Dret de la Unió Europea Prof. Montserrat Pi
(CAT)
APUNTS DRET DE LA UE
Bibliografia RECOMANADA
A.- Textos
- Tratado de la Unión Europea, Tratado de Funcionamiento y otros actos básicos de la Unión
europea, Tecnos, Madrid, 19ª ed. 2015.
- Derecho de la Unión Europea: textos y materiales. (Ricardo Alonso García). Aranzadi, 2010.
B.- Manuals
- ABELLÁN HONRUBIA, V.; VILÀ COSTA, B. (dir), Lecciones de Derecho Comunitario Europeo, Ariel
Derecho, Barcelona, 6 ª ed., reimpresión 2016
- ALCAIDE FERNÄNDEZ, J.; CASADO RAIGON, R., Curso de Derecho de la Unión Europea, Tecnos,
Madrid, 2011
- ALONSO GARCÍA. R., Sistema jurídico de la Unión Europea, Civitas, Madrid, 4ª ed., 2014
- BALLBE MALLOL, M.; PADROS REIG, C., Estado competitivo y armonización europea. Ariel.
Barcelona 1997 (1º reimpresión 2000)
- GUTIÉRREZ ESPADA, C.; CERVELL HORTAL, M.J.; PIERNAS LÓPEZ, J.J., La Unión Europea y su
derecho, Trotta, 2015.
- LINDE PANIAGUA, E., Iniciación al Derecho de la Unión Europea, COLEX, 2010
- MANGAS MARTÍN, A.; LIÑÁN NOGUERAS, D.J., Instituciones y Derecho de la Unión Europea,
Tecnos, 8 ª ed., Madrid, 2014.
DIFERÈNCIA CLAU CONSELL EUROPEU, CONSELL D’EUROPA I CONSELL DE LA UE
El Consejo Europeo está formado por los jefes de Estado y de Gobierno de los Estados
miembros de la UE y el presidente de la Comisión. Tiene una función de impulso y
orientación política, económica y social, pero sus orientaciones y declaraciones carecen
de valor jurídico.
El Consejo de Europa es una organización internacional de carácter regional, ajena a la
UE, dedicada a la educación, la cultura y la defensa de los derechos humanos.
El Consejo de la Unión Europea (conocido también como Consejo, Consejo de
Ministros y Consilium) es la institución de la UE en que están representados los Estados
miembros a través de sus ministros. Tiene, junto con el
Parlamento, funciones legislativas y presupuestarias.
1
,Dret de la Unió Europea Prof. Montserrat Pi
(CAT)
I. INTRODUCCIÓ
TEMA 1. CREACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
Antecedents i creació de les primeres comunitats europees
Precursors: Paneuropa de Coudenhove-Kalergi (1923) – proposta civil/política o filosòfica per
defensar Europa tots junts del monstre soviètic i l’expansió de la revolució marxista – i Estats
Units d’Europa A.Briand (1929) – proposta governamental francesa en el marc de la Societat de
Nacions, èmfasi en l’àmbit econòmic –
La Declaració R.Schuman (9 de maig de 1950) i la C.E.C.A. (23 de juliol del 52)
Context d’inici d’integració: post II Guerra Mundial – Conjunt d’Estats nació sobirans que
adquireixen consciència d’uns interessos comuns, més enllà de la defensa de la pròpia sobirania.
Conflueixen en comú factors econòmics i polítics, l’Europa devastada per la guerra cal refer-la.
El procés de descolonització. I la guerra freda, l’Europa occidental es posiciona amb el bàndol
americà davant del bloc soviètic amb una Alemanya partida en dos, l’Europa oriental cau sota
les urpes soviètiques. Des del punt de vista econòmic els Estats Units (pla Marshall) insistiren
molt en la integració europea, necessitaven al mercat europeu, i des del punt de vista polític,
una Europa forta i unida, per plantar cara a la URSS.
EL ministre d’afers exteriors francès R.Schuman el 9 de maig de 1950, convida a Alemanya i altres
estats europeus a iniciar un procés d’integració en un discurs inspirat per Jean Monnet.
Proposta de base econòmica immediata i objectius últims de caràcter polític a llarg termini.
Càrrega econòmica sobre la siderúrgia i carbó lligada amb la recuperació i reconstrucció
d’Europa i càrrega simbòlica/històrica pel fet de que la siderúrgia i carbó fossin peces clau de la
indústria de la guerra i la conca del ruhr pertanyent al territori disputat de segles ençà entre
França i Alemanya. Comunitat Europea del Carbó i l’Acer – amb una Autoritat Comuna.
