Class notes
Apuntes Historia contemporánea II (20025)
- Course
- Institution
Apunts d'història II
[Show more]
Seller
Follow
rodilespaloma
Content preview
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II
1 de 101
, HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
ÍNDEX
Tema 1. Els primers punts calents de la Guerra Freda (I). Europes.
Tema 2. Els primers punts calents de la Guerra Freda (II). Més enllà de l'escenari europeu: Àsia i altres
escenaris imaginats.
Tema 3. La política nord-americana de 'contenció': els Estats Units entre el 1945 i el 1975.
Tema 4. Rere el “Teló d’Acer”': construcció i primeres crisis de l'hegemonia soviètica.
Tema 5. Descolonització i conflictes: gènesis del món d’avui.
Tema 6. Crisi de la societat del benestar i fi de la Guerra Freda.
.
2 de 101
, HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
TEMA 1 I 2. Els primers punts calents de la Guerra Freda (I). Europes/ Més enllà de l’escenari europeu.
Índex
1. ¿Els primers punts calents de la Guerra Freda?: Europes, 1941-1947/49.
2. La contribució d’Àsia a l’esclat de la Guerra Freda (I) .Ascens i caiguda del “nacionalista” Mohamed
Mossadegh a l’Iran de 1948-1953.
3. La contribució d’Àsia a l’esclat de la Guerra Freda (II). La “sorpresa” de la Xina comunista (1949) i el
retorn del “Síndrome del 41” als USA.
4. La contribució d’Àsia a l’esclat de la Guerra Freda (i III). La Guerra de Corea (1949-1953), el primer i
últim enfrontament entre exèrcits de les potències “capitalistes” i “comunistes”.
5. Altres escenaris imaginats o l’esclat de la Guerra Freda cultural (1947-1956): la institucionalització de
l’avantguarda vs. la reinvenció de la tradició.
Introducció
Desde el 1945 fins l’actualitat s’utilitzará com exemple per establir aquest vincles d’Irán o d’Orient mitjà, de
política norteamericana, de Xina, Vietnam. La asignatura no está organitzada a partir del detall en que
retinguem cadascú d’aquest casos com a persé, diem en cap cas de cara l’evaluació es preguntará am
detall per cada un d’aquests episodis, els manuals són plens en aquest tipus detalls. Grans problemes
d’interpretació històrica, casos nacionals o especifics per ilustrar arguments generals I que donen resposta a
aquestes preguntes. En el primer dels temes es dona una aproximació a principi dels 50 sobre els orígens
de la Guerra Freda i saber situar en aquests origens en els any 40 o com han dit que al traslladarlos en
altres llocs a partir dels anys 50. Una clau que vindria més del passat, del món anterior o no amb aquest
ordre de post-guerra.
L’origen de la Guerra Freda, a través de Corea o de la Revolució Xinesa contestar el treball dels historiadors
durant aquest anys. Si la capacitat sovética o EEUU era tal que explica fonamentalment l’origen de la guerra
Freda es resultat d’aquesta interacció local, i la política planetaria o local d’aquesta nació o regió será una
constant al llarg de tot el curs. Hi han quatre lectures obligatòries, una per a cada sessió. Qualsevol
argument que aparegui es suceptible de que aparegui en la evaluació final.
Cadascun d’aquests episodis son itneressants per ilustrar un argument general que va més enllà. Te tres
propósits, un dels primers seria presentar un debat dels historiadors en els últims fa 15 anys, parlarem del
final de la guerra Freda i per tant de la capacitat soviética de construir un imperi quasi global durant els, 50
y 60, 70 al voltant de 1989 i 1991 aquest final va permetre una circumstáncia que ja no es produeix als anys
70. Durant els anys 90 els arxius ex-soviètics durant una finestra van estar Oberts o semi-oberts pels
investigadors de tot el mon, l’arribada de Putin va modificar la situació i es més complicat accedir aquests
mons als arxius rus que havia permes fa dues decades.
