100% satisfaction guarantee Immediately available after payment Both online and in PDF No strings attached
logo-home
TEMA 2: Neurofisiología $7.42
Add to cart

Class notes

TEMA 2: Neurofisiología

 0 purchase
  • Course
  • Institution

Apunts del segon tema de fisiología de la UB Clínic (Infermeria). Apunts en catalá.

Preview 4 out of 67  pages

  • January 24, 2025
  • 67
  • 2024/2025
  • Class notes
  • .
  • All classes
avatar-seller
Neurofisiología
ORGANITZACIÓ DEL SN


El Sistema nerviós està format per el SNC + SNP.

SNC: (encéfal + medul·la espinal) format per neurones
integradores.

SNP: projecte cap a la periferia els nervis, i es forma per:
-​ Neurones sensitives AFERENTS: envien informació cap a
les neurones integradores.
-​ Neurones motores EFERENTS: envíen resposta cap al
efector. Es divideixen en motores somàtiques i motores
autónomes (les autónomes poden pertànyer a la branca
simpàtica o la branca parasimpatica)

Iniciem en un estimul que activa les neurones sensorials, que s’activa, viatge fins al cervell
(centre integrador) en el que es produeix una associació (entendre el que pasa), això ens fa
generar una resposta, que viatja en sentit eferent fins a una cèl·lula diana (muscular o
glándulas) que provocará una resposta.


CÈL·LULES DEL SNC


Cèl·lules principals són les NEURONES (unitat funcional), i les cèl·lules GLIALS (donen
estructura, suport, ajuden a la comunicació…).

Neurona:

-​ Dendrites: permet mantenir el contacte amb el medi i senyals del voltant.
-​ Soma o cos neuronal: nucli, reticle, síntesis de proteïnes. Aquí succeeix o no el
potencial d'acció, si es produeix s’envia a través de l’axó.
-​ Axó: missatger del potencial d’acció de la neurona, que es connecta amb altres
neurones.

Classificació funcional: AFERENTS, les INTEGRADORES i les EFERENTS.

Classificació estructural: es poden classificar les neurones segons la seva morfología.




1

, ●​ Neurones MOTORES eferents
-​ Somàtiques: controla el moviment voluntari i s’anomenen motoneurones (envían
informació al sistema musculoesquelètic)

-​ Autónomes: moviment involuntari i fan sinapsis amb els ganglis.




●​ COMUNICACIÓ neuronal

En una comunicació, tenim la neurona presinàptica (en la que s’origina una sinapsis), i
després la neurona postsinàptica (la que rep la informació).
La comunicació es dona a través de les espines dendrítiques, ubicades en les dendrites.

Les neurones i espines, pateixen canvis al llarg de la vida, o segons l’activitat que els i donem,
això s’anomena plasticitat sinàptica.

Cèl·lules glials:

-​ Astrocits: aporten suport físic i metabòlic que permet a les neurones poder funcionar.
-​ Microglia: cos petit, que s’encarrega de modelar la sinapsis i actúa contra patógens o
neurones mortes.
-​ Oligodendròcits: molt grans, i es troben envoltant la l’axó formant la vaina de mielina.

POTENCIAL EN REPÒS


El potencial de membrana, está a -70mV , si cambia el signe, la cèl·lula es despolaritza, i
quan torna al seu potencial en repòs es reporalitza.


POTENCIAL D’ACCIÓ


El potencial d’acció es dóna quan la neurona está responent a un estímul. La neurona s'haurà
de desporalitzar de -70mV a +30 mV per poder iniciar el potencial d’acció.



2

,El potencial d’acció es dóna quan s’arriba al llindar, és a dir a -50mV, per que s'activen els
canals de sodi de voltatge dependent.

Actuen canals de sodi primer, i després els canals de potassi.




