Summary
Sumario RESUMEN COMPLETO DE Economia Espanyola
- Course
- Institution
Examen de ECONOMIA ESPANYOLA (Universitat Autònoma de Barcelona) AÑO ACADÉMICO
[Show more]
Seller
Follow
brianfitzgerald1
Content preview
lOMoAR c PSD| 4611982RESUMEN COMPLETO DE
Economia Espanyola
Examen de ECONOMIA ESPANYOLA
(Universitat Autònoma de Barcelona)
AÑO ACADÉMICO 2020-2021
, lOMoAR c PSD| 4611982
TEMA 1 - L'economia espanyola en els primers anys noranta i els condicionants dels nous
escenaris sorgits de l'aprovació del Tractat de la Unió Europea.
A partir de l’any 91 abandona el ritme de creixement molt fort que havia tingut desde el 86. A la
segona meitat dels 80 l’economia creixia fortament i havia creat molta ocupació, però a partir del
91 el ritme es fa més lent i moderat i fins i tot tindrà una etapa de 2 anys (92-94) de recessió.
A partir del 94 i 95 tornarà a crèixer i amb molta força. L’any 91 l’economia va creixer un 2,3%, 92
0,7, 93 va retrocedir un 1,2% i al 94 va tornar a ser positiu del 2,1%. Així és tal com creix
l’economia espanyola en aquests anys, amb una recessió curta però intensa, com reflexa la
caiguda del PIB al 92 i 93. Parlem de recessió quan en 2 semestres seguits el PIB retrocedeix
respecte el periode anterior.
El Mercat de Treball.
A principis dels 90, tot i haver-hi a la segona meitat dels 80 una època de creixement econòmic,
l’economia tenia 2,5M d’aturats, que en termes relatius representava un 16,5%, sobre la població
activa. El nivell d’atur continua sent alt, tot i ser més baix que actualment. És sorprenent doncs
després d’una etapa d’expansió l’atur puji tant. Al 94 el nombre d’aturats era de 3,5M i el
percentatge era superior al 24%, gairebé com a l’actualitat. Des d’aleshores l’EE té un problema
amb els aturats. Això és el que fa entendre els diversos intents de reforma del mercat de treball,
perquè elimini aquests nivells d’atur tan elevats.
El comportament dels preus (inflació)
Mesurada a través del IPC, és a dir, com evolucionen els preus de béns i serveis que formen la
cistella de consum típica estàndard a Espanya. El nivell de preus en aquells primers 90 (any 91)
fregava el 6%. Al 93 i 94 4,5% i 4,6% respectivament. Eren uns nivells que preocupaven molt a la
política econòmica, tot i ser molt inferiors als que havia tingut l’EE,que estava acostumada a un 5-
6%.
En aquest periode concret aquestes taxes preocupen molt, taxes més altes que les de l’entorn.
Això era perquè si un any i un altre i el següent els seus béns i serveis s’encareixen ràpidament,
més que els béns alemanys, francesos, holandesos, vol dir que l’E d’aquí va perdent
competitivitat. En el futur, els consumidors, els compradors, tendiran a comprar menys els nostres
BiS i comprar més els altres. És una senyal de pèrdua de competitivitat. L’EE tenia, però, un
instrument per compensar això: la política canviària, devaluar la Peseta. Com que la nostra
inflació era més alta que la dels països amb els que més intercanviàvem, devaluàvem la peseta
per donar competitivitat als nostres productes.
L’EE sabia que això s’estaba acabat, doncs amb la moneda única la política econòmica seria una
altra cosa. L’any 92 es signava el Tractat de Maastricht, que exigia per entrar al Euro que el país
tingués una taxa d’inflació relativament moderada. El requisit del tractat de la UE deia que
l’economia candidata a entrar no podia tenir en el moment de l’examen una taxa d’inflació superior
al 1,5% de la taxa d’inflació de les tres economies més estables en preus de la UE (Alemania,
Luxemburg…). Per tant la referència era la alemanya, amb una taxa inferior al 2%. Això volia dir
que la taxa d’inflació espanyola no podia superar gaire el 3%. En el 92 estaba casi al 6% i sabiem
que era difícil arribar-hi, doncs la història ens ho havia ensenyat; era la tradició espanyola.
