Notas de lectura
Psicología de la Educación
- Institución
- Universidad De Las Islas Baleares (UIB)
Apuntes correspondientes a la asignatura de Psicología de la Educación de tercer año del grado de Psicología en la UIB.
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 34 páginas
Vista previa 4 fuera de 34 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
CONCEPTE DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I ORIENTACIÓ EDUCATIVALa psicologia de l’educació estudia el comportament humà en situacions educatives amb l’objectiu d’orientar
educativament suposant diferents funcions (avaluar, prevenir i promoure). L’orientació psicopedagògica és un procés
d’ajuda continua, a totes les persones, en tots els seus aspectes, amb una finalitat de prevenció i desenvolupament per
mitjà de programes de intervenció educativa i social basades en principis científics.
Principis i normativa de l’orientació educativa
- Atendre a la diversitat de l’alumnat = principi d’inclusió.
S’ha passat de la idea de exclusió total (rebuig) fins a una idea de separació i seguidament a una integració amb
diferenciació fins arribar a la inclusió interaccionant de forma igual amb els altres.
Exclusió – separació – integració – inclusió
- Un procés que dura tota la vida = principi de desenvolupament. L’orientació educativa està present des de la
infància fins el batxillerat.
- Té un caràcter proactiu = principi de prevenció. Consisteix en intentar avançar-se al problema amb l’objectiu
d’evitar problemàtiques greus (bullying o violència) o situacions de discriminació.
- Principi d’intervenció social lligat a la idea de no només intentar actuar en el context educatiu sinó també en l’àmbit
social treballant amb professionals socials.
- Principi d’empoderament personal i social. Consisteix en treure el màxim profit donant estratègies i habilitats
socials i de solució de problemes per a què els alumnes puguin enfrontar-se a situacions difícils i vagin concretant quina
és la solució més adient.
- Ordre del conseller d’educació i universitat de 22 de maig de 2019 per la qual es regula el funcionament dels serveis
d’orientació educativa, social i professional de les Illes Balears (concepte d’orientació educativa, funcions dels serveis
d’orientació i àmbits d’actuació).
Com és la nostra mirada i actitud?
Es produeix una revolució en l’àmbit escolar pel canvi de mirada a l’alumne individual i al problema per centrar la
mirada al currículum i a les solucions. Per això, l’escola inclusiva exigeix canviar els sistemes de suport i
revolucionar els centres.
1. Hi ha alumnes normals i d’altres “especials”.
2. Els canvis en la pràctica docent, i en el curriculum, ens permet millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat.
3. Els infants especials necessiten un ensenyament especial, d’acord amb les seves necessitats.
4. Tot l’alumnat és diferent i té, o pot tenir, necessitats educatives especials i/o dificultats.
5. Si separem els infants “especials”, les aules ordinaries no tindran problemas.
6. L’escola inclusiva és una escola per tots.
Àrees d’orientació
La funció de la docència orientadora és avaluar, prevenir i promoure.
- Orientació acadèmica o al procés d’ensenyança – aprenentatge: en l’aprenentatge i l’avaluació competencials amb
la inserció en el currículum. Està centrada en veure quines adaptacions s’han de fer en quant al currículum (pla
d’actuació) i valorar si els alumnes tenen unes necessitats diferents i concretes.
- Orientació professional: donar les eines que els alumnes necessiten depenent dels motius que s’hagin de treballar
(personals, socials o familiars) en les aptituds, interessos i sortides professionals.
- Orientació personal i social: Treballar les relacions socials, l’adaptació al medi, la resolució de conflictes, la
comunicació, l’empatia, el comportament i la sociabilitat (social); en la gestió de les emocions i els afectes (personal).
, Orientació acadèmica
- Currículum: conceptes / procediments / actituds (saber, saber fer, saber estar i ser).
- Concreció curricular – projecte curricular de centre – programació d’aula.
- Pla d’atenció a la diversitat (Decret 39/2011 de 29 d’abril) pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació
educativa als centres educatius no universitaris i sostinguts amb fons públics. En un entorn que prioritza només
determinats tipus d’intel·ligència és inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent.
Tipologia alumnat NESE: necessitats específiques de suport educatiu derivades de:
NEE: necessitats educatives especials
DEA: dificultats específiques d’aprenentatge
AC: altes capacitats
CP: condicions personals
IT: incorporació tardana
- Adaptacions curriculars no significatives/ d’accés: no suposen modificació en els continguts, avaluació o objectius,
sinó que es modifica el temps, el format o el suport de l’activitat, com el cas de la dislèxia; és a dir, realitzar certs
agrupaments flexibles on tengui major ajuda o recolzament; opcionalitat d’assignatures, flexibilitat de cicle o de grup
(en el cas d’altes capacitats).