1.​ Potencial de repós en els qual hi arriba un estímul.
2.​ Per l’estímul, s’activen els canals de sodi (NO dependents del voltatge) que s’obren, i
com que està més concentrat a fora, entra el sodi, i la cèl·lula es despolaritza
disminuint el seu potencial (-50 mV).
3.​ A consecuencia de la disminució del potencial, s’activen uns altres canals de sodi
dependents de voltatge, que fa que entri encara més sodi a l’interior de la cèl·lula fins
arribar als +30mV, ja que arribat a aquest punt, el canal es tanca. Aquí s’inicia el
potencial d’acció.
4.​ S’activen els canals de potassi en resposta de l’acomulació del sodi a l’interior, així que
el potassi va sortint a l’exterior i es recuperen les càrregues fins que s’hiperporalitza
(-80mV), i es va estabilitzant amb ajuda de la bomba sodi potassi.




●​ PERÍODES REFRACTARIS

Es codifiquen els missatges a través de les freqüències dels potencials d'acció.
Si es disparen molts potencials d’acció, es dóna molta més resposta i les espines es van
ampliant al final, que això fa que millorin les capacitats, o la memòria.

La limitació de nombres de potencials d’acció que pot tenir una neurona va limitada per els
tancaments dels canals del sodi, per tant si la freqüència és molt alta, els canals no tindran
temps a tornar-se a obrir si s’acaben de tancar, per el receptor del nou estímul, i aquesta fase
en la que no es pot obrir, s’anomenen períodes refractaris absoluts.




3

, En canvi, en un període refractari relatiu, si presiono el sistema donant molts estímuls, poden
obrir se un altre cop els canals de sodi, igualment que encara no s'hagi arribat al potencial en
repòs.

●​ PROPAGACIÓ

La propagació del potencial d’acció, es fa en el llarg d’un axó, i es un moviment
unidireccional, ja que es genera a l’inici de l'axó, i es dirigeix a les dendrites.
A mesura que pasa el potencial d’acció, els canals es van obrint, i es va generant una
despolarització secuencial a través de l’axó, el que fa que es vagi propagant (com si pases
la corrent).
El sodi, quan surt al LEC per el potencial d’acció del primer canal, afecta als canals anteriors i
posteriors, els anteriors com que están en el potencial en repós, no es tornarán activar, però
els posteriors si perque no han portat a terme cap potencial d’acció, i així es produeix aquesta
conducció.




●​ TRANSMISSIÓ SALTATÒRIA

El procés de propagació es pot accelerar mitjançant la mielina (lípids), aportats per els
oligodendròcits (glia).
Això funciona com un aïllant del sodi per que no surti al LEC per petites fugues, per tant l’acció
és molt més rápida. En els nodes de ranvier, es on es podran tornar a fer els potencials
d’acció, ja que no hi haurà mielina i es poden produir aquests canvis entre sodi i potassi.




●​ GENERACIÓ DEL POTENCIAL D’ACCIÓ

Quan s’activa una sinapsis per un estímul, generá deporalitzacións parcials en diferents
punts del soma (No hi ha potencial d'acció), ja que els estímuls provenen de diferents punts en
el soma. El potencial d’acció comença en l’inici de l’axó, que es a on es connecten les
diferents senyals de despolarització.


4

The benefits of buying summaries with Stuvia:

Guaranteed quality through customer reviews

Guaranteed quality through customer reviews

Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.

Quick and easy check-out

Quick and easy check-out

You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.

Focus on what matters

Focus on what matters

Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!

Frequently asked questions

What do I get when I buy this document?

You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.

Satisfaction guarantee: how does it work?

Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.

Who am I buying these notes from?

Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller saaraub03. Stuvia facilitates payment to the seller.

Will I be stuck with a subscription?

No, you only buy these notes for $7.42. You're not tied to anything after your purchase.

Can Stuvia be trusted?

4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)

69605 documents were sold in the last 30 days

Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 15 years now

Start selling
$7.42
  • (0)
Add to cart
Added