100% satisfaction guarantee Immediately available after payment Both online and in PDF No strings attached
logo-home
Apuntes derecho constitucional I segundo cuatrimestre $8.02
Add to cart

Class notes

Apuntes derecho constitucional I segundo cuatrimestre

 15 views  0 purchase
  • Course
  • Institution

Tomados de clase de las palabras del profesor

Preview 4 out of 51  pages

  • February 9, 2024
  • 51
  • 2023/2024
  • Class notes
  • Ruben dalmau
  • All classes
avatar-seller
DRET CONSTITUCIONAL 2




TEMA 10. LA ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL
DE L’ESTAT

10.1 L'evolució de la monarquia: la monarquia parlamentària com a forma política de l’Estat.


El rei es el cap de l’Estat, definir quina es la forma de l’Estat i la seua diferència amb forma
de Govern.


-Forma de l’estat: és la naturalesa de la concentració del poder de l’estat i a la seua
distribució. Dins hi ha dues categories pures: república o monarquía, que depen del rei,
república s’identifica negativament, i pel contrari una monarquia és sistema polític amb un
rei al cap davant de l’Estat.
També té relació a si estem davant d’un estat centralitzat, autonòmic o federal, depén de
la descentralització del poder.
Espanya és descentralitzat autonòmicament, amb diferents poders legislatius( executiu i
parlament).


-Forma de govern: és la relació entre l’executiu (el govern (president)) i el Parlament.
Quan hi ha separació de poders parlem de una forma de govern presidencialista: EEUU,
Colòmbia, Brasil.
Parlamentarisme, es centra en l’acció del Parlament: Europa (excepcions França i Portugal
que són semipresidencialista.)


·Formes de cap d’estat:
-monarquia electiva i monarquia hereditaria
república: elecció directa o indirecta
monarquia: vitalici, herència, títol nobiliari

,De L’estat sóc jo” a “El rei regna però no governa”




s.XVIII Relat (de legitimitat) democràtic (Pedro Sànchez l’hem votat), es planteja la divisió
entre la modernitat i la contemporanitat.
Abans a les monarquies absolutes quan encara no existia en relat, els reis buscaven la
legitimitat en la herència,és a dir, ser fill de algú, o la divina, déu vol que siga rei.
Les monarquies no són democràtiques per naturalesa però a partir del s. XVIII se
transformen per ser democràtiques, per a entrar dins del relat. Pasaran a ser monarquies
limitades: el rei té molt de poder però ja no és absolut
En el s.XIX monarquies constitucionals: el rei té funcions de govern i decisió però les que
diu la Constitució.
I en el s. XX a monarquies parlamentàries. (auctoritas: el rei representa però no decideix)
: el rei no té cap funció, sols simbòlica, d’arbitratge, moderació. Té poder el parlament.
A partir del segle XX s’imposa el principi democràtic.
Tensió principi democràtic. Hui en dia les monarquies han desaparegut.
(mirar mapamundi de monarquies i repúbliques).


Legitimitat durant el franquisme:
Llei de Successió del Cap de l´Estat de 1946: La successió a Franco seria una Monarquia.
Art. 1. “España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo, que, de
acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”.
Art. 2. “La Jefatura del Estado corresponde al Caudillo de España y de la Cruzada,
Generalísimo de los Ejércitos, don Francisco Franco Bahamonde”.
Art. 6. En cualquier momento el Jefe del Estado podrá proponer a las Cortes la persona que
estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente, con las
condiciones exigidas por esta Ley, y podrá, asimismo, someter a la aprobación de aquéllas
la revocación de la que hubiere propuesto, aunque ya hubiese sido aceptada por las Cortes.
Art. 9. Para ejercer la Jefatura del Estado como Rey o Regente se requerirá ser varón y
español, haber cumplido la edad de treinta años, profesar la religión católica, poseer las
cualidades necesarias para el desempeño de su alta misión y jurar las Leyes
fundamentales, así como lealtad a los Principios que informan el Movimiento Nacional. El
mismo juramento habrá de prestar el sucesor después de cumplir la edad de treinta años.


(pre)

,cas espanyol: república democràtica, en 1936 va hi haure un colp d’estat fallit el que va
donar lloc a una guerra civil i victòria del franquisme i feixisme, aquest règim no saben com
anomenar l’estat perquè és una república perquè (Estat Espanyol l’anomenen) no hi ha rei
però no poden nombrar-la així perquè han lluitat contra aquesta, aquesta situació inestable.
En 1946, es crea la llei de successió, diu que espanya és una monarquia sense rei però el
successor de franco sería un rei, aquest el anava a elegir, i que podia canviar de idea, tenia
que ser un home que jurara les lleis franquistes.
Aquest és el fonament de l’estat de la corona que va ser previ a la Constitució.


