i al desenvolupament de l’industria de fabricació de pinsos compostos (és possible
criar bestiar sense tenir terra). Apareix el concepte de granja per a criar i produir els animals
(de porcs, aus, vedells,... ). Desapareixen les petites explotacions i es creen unitats productives
molt més grans amb una major producció.
3.2.Conseqüències de la intensificació ramadera
Augmenta el cens total de bestiar, per lo que trobem una concentració de bestiar en grans
explotacions (augmenta la densitat animal = ↑↑ UBM/Ha). Millora l’eficiència de producció i
disminueix el total de residus ramaders/unitat produïda. Concentració de residus ramaders en
zones concretes, però si no hi ha prou terra per absorbir-los hi apareixen “zones vulnerables”
a la contaminació de les aigües per nitrogen. Es crea activitat industrial i riquesa, però es
contamina més. Menys agricultors – ramaders alimenten més gent i a un preu més competitiu.
Intensificació extrema a Perú, una zona desèrtica de la costa del Pacífic.
3.3.Avantatges de l’intensificació
• Independència dels animals respecte les condicions climàtiques del medi.
• Condicions de producció més controlades i més uniformitat en els productes obtinguts.
• Alimentació equilibrada tot l’any.
• Cicles productius més curts i millors índex de transformació dels aliments en productes
finals. (Quantitat d’aliment que fa falta per aconseguir una quantitat determinada
de per exemple llet).
• Oferta de productes tot l’any i a preu competitius.
• Millora la competitivitat del sector i permet subministrar productes animals a població
creixent.
• Reducció de l’edat per arribar als 2 kg de pes viu, augment de la producció de llet
per vaca i any en explotacions en control lleter, on la major part d’inversió
econòmica va als pinsos i els farratges, etc.
, ONA SANMARTÍ BASES DE PRODUCCIÓ I MANEIG ANIMAL
1r VETERINARIA UAB
3.4.Inconvenients de l’intensificació
• Inversions elevades (+/-: boví llet, boví engreix, porcs d’engreix i producció d’ous).
• El cost de la mà d’obra és molt variable, segons el nivell de vida de cada país.
• Importants despeses en alimentació.
• Dependència de matèries primeres importades (Ex. Cereals, soja) amb preus de
compra creixents, subjectes a l’especulació dels mercats.
• Major incidència de patologies o menor vida útil dels animals (cal més reposició).
• Són una competència molt forta pels petits productors tradicionals.
• Pot tenir importants costos mediambientals i socials.
• No rentable si no s’obté bones produccions = Necessitat d’obtenir altres productivitats.
4.SITUACIONS INTERMÈDIES DE RAMADERIA
Sistemes segons l’alimentació:
• Pastoreig – Nomadisme = Sistema primitiu de ramats movent-se buscant pastures.
• Extensiu = Pastures.
• Semi-extensiu = Pastoreig i farratges complementats amb concentrat limitat.
• Semi-intensiu = Pastoreig, farratges, i concentrat (F + C > P).
• Intensiu = Concentrats amb poc/sense farratges (feed lots).
• Ultra intensiu = Només Concentrats.
Sistemes segons l’allotjament:
• Aire lliure integral.
• Estabulació permanent coberta o al descobert.
• Estabulació intermitent segons època.
4.1.Conclusions equivocades o aparents
• Els sistemes intensius solen ser més tecnificats i eficients, però normalment contaminen
més.
• Els sistemes extensius són més “ecològics”, però no es pot afirmar que sempre siguin
més nets que els intensius.
• Hi ha algunes explotacions extensives molt abandonades, que contaminen i que no
són rentables, i n’hi ha d’intensives que són molt eficients i tenen molt ben resolt
l’aspecte mediambiental i el reciclatge dels residus ramaders.
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller onasanmarticastellv. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $9.11. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
50064 documents were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 14 years now