El saldo pressupostari
S’acaba l’expansió als 90 i al 91 el sector públic tenia un dèficit del 4,4% sobre el PIB. El 92 va
baixar al 3,5% i el 94 va arribar al 6,1%. Va augmentar fortament arran de la recessió del 91-92.
Això és normal, doncs hi ha una influència del cicle econòmic. Quan l’economia està alcista, el
Página 1 de 36
, lOMoAR c PSD| 4611982
sector públic té més ingressos, però quan va a la baixa, els ingressos cauen i per tant el dèficit és
més gran.
El que no era tan normal és que desprès d’una expansió tinguessim un deute del 4,4%, doncs el
normal seria l’equilibri o el superhàbit. Amb la recessió es va agreujar arribant casi al 6% Això
també preocupaba, doncs el Tractat de Maastricht deia que una economia no podria ingressar
l’Euro si una E superaba el 3% de deute públic.
El deute públic
L’economia espanyola estava a l’entorn del 40% sobre el PIB abans del 1991, puja el dèficit públic
i això ocasiona que també pugi el deute públic, l’any 94 el nivell era del 60% sobre el PIB.
Tot i que formaba part també del tractat de Maastricht, no preocupaba. Deia que el màxim era el
60%, l’any 94 el va rebassar, fins al 90% però no preocupaba. El Tractat disposava que podia
haver-hi una mica de màniga ampla en aquest àmbit; l’únic àmbit.
El saldo exterior.
Aquest saldo el mesurem a través del saldo de la Balança per Compte Corrent, una part de la
Balança de Pagaments. L’EE normalment tenia dèficit exterior, un saldo negatiu era habitual. En
la història econòmica moderna també és negatiu en la majoria dels anys. El problema no és tan el
saldo negatiu com que sigui molt elevat. Fins aleshores, l’experiència històrica deia que l’EE quan
portava varis exercicis amb un dèficit exterior superior al 3% es veia abocada a devaluar. Un saldo
exterior negatiu s’ha d’interpreter a priori que si tendeix a empitjorar és que la comptetitivitat s’està
perdent. La devaluació era l’instrument per corregir això. Després d’una devaluació, el saldo
millorava o es convertia en superhàbit.
L’any 91 el saldo negatiu superaba el 3% i el 92 també va ser del 3,%1 i venia d’exercicis iguals.
El 92 es van realitzar dues devaluacions, al setembre i al novembre i una altra al 93. Són les
últimes devaluacions de la Peseta. A conseqüència el saldo va millorar de manera que al 93 hi ha
dèficit però nomes un 0,5% i el 94 un 0,3%.
- Les devaluacions: Fa que els nostres BiS resultin abaratits per als compradors extrangers i
això fa millorar la competitivitat i fa millorar l’exportació i la balança de pagaments. Però també
encareix les importacions. Comprar BIS a l’exterior ens resulta més car, pel que fa que la nostra
inflació tendeixi a augmentar. La devaluació ens va bé al moment però ens alimenta la inflació
que ja teniem. Per evitar aquests efectes secundaris les devaluacions sempre han d’anar
acompanyades de mesures antiinflacionistes. Sino s’acompanyen, les devaluacions el que
aconsegueixen guanyant competitivitat a molt curt termini ho poden veure perdut a mig termini.
El tipu d’interès
L’economia espanyola tradicionalment tenia uns tipus d’interès nominals bastant superiors als que
eren habituals a Europa. En aquests anys les característiques es mantenien. Per exemple, un
tipus d’interés a curt termini, com l’Euribor, l’equivalent al Mibor en aquells anys estaba a l’entorn
del 13% (a 3 mesos). Però a Espanya existia l’equivalent al Euribor que era el Mibor (tipus
d’interès del mercat interbancari de Madrid). El marcat interbancari és el mercat en el qual els
bancs es deixen diners entre si a curt termini, ja pot ser a 1 setmana o a 3 mesos. Actualment
l’Euribor està al voltant de l’1%. Hem dit que a l’any 91 i 92 estaba al 13%. El tipus d’interès oficial
que publiquen els Bancs Centrals són pròxims a 0%.