Apertures del franquisme, dues lleis que van aclarir les coses: Llei òrganica de L’estat de
1967 i Llei de 22 de juliol de 1969: aquesta nomena a Juan Carlos com a successor.
Alternativa era la persona a la que li corresponia reialment que era el pare de Juan carlos,
però volia una persona més jove i que ell haguera controlat.
1976 uan Carlos I ja coronat: aquest rei té dos moments la coronació el 22-11-1975 on
entén que no és factible una dictadura aleshores incorpora una cort amb Adolfo i ho
democratitza amb la Llei de la Reforma Política de 1976 que possibilitzà les eleccions
democràtiques.
1977 Don juan, el pare del rei renuncia als seus drets de la corona amb una funció
simbòlica.
1978 Quan s’aprova la Constitució, el rei té legitimitat constitucional. A diferència del cas
Italià, sense opció entre república i monarquía.




-1.3 Artícle de la Constitució
-Títol II de la corona, arts 55-56: abans que la representació de la ciutadania (parlament) i
reforma agreujada art 168 CE.
La corona no és un poder de l’Estat ni constitucional, no té funcions de poder, és un òrgan.
Regnar però no governar, la corona, té funcions d’actes deguts: el rei no es pot negar a no
fer-los i refrendament de l'acte del rei.
-En relació amb la reforma de la Constitució i com no es pot reformar aquest artícle mai.


REFORMA IRREFORMABLE: Art 168: per a reformar el títol preliminar i el títol I i II de la
corona va per el procediment agreujat de reforma requereix dos tercos del congrés i senat
tenen que votar a favor, passa al senat amb dos tercos si diuen que si, es disolen les
cambres i es formen unes noves, i ha de ser aprovat per dos tercos d’aquestos nous, i
després referèndum: Cláusula d’intagibilitat implícita.

, 10.2 Estatut constitucional de la Corona


La figura del rei art 56.3 CE:
-Inviolabilitat de la persona del Rei: no pot ser cridat ni jutjat pel jutge ni per res.


-Irresponsabilitat del Rei: ni política ni juridicament, no està subject a responsabilitat.


-Referendament (contrasignatura) dels actes del rei: art 64 CE: La responsabilitat cau en
altres persones, és a dir, la traslació de la responsabilitat a la persona que refrenda.


Refrenden els actes del rei:
-president de govern, en caràcter general
-ministres competents si es alguna branca en cada àmbit de competència
-Quan hi ha nomenaments i proposta del President del Govern o quan hi ha dissolució del
Parlament (dos mesos) article 99: el referendament serà per part del President del Congrés.
CASOS TAXATIUS.


Actes amb NO referendaments actes lliure disposició, art. 65.
-Administrar i distribuir el pressupost lliurement el pressupost per a la casa reial que rep`dels
Pressupostos Generals de L’Estat.
-Nomenament i relleu lliure dels membres civils i militars de la Casa Reial.


Resta d’actes: Traslació de responsabilitat ( art 64.3).


Successió al tro: art 57 CE, principi de primogenitura i preferència de l’home sobre la dona.
(norma constitucional art 14, inconstitucional? contradicció; Pilar Mellado i Yolanda Gómez)


Art 57.2: Príncep d'Astúries, títol de l’hereder.
Art 57.5: Possibilitat d’abdicació o renúncia mitjançant a la llei orgànica: Abdicació és
abdicació a la corona, qui és titular de la corona i renuncia és renuncia als drets de la
corona.
-Llei particular: LO 3/2014, 18 de juny per la què es fa efectiva l’abdicació de S.M D. Juan
Carlos de Borbón. Com estem a una monarquia parlamentaria tot està marcat en el
Parlament, aleshores ha de fer-se per una llei del parlament, una llei orgànica.

The benefits of buying summaries with Stuvia:

Guaranteed quality through customer reviews

Guaranteed quality through customer reviews

Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.

Quick and easy check-out

Quick and easy check-out

You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.

Focus on what matters

Focus on what matters

Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!

Frequently asked questions

What do I get when I buy this document?

You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.

Satisfaction guarantee: how does it work?

Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.

Who am I buying these notes from?

Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller claracabrerabonifacio. Stuvia facilitates payment to the seller.

Will I be stuck with a subscription?

No, you only buy these notes for $8.02. You're not tied to anything after your purchase.

Can Stuvia be trusted?

4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)

53068 documents were sold in the last 30 days

Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 14 years now

Start selling
$8.02
  • (0)
Add to cart
Added