Exam (elaborations)
Posibles preguntas de derecho civil II
- Course
- Institution
Documento que recoge las posibles preguntas del examen de derecho civil II junto con sus respuestas. RECOMIENDO tenerlas junto con los apuntes.
[Show more]
Seller
Follow
abcdroser
Content preview
preparación examen Civil IIPreguntes:
MÓDULO 1.INTRODUCCIÓN AL DERECHO PATRIMONIAL.
1. LA DELIMITACIÓN DEL DERECHO PATRIMONIAL.
Dins del dret patrimonial, trobem una bifurcació que ens condueix al dret civil d’una part, i al
dret mercantil d’altra.
El dret civil té com objecte la regulació de la persona i la seua dignitat, i és per això que
presenta una dualitat d’interessos jurídics en els que s’ha de protegir la propia persona i els
recursos econòmics que necessita tota persona per desenvolupar la seua vida. Aquest
últim, seria el dret civil patrimonial.
El dret civil patrimonial seria el conjunt de normes, principis i institucions que regulen les
relacions i activitats econòmiques de la persona. Regula per tant l’assignació i disfrute dels
recursos econòmics i, les relacions de col.laboració entre les persones per aquesta
assignació i disfrute.
El dret civil patrimonial presenta dues perspectives:
- estàtica: regula les conseqüències generades per la titularitat d’un bé (dret reial)
- dinàmica: regularà sistemes d’adquisicio, modificació, transmissió i extinció de les
relacions econòmiques (dret d’obligacions).
Estan correlacionades i interactúen. Són àmbits no diferenciats de la mateixa part orgànica
del dret.
La part estàtica regula les conseq d’haver adquirit la propiertat d’un bé. La propietat
s’adquireix (art 609 CC) mitjançant la ocupació, la llei i la successió (testada o no testada +
acceptació= propietat) .
contracte (compra venta p.ex) + traditio (entrega del bé)= propietat. Part dinàmica.
El dret de contractes i obligacions i el dret reial són diferents àmbits del dret patrimonial però
estan connectades. No s’han d’estudiar per separat.
2. LA RELACIÓN JURÍDICA PATRIMONIAL
Una relació jurídica és una relació humana regulada per l’Ordenament Jurídic, i s’estableix
entre persones o entre persones i coses. Si la relació té com objecte/contingut béns i/o
interessos de naturalesa econòmica.
Una relació jurídica patrimonial presenta dos elements:
- un element personal/subjectiu: està integrat per posicions actives i passives. La
posició activa rep el nom de creditor o acreedor, i és una persona o conjunt
, d’aquestes (o posicions) que tenen poder respecte un bé o una altra persona, a més,
té facultats per a reclamar el cumpliment davant del Poder Judicial. La posició
passiva rep el nom de deutor o debitor i està format per la persona o persones que
soporten el poder del creditor; han de cumplir el contingut de la relació jurídica
patrimonial de manera positiva- obligació de fer o donar- o negativa- deure de no fer
o no cumplir-.
- un element objectiu: béns o serveis (contingut econòmic) valorables des d’un punt de
vista. Han de ser concrets i determinats, a més d’ostentar el caràcter d’inclosos dins
del tràfic econòmic. Els béns o serveis que estan fòra del tràfic econòmic perque són
il.legals no són objecte de les relacions jurídiques patrimonials, ni la seua
negociació.
Dins de la relació jurídica patrimonial trobem els drets personals i els reials.
c-v
drets personals o d’obligacions
relació personal entre dos persones o posicions de tal manera que el deudor ha de complir
una prestació en favor del creditor. Si no es compleix, el creditor pot reclamar judicialment la
satisfacció de la prestació.
La relació pot ser unidireccional- va del deutor al creditor, com per exemple, pegar-li un colp
amb el meu cotxe al de un altre- o sinalagmatica o recíproca- el creditor es deutor i
viceversa, com la compra-venta d’un ordinador-.