- Agrupament flexibles
- Activitats de reforç
- Canvis en la metodologia, en el temps
per fer les tasques, traducció de l’idioma
- Disposició del mobiliari i de l’espai
- Optativitat i opcionalitat
- Adaptacions curriculars significatives: suposen valorar quins són els objectius i continguts, i fer possible que
l’alumne vagi superant els mínims del curs escolar, per la qual cosa es realitzen adaptacions a la matèria per assegurar el
seu aprenentatge dels mínims. A diferència de los no significatives, aquestes requereixen modificacions a nivell de
continguts, avaluació o objectius, ja que l’important es que l’alumne assoleixi els continguts mínims i importants amb
un major grau de flexibilitat.
Un exemple és el programa de diversificació curricular que inclou aquestes adaptacions (condicions especials).
Per accedir a aquest programa, l’alumne no assoleix els objectius inicials no per tema d’esforç, sinó que
existeix alguna dificultat. - Eliminació d’objectius i continguts
- Flexibilitat en l’etapa
- Programa per la millora del rendiments
i èxit escolar (secundària)
- Avaluació psicopedagògica – avaluació formativa / continua (demanda d’intervenció)
És una ruta a seguir per concretar si es necessari el diagnòstic d’alumnat amb necessitats adaptatives i realitzar un
programa curricular especial. Per confirmar les sospites i crear l’informe psicopedagògic, es poden realitzar:
- Entrevistes familiars amb el tutor i l’equip del suport amb la línia d’intentar concretar l’historial acadèmic
per saber les dificultats de l’alumne; l’estil d’aprenentatge de l’alumne per saber els seus interessos i habilitats
mostrant una actitud més positiva cap a l’estudi.; concretar les relacions en l’àmbit familiar.
- Observació en l’aula i el pati per observar les seves relacions amb altres alumnes, com es comporta amb o
sense el docent.
- Administració de proves psicopedagògiques.
, Per exemple, si existeixen sospites d’un alumne amb dislèxia, existeixen diferents protocols d’ajuda en la
valoració de les dificultats d’aprenentatge (DEA), en els quals es poden utilitzar diferents instruments:
- Prodislex lligat amb temes d’expressió i comprensió oral, de lectura i escritures.
- Instrument de Wisc-5 avalua el coeficient intel·lectual, lligat a compressió verbal, raonament fluid, memòria de
treball, rapidesa de processament de la informació.
- SDQ avalua capacitats i dificultats lligats a trastorns emocionals i conductuals amb escales de símptomes
emocionals o problemes de conductes, escala de hiperactivitat.
- Informe escolar
- Marc constructivista: el subjecte no és un ser passiu, sinó actiu.
- Teoria de Piaget
Introdueix els conceptes d’assimilació, acomodació i equilibració per entendre i relacionar-lo amb el que ja es
coneix.
- Teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel
L’aprenentatge significatiu ha de ser un aprenentatge comprensiu (comprensió de la informació), idea contraria
a l’aprenentatge repetitiu o d’estímul – resposta.
- Teoria socio – cultural de Vigostki
Es basa en la interacció amb l’ambient i les capacitats personals de les persones. Aprenem dependent del
context cultural. Hi ha una zona de desenvolupament real (el que la persona aconsegueix tota sola) i una zona
potencial (on necessita ajuda per arribar a l’aprenentatge): necessitam un andamiatge per donar suport a
l’alumne per a què pugui arribar a aprendre i quan ho aprengui deixarà de trobar-se aquesta informació en la
zona potencial.
- Estratègies metodològiques per arribar a l’aprenentatge significatiu
- Treball de projectes: es dóna importància als interessos de l’alumne (que li motiva, que li interessa),
permeten la diversitat dels canals d’interès.
- Tutoria entre iguals: pretén que els alumnes, entre ells, puguin solucionar les situacions problema i com les
han viscudes (carrega emocional i de relacions).
- Grups interactius: dóna importància a les relacions.
- Estratègies metacognitives
- Contractes de conducta: es pactaran les conductes que realitzarà el subjecte on el docent serveixi de model
per a l’alumne (donant reforços i feedback, i per mitjà del modelat).
- Treball per ambients i comunitat d’alumnes: consisteix en establir ambients (assignatures tradicionals)
triats pels alumnes, treballant per comunitats i deixant de banda el tema de cicles i cursos escolars.
- Aprenentatge fomentat en problemes: consisteix en ensenyar a l’alumne a ser més autònom i ensenyar-li a
fer-se preguntes sobre el tipus d’aprenentatge que està aprenent (observació, interpretació i conclusió).
- Pautar l’aprenentatge per a què l’alumne sigui més conscient de com es sent davant l’aprenentatge,
treure la informació més rellevant de una situació de solució de problemes.
- Reservar la teoria o part conceptual per iniciar l’aprenentatge amb una situació problema, es a dir,
des de la pràctica iniciar l’aprenentatge.