Va impulsar una renovació de la recerca historica sobre el periode de la Guerra Freda, gairabé de combat
de 50 anys entre dos blocs planetaris un desde Washinton i d’akltre desde Moscú. Ddesde la recerca
historica de la guerra Freda va ser principi dels 90 i anys 20, va ser la renovació d’una serie de debats de les
causes i la naturalesa del món bipolar desla anys posterior al 45 i 80. Un d’aquests debats, presentat en el
3 de 101
, HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II
3r de Humanitats. Universitat Pompeu Fabra
Paloma Rodiles Marín
tema 1, té a veure amb la historiografia religionista hem de parlar de Guerra Freda com a pols global entre
dos potències amb ambicions planetaris entre un Imperi Americà formar i informal que s’exsten a gran
velocitat despres de 1945 d’una banda, i un impreri soviétic que es la reinvenció del ben imperi Rus a
Europa o de part d’Asia oriental. Insisteix en la diea com a pols global en Clau geopolítica, a aprtir d’una
data situada entre el 1949 i 1950, a proposti d’allò que existeix no a Europa sino que s’ha vist com el
bresssol de l’esclat de la guerra Freda, sino allò que esta començant a passar en les escenaris distants del
que esta la segona guerra mundial, i sorbetot en escenaris asiàtics. Per tant., una part d’aquests autors no
hem de parlar de guerra Freda Quan estem parlant de l’inici de tensions entre Whasington, no hem de
parlar quan finalment s’arroiba a una mena de pacte entre aquesta Alemania entre Nortamericans i sovietics
(46-48), ni quan es farà l’Alemania dividida en dos parts una de Republica democratica alemanya i sota el
paraigues de Washington té a finals del 48 I principis del 49, aquests autors diran que la divisió en dues
alemanyes es un termoemetre entre Moscú i EEUU, però encara no és la guerra Freda d’escala planetaria.
Ideologica, obviament que el bloc es presenta así mateixos com a blocs antagonics no només en termes
geopolitics o militars, sino d’organització socio-plítica i econòmica.
Avui diran, que una part de la documentació soviética sabem que el triomf de la Revolució Xina del 49, no
s’explica per la llarga mà d’Stalin actuant entre el 46 y 49, els soviétics encara no tenen una estrategia
d’abast global o d’abast planetari entre el 46 i 49. Certament, la tindràn a partir del 50 però no Abans.
Primer, una part d’aquest abast historiogràfic, la cronologia de la Guerra Fred, el que passa a Asia a partir
del 49 o 50, si la cronologia cambia per la nostra percecpció quan estem parlant de Guerra Freda també
cambia. Veurem, que si un agafa el pressupost del departament de defensa EEUU en la segona meitat del
segle XX, l’any en la qual es dispara la Segon Guerra Mundial al acabar la guerra en el 45 torna no els
diners de preguerra però pràcticament. El moment es dispararà de psotguerra no l’any 45, 46, 47, 48 o
principis del 49 es dispararà a partir del 50 i això tindrà a veure amb escenaris que estan molt lluny
d’Europa, sinò a Àsia I al Pacífic. Aquesta necessitat de reconsiderar la cronologia de la genesi de la Guerra
Freda.
En aquest primer tema, presentar aquesta revisió de la cornologia i escenaris bàsics de la Guerra Freda el
primer punt es dedicat a Europa en general i un punt que busca provocar que gran part del que succeix en
Europa no ho hem de llegir en aquest pols geopolític en aquestes potencies globals noves, sino que encara
aquest 40 podem paralr d’una continuitat anterior al 45. Europa en aquest sentit es un escenari antic, I com
veurem Àsia el pacífic, I orient mitjà son escenaris nous, en un sentit molt més dinàmics i amb molta més
possibilitat de cambiar. La raò es que la segona guerra mundial si que acaba de forma definitiva amb els
Imperis Europeus gobernant a aquest paisos llunyans.
El segon propòsit, en la seva dimensió diem d’anar més enllà permetre d’entendre aquest món dels anys
40 i principi dels 50. Els casos nacionals interesen menys per sí mateixos però si un argument general que
transcendeix. Per què el cas d’Iran entre el 48 i 53, ens ajuda a entendre el gran xoc entre Moscú i EEUU,
en escenaris en una gran capacitat de poder transformarse. I per tant, que en gran mesura es allò que esta
succeint lluny de Europa el que encen a aquest dos territoris, per la ambiciío de la construcció d’un Imperi
global. Els casos nacionals sempre presentats per entendre una dinàmica global, que va molt més enllà. La
història global s’ha revaloritzat en els últims 10/15 anys. En alguns d’aquests casos tenen la voluntat per tal
d’entendre Millor la història, la majoriad de fronts claents d’avui són filles de la Guerra Freda. La frontera
coreana són filles de la Guerra Freda, Pakistan, Orient Mitjkà i la qüestió d’Orient i Palestina, l’última guerra
d’Irak, d’Iràn (…) Poc més de 15 dies signa alguns dels microestats han reconegut Israel per primera
vegada. Això te molt a veure amb la tesió entre les monerquies arabs I la república Israel, és un país de
musulmana xiripa.
El tema d’Ucraina i Rusia, el propósit de la política americana i les eleccions. I la frontera actual entre
Ucrania i Rusia, filla de la Guerra Freda de l’Europa. L’últim propòsit després de parlar de geopolítica
tradicional, l’últim punt i del naixement d’aquesta emoció entre 1947-46, una mena de salt i parlar
4 de 101
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller rodilespaloma. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $9.63. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
50843 documents were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 14 years now