Hi ha un element A (acreedor/creditor), una o dues prestacions (depenent si és
unidireccional o recíproca. No fer, donar, fer), i un element B (deutor)
propietat
drets reials
relació jurídica entre una persona o posició i un bé. Implica un bé d’abstenció de tota la
societat respecte eixe bé. Està compost per A (element actiu i titular) , per un bé o servei, i
pe B (la resta de la societat, que tenen un deure d’abstenció). A té l’ús i disfrut, a més del
poder de fer una reclamació judicial si no s’acompleix.
Diferències entre drets reials i drets personals
1. Inmediativitat: implica que dins dels drets reials, el titular obté prestacions sense la
col.laboració de cap altra persona. Al dret personal és diferent perque el creditor
depén del deutor i viceversa, és a dir, és necessària la col.laboració (si el deutor no
col.labora: presumpció judicial, el jutge suplirà la voluntat del deutor).
2. Absolutivitat: els drets reials són absoluts, ja que l’element passiu és qualsevol
persona que excepte el creditor, és a dir, es pot oposar a qualsevol persona que
dificulte l’ús i disfrut del bé. El dret personal no vincula a tota la societat.
, 3. Reipersecutorietat: “cosa perseguida”. En el cas dels drets reials, el titular pot atacar
el bé sense importar qui tinga el poder. Als drets personals, el creditor pot atacar
exclusivament el patrimoni que el deutor tinga en cada moment. El patrimoni pot
variar fins que hi hatja una resolució judicial que obligue el pagament del deute.
4. Protecció tabular: com ja hem dit abans, el dret d’obligacions afecta exclusivament a
deutor i creditor, per tant la relació que es configura s’entén que és privada o que
està llimitada. Per contra, com que el dret reial sí que vincula a tota la societat, se li
dona l'oportunitat (li la dona l’Estat) de publicitat en un registre públic (en un sistema
registral); açò vol dir que qualsevol persona el coneix o el pot conéixer i el titular
gaudeix d’aquesta protecció tabular; qualsevol persona que vuiga relació amb el bé
pot conéixer el titular i les condicions del bé vigent. Aquesta protecció tabular es
realitza a través del registre de la propietat, de tal manera que l’Estat,com entén que
les relacions obligatòries afecten a dos posicions que no afecten a tota la societat,
mentre que els drets reials sí, dona la oportunitat de publicació dins d’un sistema
registral.
Com a conseqüència d’una compraventa, donarà lloc a un dret de propietat, és a dir,
passem del dret d’obligació al dret reial. La titularitat d’un dret reial es produeix com a
conseqüència d’un dret d’obligacions. Que ha de ocorrer per a transformar el dret
d’obligació en un dret reial. SISTEMA DE ADQUISICIÓ DOMINICAL ESPAÑOL
En dret reials, la propietat, ha de néixer com a conseqüència d’una relació jurídica completa
o legal. Un dret reial es constitueix mitjançant una obligació o necessita qualsevol altre mitjà
per al seu naixement i d'aquesta manera podrem entendre per l’estudi de la creació la seua
diferència
3. EL NEGOCIO PATRIMONIAL Y LA ATRIBUCIÓN PATRIMONIAL.
Pas del dret d’obligacions al dret reial
El sistema d’adquisició del domini i dels altres drets reials es troba ja al dret romà mitjançant
la imposició de la teoria del títol i el modo, aquest sistema que apliquem a tots els drets
comparats de origen llatí. Al codi trobem la regulació del naixement dels drets reials al art.
609cc (saberlo de memoria), el qual ens aclara quins són els mitjans per a l’adquisició dels
drets reials fent una separació entre el domini de la propietat i els altres drets reials, i està
dividit en tres paràgrafs diferents:
1r: propietat s’adquireix per ocupació: aquest paràgraf es limita al dret de domini, a la
propietat, que és el dret absolut. La ocupació és el mitjà de adquisició del domini respecte
de un bé inmoble que no te propietari (admin pública=). I per a que puga ser ocupat, els
ocupants tindràn que prendre la possessió amb la voluntat de convertirse en propietaris.