Aquests tipus d’interés tant alts del 91 i 92, necessitaben baixar perquè en el Tractat de Maastricht
hi havia una condició de convergència nominal que l’economia candidata a entrar, en el moment
d’examen no podia tenir uns tipus d’interés a llarg termini que superessin en 2% el promig dels
Página 2 de 36
, lOMoAR c PSD| 4611982
tipus d’interés a llarg termini de les 3 economies més estables en preus, tenint com a referència
Alemanya, Luxemburg, etc.
Els tipus d’interés a llarg termini també seguien certa convergència amb els del curt termini, doncs
també eren superiors als alemanys. El Tractaat de Maastricht deia que la deuta pública a llarg
termini no podia superar en 2% o 200 punts bàsics el promig a llarg termini de les 3 economies.
Això volia dir que els tipus d’interès nominals havien de baixar; a l’any 94 els tipus d’interès
estaben al 8%, i molt més habien de baixar als anys 90.
El tractat de Maastrich
Al decembre de l’any 92 es va signar el Tractat de la Unió Europea, el 93 el van ratificar als
Parlaments els països i l’any 94 van entrar en vigor els continguts del Tractat de Maastrich.
Ens interessa el calendari que establia per arribar a la unió econòmica i monetària; les condicions
de convergència nominal de cada institució (deuta públic, balança comercial, etc.)
Les 3 fases del calendari
1. La primera etapa
Durava desde que el tractar es va aprovar (de fet ja habia començat abans, l’any 90) i durava fins
el 31 de decembre del 93. Durant aquesta estapa, els estats que vulguessin participar de la UM
haurien de complir unes determinades condicions:
Com a molt habien d’aprobar al 91 la plena llibertat de moviments de capitals. Des d’aleshores
els capitals a la unió han de poder moure’s lliurement. L’objectiu de la primera fase era culminar la
realització del mercat interior o mercat únic. Això no ho aproba el tractat, venia ja d’abans.
Estaba establert que el mercat interior habia d’haber-se realitzat desde l’1 de gener del 1993. El
moviment lliure de capitals forma part del mercat interior.
Desde l’1/1/93 no poden haver obstacles al moviment de serveis, mercaderies, persones i capitals.
Per tant no hi poden haber legislacions que discriminin en favor d’empreses, ja siguin d’un país o
d’un altre. La segona obligació doncs era culminar el mercat interior.
La tercera obligació: durant aquesta estapa, a finals de 93, tots els estats que participessin habien
d’haver posat les seves monedes dins del sistema monetari europeu. El sistema monetari
europeu (diferent de l’euro) es va crear el 79. Era un mecanisme per donar estabilitat als tipus de
canvi de les diverses monedes de l’economia. Quan en un àrea econòmica hi ha una sola moneda
el mercat es veu afavorit.
Les diverses monedes havien de comunicar a les autoritats monetàries el tipus de canvi de la seva
moneda amb altres monedes. No només havien de comunicar sino que s’havien de comprometre
a fer complir aquell tipus de canvi. Els bancs centrals ho feien comprant i venent en el mercat de
divises. Era un tipus de canvi que se li donava una petita banda de fluctuació (del 2,25% amunt o
avall) dins de la qual es podia moure la cotització d’aquella moneda amb la resta. Aquest tipus de
canvi, en circumstàncies greus es podia modificar, però per fer-ho s’havia de demanar autorització
a Brussel·les.
La peseta va entrar al SME poc després d’haver ingressat a la CE, al juny del 89. Podia haber
esperat uns quants anys més. A canvi d’entrar-hi aviat Madrid i Brussel·les van negociar que la
banda del tipus de canvi seria del 6%. Alguns països que portaben més anys encara no havien
posat la seva moneda. La lliura esterlina va trigar un temps més en entrar. Aquest sistema
monetari va pasar una crisi molt greu entre el 92 i el 93. Uns moviments especulatius molt forts
d’algunes monedes com la peseta i les lliures esterlina o italiana.
Página 3 de 36
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller brianfitzgerald1. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $7.51. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
52510 documents were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 14 years now