- Consideracions de l’aprenentatge significatiu:
- Diversitat i heterogeneïtat de l’alumnat.
- Quina és la motivació de l’alumne (motivació intrínseca).
- Conceptes previs de l’alumnat i relacionar amb nous coneixements.
- Material estructurat.
- Fer l’aprenentatge conscient, facilitant la pregunta constat de l’alumnat: veig, pens, me deman.
- Recollida de la informació per diferents canals: visual, auditiu i tàctil.
- Fer ús de diferents tècniques quan reculls la informació: observació, entrevista, documentació.
, - Ús de diferents eines noves tecnològiques per comunicar la informació.
- Autoavaluació: com ens ha sortit, que hem fet, habituats d’autoregulació, aprendre a aprendre.
Procés d’ensenyança – aprenentatge
L’acció tutorial no sempre ha tengut la mateixa finalitat o tasca i tampoc ha partit dels mateixos objectius, perquè no
ha rebut sempre la mateixa importància. Permet concretar un pla d’acció definit en el PEC (planificació educativa del
centre) que pretén desenvolupar totes les competències de l’alumne a nivell personal, educatiu, emocional i
professional, és a dir, aconseguir un desenvolupament integral i harmònic de l’alumne que li permeti donar resposta a
situacions de caràcter personal, educatiu i professional al llarg de la seva vida. Aquest pla d’acció queda estipulat en
la normativa en cada una de les etapes educatives:
- En primària i secundària, la tutoria s’utilitzarà per detectar dificultats d’aprenentatge en el camp emocional i social.
- Dins el context de l’educació secundària també s’utilitzarà per a què el tutor fagi una feina d’orientador ajudant a
l’alumne a concretar la seva carrera professional.
Funció docent tutorial
- A nivell individual, acompanyar personalment a l’alumne ajudant a que prengui consciència dels seus interessos i
millorar les seves habilitats socials i de solució de problemes; i acompanyar al grup, és a dir, treballar la coacció de
grup, els vincles emocionals positius i segurs, i el benestar de grup. D’aquesta manera es poden prevenir problemàtiques
lligades a unes males relacions socials entre ells mateixos (abusos o bullying).
- Com a tutor o cotutor, interlocutor i mediador amb les famílies (per mitjà de reunions i entrevistes) consisteix en
donar informació sobre el rendiment de l’alumne (el seu nivell d’aprenentatge) i les seves dificultats d’interacció social,
emocionals o d’aprenentatge que poden dificultar el seu rendiment. Pretén que la família s’impliqui en el context
escolar i rebi informació per poder persistir dins els estudis del seu fill; i obrir debat sobre determinats temes com el bon
ús de les noves tecnologies per a què puguin intervenir en la resolució de problemes d’aquesta temàtica.
- Dirigir i coordinar la tutorització i l’orientació en equip (treball amb el professorat) per facilitar informació de
l’alumne de quin és el seu historial o expedient, quina informació ha donat la família i per compartir les necessitats de
l’alumne.
Desenvolupament del autoconeixement (del Desenvolupament de les habilitats socials
coneixement de sí mateix i autoestima): Consisteix en què l’alumne aprengui a interaccionar
Consisteix en donar eines per a què l’alumne pugui socialment intentant rebre respostes assertives (construir
tenir una imatge ajustada de si mateix en les diferents l’assertivitat i una bona reputació social, és la valoració
dimensions autoconceptuals. que fan els altres sobre com actua l’individu).
Desenvolupament de les habilitats de resolució de
Desenvolupament d’ensenyar a pensar i a aprendre
conflictes
Millorar les habilitats cognitives
Millora el pensament reflexiu i crític. És un pensament
pautat que permiti resoldre els conflictes. Per això, es
poden utilitzar diferents plantejament de diferents autors
Desenvolupament d’habilitats socials
El sociograma és un instrument que pretén conèixer les relacions que s’instauren en la classe a partir de dues
preguntes: quins companys del grup classe triares per fer un treball? Quins companys del grup classe no triaries per fer
un treball?. D’aquesta manera, s’estableixen 5 perfils sociomètrics:
- Un alumne rebutjat pel grup amb puntuacions negatives: té un risc important de tenir problemes d’interaccions.
- Un alumne preferit sense cap rebuig amb puntuacions positives.
- Un alumne ignorat que no apareix en cap pregunta (preguntes neutres): té també un risc important, inclús major que
els rebutjats, ja que passen d’invisibles i no s’actua de forma preventiva per intentar canviar la situació.
- Un alumne promig de contradicció amb puntuacions negatives i positives.
- Un alumne promig amb un major nombre de puntuacions positives, però també en té de negatives: té un risc, ja que
les puntuacions positives provenen dels rebutjats.
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller mariamas. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 3,99 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 15 years now