2n: dona els mitjans d’adquisició de propietat i altres drets reials, i transmissió i de tot tipus
de béns. Mitjans d’adquisició:
- Derivatius, ja que l’ocupació és original perquè qui adquireix per ocupació no
té cap relació de l’antic propietari, mentre que els derivatius sí tenen relació
amb els antics propietaris. Regula la forma d’adquisició tant del domini com
, dels altres drets reials limitats. La propietat s’adquireix i es transmiteixen, per
tant és derivativa, per la llei.
- Per donació, és un acte unilateral pel qual una persona de manera gratuita
disposa un bé de’una altra persona i l’accepta sense condicions.
- Succesió testada i intestada, disposició gratuita en favor de qualsevol
persona sempre que es cumplica la condició de la mort del titular. Pot ser
testada o intestada. testada: voluntat del causant fixada en un acte dispositiu
d’última voluntat (fa un testament i diu quin serà el destí del seu patrimoni
quan s’acomplisca la conditio iuris dela mort). En la successió intestada serà
el codi civil qui determine què persona serà cridada a l’herència.
- Per últim, per conseqüència de certs contractes més la traditio.
Es dona la teoria del títol i modo, es troba vigent al dret español desde el ius
civile romà, de tal manera que quan tenim un contracte podem reconeixer la
existència d’una o varies obligacions que vinculen a un creditor i un deudor.
Pero si aquest contracte afegeix la traditio, és quan el dret d’obligació es
converteix en dret reial de propietat o de béns inmobles. Art. 1462cc (consta
de dret originari i derivat) . Fins a que no hi haja entrega, traditio, el bé és del
creditor. Quan ocòrre la traditio el bé ja és del deudor. Acordar una
compraventa i en eixe moment el creditor té l’obligació d’entregar i el deudor
de pagar, però si aquest no dona el bé, pot anar el deudor al jutge per
incompliment de contracte i viceversa. Des que hi ha una traditio, entrega, ja
és propietari i pot exercir les facultats del domini. El 1462 fixa la traditio, la
entrega posesòria i altres opcions per a donar per entregat un bé. Contracte
més traditio és com passem del dret d’oobligació a dret reial.
3r paràgraf: poden adquirir-se la propietat i altres drets reials (sols adquisició) únicament de
manera originaria per mitjà de la prescripció, és a dir, transformació d’una situació de fet en
una situació de dret pel transcurs del temps. El canvi d’una situació fàctica a una jurídica
com a conseqüència del manteniment d’aquesta situació durant un temps fixat per la llei.
Arts. 1930cc. Prescripció adquisitiva: forma d’adquirir el domini per la possessió continuada,
ininterrumpida i pacífica, (després d’un temps açò es converteix en domini).
Traditio és un tipus d’adqusició dominical, del domini. I dona lloc al naixement d’un dret
reial.
4. EL ENRIQUECIMIENTO SIN CAUSA.
La doctrina del enriquecimiento injusto o sin causa es, en nuestro derecho, una construcción
jurisprudencial y doctrinal, puesto que la regulación legislativa del tema es inexistente, se
observa algún reflejo de esta en el art 10.9 CC y en el art 65 de la ley Cambiaria y del
Cheque.
La doctrina jurisprudencial exige unos requisitos esenciales en toda pretensión de
enriquecimiento:
● adquisición de una ventaja patrimonial por parte del demandado y un
empobrecimiento del actor.
● conexión entre enriquecimiento y empobrecimiento.
● falta de causa que justifique el enriquecimiento
The benefits of buying summaries with Stuvia:
Guaranteed quality through customer reviews
Stuvia customers have reviewed more than 700,000 summaries. This how you know that you are buying the best documents.
Quick and easy check-out
You can quickly pay through credit card or Stuvia-credit for the summaries. There is no membership needed.
Focus on what matters
Your fellow students write the study notes themselves, which is why the documents are always reliable and up-to-date. This ensures you quickly get to the core!
Frequently asked questions
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
Satisfaction guarantee: how does it work?
Our satisfaction guarantee ensures that you always find a study document that suits you well. You fill out a form, and our customer service team takes care of the rest.
Who am I buying these notes from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller abcdroser. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy these notes for $9.77. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
76669 documents were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy study notes for 14 years now