Introducció Ciències polítiques
TEMA 1. DE VERITAT HI POT HAVER UNA CIÈNCIA DE LA POLÍTICA?
A la ciència hi ha un procés, un mètode científic que te uns objectius, es neutral. Apareix
de dades objectives neutrals que no permeten derivar posició ideològica.
Afirmacions de la política amb aquestes condicions, amb un mètode.
Ciència: coneixement que es genera a través d’un procés que busca un resultat de forma
objectiva i neutral. Fem afirmacions sobre la realitat, màxim d’objectives i neutrals que
no reflecteixin els valors ideològics.
Idees:
- Necessitem conceptes i teories per descriure de manera significativa el món.
- La ciència genera coneixement de qualitat: objectiu i neutre
- Amb aquest objectiu ens podem fer preguntes sobre la realitat: que? Com? i
perquè?
- Preguntes/respostes politològiques. Neutres i objectives.
- Explicar no es jutjar ni en positiu (justificar) ni en negatiu (criticar)
- Cal distingir entre filosofia política i ciència política: filosofia política extreure
conclusions a partir de considerar una sèrie de valors, reflexiona sobre les
implicacions de defensar un sistema de valors (conclusions coherents amb un
sistema de valors) Criteri basic es el de la coherència. A diferencia de la filosofia,
el criteri es la correspondència.
- La faceta “revolucionària de les ciències socials
A la ciència afirmem que tot es causal, no hi ha casualitat com hi ha una causa podria
ser diferent si canviessin les causes, es podria transformar. Contra fàctic: afirmacions
raonades sobre que haguessin passat si la situació hagués estat diferent.
Res es natural, la ciència ens ajuda a desnaturalitzar la nostra mirada, tot es causa-efectes,
no sabem el que es “normal”.
- Tot es causal
- Res es natural, normal en l’àmbit social
- Tot podria ser d’una altra manera
, TEMA 2. PER QUÈ SOM MENYS INTEL·LIGENTS QUE LES FORMIGUES (I QUE HI
TÉ A VEURE AIXÒ AMB LA POLÍTICA)?
Teoria acció col·lectiva
La gestió del poder, estudiar les relacions de poder
Intel·ligència col·lectiva
Com generem intel·ligència col·lectiva.
“El ser humano es individualment inteligente però colectivamente imbécil” canvi
climàtic, contrari a les formigues.
Idees:
- Dos aspectes de la política, gestió de poder, generació de intel·ligència emocional
Intel·ligència col·lectiva: habilitat social, de grup, per aconseguir resultats racionals
col·lectivament.
No sempre representen les voluntats individuals
Irracionalitat col·lectiva: fruit decisions racionals
- Distingir intel·ligència individual/col·lectiva
- La intel·ligència col·lectiva és una característica sistemàtica i emergent associada
a l’àmbit públic (polític).
Emergent: quan sumem elements individuals sumem característiques que abans no tenien
individualment.
“Somos víctimes y verdugos a la vez” es necessiten coordinació i confiança.
Àmbit de la política es sistèmic.
- Dimensió política públic/privat (no es clar que àmbit privat també tingui un
impacte públic). Lo privat es polític. Frontera no es tan clara.
- Discontinuïtat entre lògica col·lectiva i lògica individual , entre racionalitat
col·lectiva i racionalitat individual. No tenir en compte genera fal·làcies
explicatives.
No hi ha un equivalent, es discontinu, allò que passa en l’àmbit col·lectiu es diferent i te
a veure amb causes diferents del que passa a l’àmbit individual. No hi ha prou amb tenir
informació, hem de coordinar-nos.
Fal·làcies: errors habituals quan no raones correctament quan no tens en copte aquest
discontinuïtat. Confondre el resultat col·lectiu amb les preferències individuals.
El resultat d’unes eleccions no es pot donar sense conèixer la llei electoral.
Es una mostra de bo pensar que hi ha prou amb que la gent sigui bona, però es necessita
intel·ligència col·lectiva.
Solucions polítiques solucions col·lectives
- Disseny institucional com a eina per generar intel·ligència col·lectiva.
Dissenyar regles.
Discontinuïtat
Com jutgem el comportaments: fora de la ciència política. Distingir entre dos tipus de
ètica proposat per pensador Max Webber ètica de la convicció /ètica de la
responsabilitat.
Contradicció diferents regles segons l’àmbit, si no veiem que son e àmbits diferents
llavors es contradictori. Regles diferents per àmbits diferents.
Impacte col·lectiu de les paraules no podem pensar que no es pot mentir mai, perquè
tindran conseqüències Àmbit impacte col·lectiu o individual.
Dos àmbits i dos criteris diferents, criteris recollits en termes ètiques convicció ètica de
la responsabilitat. La ètica segons Weber, distingeix, el polític s’ha de comportar amb la
, ètica de responsabilitat, ha de tenir en compte l’impacte que produirà en tercers. Jutjar
una cosa tenint en compte el que generarà en tercers.
La ètica de convicció: avaluar amb uns principis en si mateix, sense avaluar que produirà.
Sinó si es coherent amb uns principis.
Hi ha una discontinuïtat, el que passa en un àmbit no passa en l’altre, poden haver normes
diferents per cada àmbit.
Quan actuem mirat l’impacte cal estar informats. Amb la ètica de la convicció no ens
podem equivocar, però la de responsabilitat hem de imaginar com serà l’impacte.
Per actuar políticament hem d’estar informats. “Zoom politicom”
“Idiota” idios privat nomes mirava pels seus interessos privats, no s’ocupava del
assumptes públics. Paraula que surt sistema de govern on han d’actuar democràcia.
- Conclusió: ¿la política, una lògica i una ètica pròpies? Lògica pròpia, ètica
pròpia.
TEMA 3. ¿SEGUR QUE SAPS QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA?
“Demos cratos” poder del poble. Sempre es pot entendre com un ideal / forma de govern.
Definició que va donar Lincoln, quan va voler honorar soldats del nord de la guerra en contra
de l’esclavisme, unió voluntària. “Es el govern, del poble, fet pel poble” “ del pueblo por el pueblo
y para el pueblo”. Grans definicions venen de governants. La democràcia es el govern del poble
per el poble fet per el poble. Relació va canviant en el temps.
Origen democràcia: (origen conegut, no sabem molt be) segle VI comencen a participar. Sistema
constitucional, legal, reflecteix poder de la ciutadania suposa entrada monarquia. Democràcia
suposa el poder dels millors, participa molta gent però no els que saben, que els millors son els
aristòcrates, participen tots, el poble. Aristocràcia es el poder dels nobles (bo).
Considerem poble: “demos” no es el conjunt, Atenes el “demos” es una part 15% (60 mil i 300
mil) del poble, no tots els habitants, son els que participen. Dones estaven excloses, estrangers,
dones, mes petits de 25 anys, (Grècia depèn del lloc), demostrar que tenies algun tipus de
propietat. molt limitat. Durant molt temps es considerarà que es manipulava el procés
democràtic, “isegoria” (igualtat de participació política) tots tenen la possibilitat de participar i
proposar coses. “isonomia” apliquen igual les lleis, no hi ha diferencies, igualtat davant de la
llei. Aquests ciutadans podran participar directament participant debat, component deliberatiu
conjuntament.
Característica democràcia grega: sorteig dels càrrecs. Perquè la idea es garantir igualtat, millor
manera es 1-ciutadans formats perquè resulti indiferent qui li toqui governar, ideals i valors
comuns, preocupació per part del sistema per que la gent no fos molt diferent.