100% satisfaction guarantee Immediately available after payment Both online and in PDF No strings attached
logo-home
Summary Resumen de selectividad_ Historia $4.01   Add to cart

Summary

Summary Resumen de selectividad_ Historia

 5 views  0 purchase
  • Course
  • Institution

Resumen de la mitad de todo el contenido de historia que va desde la Guerra Civil hasta la democracia con Adolfo Suárez, después de superar la etapa del franquismo. Está en catalán, contenido de segundo de Bachiller.

Preview 3 out of 19  pages

  • July 8, 2024
  • 19
  • 2023/2024
  • Summary
  • Secondary school
  • Bachillerato
  • 2
avatar-seller
Tema 11: UN COP A LA DEMOCRÀCIA: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que es dona amb el fracàs parcial del cop d'estat de
1936 de les forces armades contra el Govern electe de la Segona República.
Causes del cop d'estat:
- La reacció obrera i radicalització social (sectors de l'obrerisme i una part de les esquerres) en contra de la
represa d’anteriors reformes de la Segona República per part del Front Popular (que va guanyar les
eleccions del febrer).
- La conspiració per part dels grups antirepublicans, majoritàriament de la dreta conservadora. D’aquesta
forma, el general Mola va dirigir l’alçament militar amb el suport de l’UME i de polítiques extremistes
(falangistes, carlins…); el general Sanjurjo fou mandat cap del possible govern i el general Franco, després
de revoltar les illes Canàries, es dirigiria al Protectorat del Marroc a bord de l'avió Dragon Rapide, per
controlar el comandament de les tropes colonials. Goded: va encapçalar la insurrecció a Catalunya.


Conseqüències:
- La lenta resposta del govern provoca la dimissió Casares Quiroga i el nomenament de Giral com a cap de
govern. La primera mesura implementada fou el lliurament d’armes a la població (mobilització de les
organitzacions obreres i republicanes, de les forces policials i dels militars). A Catalunya, Goded fou
detingut→ triomf popular amb la mobilització al carrer.
- Les resistències del Govern inicien la Guerra Civil. La República manté el seu poder central, autonòmic,
econòmic i majoritàriament territorial (meitat de províncies), però no ha sufocat la revolta i es desborda el
poder revolucionari als carrers i als mecanismes de coerció.
- Intervenció estrangera→ Itàlia i Alemanya va facilitar recursos i suport militar als revoltats (trasllat de
l’exèrcit d’Àfrica a la Península) de manera que es contrasta amb la passivitat de les democràcies.


ESPANYA DIVIDIDA EN DUES:
- L’Espanya revoltada: zones agràries i algunes ciutats (“nacionals”). Suport: militars conservadors,
falangistes i carlins, part de la jerarquia eclesiàstica, grups catòlics i monàrquics, i els contraris a les reformes
(grans i mitjans propietaris, industrials, financers...). Els instigadors del cop buscaven establir una dictadura
militar; els falangistes advocaven per un règim feixista; els carlins pel restabliment de la monarquia
tradicionalista; i altres pel retorn d'Alfons XIII.
- L’Espanya republicana: centres industrials i zones d’agricultura d’exportació. El suport se’n derivava
de les classes populars, les classes mitjanes urbanes i grups d'intel·lectuals. Entre aquests, alguns volien
aplicar reformes i altres iniciar una revolució social (els “rojos”).


LA REPÚBLICA EN GUERRA (I): DE LA REVOLUCIÓ DEL 1936 A MAIG DEL 1937
El cop d’estat i la guerra van encoratjar un esclat revolucionari, provocant tres successions de govern: José
Giral, Francisco Largo Caballero i Juan Negrín.


Govern de Giral:
- Haurà d’afrontar l’alçament de les masses revolucionàries (anarquistes, comunistes i socialistes), el
problema d’ordre públic i l’enfortiment de les forces insurrectes.




1

,- Per establir un nou ordre social i un nou poder s’estableixen comitès i organismes. Per exemple, a
Catalunya es va constituir, a iniciativa de la CNT-FAI, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes,
presidit pel president Companys.
- Va haver-hi una forta repressió (persecució i requisa de béns) cap als “insurrectes”, o els que recolzaven
la causa del bàndol contrari en zones autònomes de la República; es va causar la fugida dels amenaçats cap a
les zones insurrectes o l’estranger.
- Es promulga la col·lectivització de les propietats privades com la industrial i agrària, en mans de
treballadors, organitzats en comitès. Va ser legalitzat amb el decret de col·lectivitzacions. També es van
implementar altres mesures com el control de la banca, la creació d'entitats de crèdit públic, la
regulació dels salaris i la municipalització del sòl urbà.
- Giral dimiteix.


Govern de Francisco Largo Caballero (líder de la UGT):
- Al govern s’implementaran representants de la CNT.
- Alguns objectius van ser centralitzar el poder, suprimir les juntes i els comitès i crear una estratègia bèl·lica
amb l’Exèrcit Popular.
- A Catalunya, Companys va formar un govern d’unitat amb Josep Tarradellas: es va dissoldre el Comitè de
Milícies Antifeixistes, els comitès locals substituïts per ajuntaments, es van centralitzar els serveis policials,
es va reconstruir d’aparell judicial, militaritzar les milícies i iniciar la intervenció en l’economia per les
necessitats de la guerra.
- Amb les decisions de Largo Caballero, les tensions dins de les forces antifeixistes s'intensificaran, el sector
socialista d’Indalecio Prieto i els comunistes van qüestionar l’eficàcia de Largo Caballero i els
anarcosindicalistes i els grups radicals insistien en la revolució i s'oposaven a mesures com la militarització
de les milícies o el fre de les col·lectivitzacions.
- ELS FETS DE MAIG DEL 1937: la Generalitat va procedir a desallotjar als anarquistes de l'edifici de
Telefònica. Van confrontar-se republicans, socialistes i comunistes contra militants de la CNT i el
POUM, en una lluita armada al carrer. El conflicte va acabar en una derrota dels anarquistes més
radicals i del POUM i una crisi de govern profunda. Aquests fets van servir de pretext per la intervenció del
govern central al govern autonòmic de Catalunya.


Evolució dels fronts des de juliol del 1936 fins al març del 1937:
- Després de l’ocupació de Toledo, Madrid passa a ser l’objectiu de Franco, però gràcies a una decretació
governamental de mobilització general, a les Brigades Mixtes (reorganització militar plantejada per
Vicente Rojo, les primeres Brigades Internacionals i de la Columna Llibertat, va fracassar. Després, el
govern va traslladar-se a València. Poc després van tenir lloc les "saques" dutes a terme pels republicans.
- Es decideix conquerir Andalusia amb l'ocupació de Màlaga amb una "guerra llampec".
- Els republicans van tallar els intents d’aïllar València: les batalles del Jarama, amb la intervenció de les
Brigades Internacionals, i de Guadalajara (març del 1937), en què van derrotar les tropes italianes.


Govern de Juan Negrín (socialista):
- Suprimir els anarquistes (detencions, dissolució del Consell d'Aragó...) i el POUM que, acusat de
trotskista, va ser il·legalitzat i perseguit.


2

, - Assumir les competències d'ordre públic a Catalunya.
- Reforçar el poder central, unificar la direcció bèl·lica i integrar totes les milícies en l’Exèrcit Popular.
- Establir un control sobre la producció industrial i l’agrària.
- Una política de resistència de la República, convencent a la no-intervenció i un acord de pau: alguns
s’oposaven a la resistència (PSOE, Indalecio Prieto o Azaña)→ Proposta política negada per Franco: Tretze
Punts, que preservava la República com a democràcia liberal, eliminava tota ingerència estrangera i
proclamava una amnistia.
- La ideologia de Negrín: resistir amb esperança d’un possible conflicte armat a Europa entre feixisme i
antifeixisme que facilitaria l'ajuda exterior i provocaria la marxa d'alemanys i italians d'Espanya. El Pacte de
Munic, el setembre del 1938, del Regne Unit i França amb Alemanya va liquidar aquesta perspectiva, i no
va servir de res la retirada de les Brigades Internacionals. La derrota republicana a la batalla de l'Ebre que
redueix les esperances.


Avenç territorial franquista i derrota republicana:
- L’ocupació del Nord (1937-1939) amb la batalla del Nord, per ocupar Astúries, Cantàbria i Biscaia, zones
allunyades i fidels a la República. Mentrestant, les tropes comandades pel general Mola, van atacar Biscaia
i l'aviació italiana va bombardejar Durango. Poc després, la legió Còndor alemanya va arrasar Guernica,
amb un bombardeig.
- El general Vicente Rojo va liderar l’Exèrcit Popular. Malgrat les ofensives com la de Terol, les tropes
franquistes van aconseguir ocupar territoris.
- Franco inicia la Campanya d'Aragó, desplaçant la guerra a Catalunya i aconseguint arribar a la
Mediterrània amb València com a nou objectiu. Això va dividir el territori republicà en dues zones, aïllant
gran part de Catalunya.
- A la batalla de l'Ebre, l'ofensiva republicana es va veure detinguda pel poder militar franquista amb els
reforços alemanys i italians. Es va obrir camí a l’ofensiva franquista contra Catalunya, amb un massiu èxode
cap a França i l'ocupació posterior.
- El Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco→ Manuel Azaña dimiteix com a president,
Casado es revolta a Madrid (es va crear una Junta de Defensa per negociar amb Franco: ineficaç) i Franco
entrar a Madrid sense resistències (victòria a Burgos).


L’ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU ESTAT TOTALITARI
Amb la derrota dels republicans, s’inaugura la constitució d’un nou règim polític nacional, amb Franco com
a Caudillo d’Espanya.


Govern de Franco:
- Amb la mort del general Sanjurjo, es va crear la Junta de Defensa Nacional integrada per militars i
presidida pel general més antic, Miguel Cabanellas: es va escollir a Franco per la unificació del
comandament polític i militar (Hitler i Mussolini també el reconeixen).
- Franco→ Generalíssim dels exèrcits, cap de l’Estat i líder del partit únic (Caudillo=concentració de poders)
- Partit únic: Falange Española Tradicionalista de las JONS, promulgada amb el Decret d’Unificació,
que fusionava falangistes i carlins, i única via d’integració política. Es constitueix el Movimiento Nacional
(uniforme de camisa blava, boina vermella i salutació feixista).


3

The benefits of buying summaries with Stuvia:

Guaranteed quality through customer reviews

Guaranteed quality through customer reviews

Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.

Quick and easy check-out

Quick and easy check-out

You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.

Focus on what matters

Focus on what matters

Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!

Frequently asked questions

What do I get when I buy this document?

You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.

Satisfaction guarantee: how does it work?

Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.

Who am I buying these notes from?

Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller faiza2. Stuvia facilitates payment to the seller.

Will I be stuck with a subscription?

No, you only buy these notes for $4.01. You're not tied to anything after your purchase.

Can Stuvia be trusted?

4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)

73243 documents were sold in the last 30 days

Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 14 years now

Start selling
$4.01
  • (0)
  Add to cart