“Europa no se hará de una vez ni en una obra de conjunto: se hará gracias a realizaciones
concretas, que creen en primer lugar una solidaridad de hecho. La agrupación de las naciones
europeas exige que la oposición secular entre Francia y Alemania quede superada, por lo que la
acción emprendida debe afectar en primer lugar a Francia y Alemania.”
Persones independents del govern poden adoptar decisions que obliguin als governs sense el
seu consentiment, necessàriament: cessió de sobirania. Tendència a la integració. Fenomen nou
sobre les relacions internacionals. El Tractat de la CECA se signa a Paris, l’abril del 51. Assemblea
Parlamentaria escollida per sufragi directe. Un Tribunal de Justícia per assegurar l’imperativitat
de les disposicions de l’Alta Autoritat i un arbitratge d’elecció comuna per resoldre controvèrsies
entre parts del tractat.
Novetat: la limitació/cessió notable de la sobirania nacional per pròpia voluntat i defensa de
l’interès nacional.
Funcionalistes (Hass) Desconfiança envers els estats i a la política de defensa dels interessos
estatals. I per això proposen les OI especialitzades que prenguin decisions tècniques que vinculin
2
,Dret de la Unió Europea Prof. Montserrat Pi
(CAT)
a tota la comunitat internacional per resoldre problemes concrets. Pot tenir uns efectes
amplificadors segons els funcionalistes, teoria de l’engranatge. Això es pot relacionar amb la
declaració Schuman amb l’excepció del marc federal.
La Comunitat Europea de Defensa
El fracàs (a causa del vot en contra de la ratificació de França) va portar al fracàs d’una Comunitat
Política Europea.
1957 a Roma es crea una Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l’Energia
Atòmica. (Tractat de Roma de 1957) juntament amb la CECA doncs, seran formalment tres
tractats i per tant tres OI diferents, tot i estar parlant de tres expressions d’una mateixa voluntat
d’integració (Schuman) i projecte polític. Totes tres comparteixen un mateix model
d’organització internacional i relació entre els estats que significa una cessió de sobirania per
part dels mateixos. Amb institucions compartides (Parlament de LES comunitats europees,
Tribunal de Justícia de LES comunitats europees). El fet de que fossin tres OI en comptes d’una
sola, es pot enquadrar en la filosofia del funcionalisme dels interessos concrets, per construir
l’Europa pas a pas de la declaració Schuman i la solidaritat de fet.
EVOLUCIÓ (la REFORMA com a lògica inherent al procés de construcció europea)
Diferent abast i naturalesa de les ref.:
Revisió formal dels Tractats / Pràctiques d’institucions i Estats incorporant-se als tractats
Impacte Sectorial / Impacte Global
D’Aprofundiment del projecte (nous objectius, canvis en les institucions)
/ D’ampliació (increment dels estats que hi participen)
CANVIS D’APROFUNDIMENT (https://e-aules.uab.cat/2018-19/pluginfile.php/493724/mod_resource/content/1/llistat%20revisions%20tractats.pdf)
- LA DÉCADA DELS 70
o Cooperació política europea (mètode intergovernamental clàssic) com a
resposta a les preocupacions bèl·liques dels estats. Se centra en l’àmbit de la
política exterior. Els estats reiteren que en aquest àmbit no es vol limitar la
sobirania nacional, per tant no volen integrar, però si cooperar. Es
comprometen a complir obligacions de comportament (consulta i discussió no
vinculant, reunions de ministres) però no pas obligacions de resultat. Es posa en
marxa al marge dels tractats i es diferencia clarament.
o Consolidació del mercat comú i crisi econòmica (preus del petroli) suposa un
cert estancament polític i econòmic. Any 79 primeres eleccions per sufragi
universal al Parlament Europeu.
- LA DÈCADA DELS 80
o El gir neoliberal i l’impuls polític època de bonança. Marcat pel triomf de les
posicions neoliberals (Thatcher, Reagan).
3
, Dret de la Unió Europea Prof. Montserrat Pi
(CAT)
o L'Acta Única Europea (17 i 28 de febrer del 1986)
Document que comprèn la reforma dels Tractat de París i Roma + un títol dedicat a la
COOPERACIÓ POLÍTICA EUROPEA anomenat Comunitat Política Europea. Millora de les
estructures de decisió de les Comunitats Europees, enfortint els drets del Parlament Europeu.
Redefineix el MERCAT INTERIOR i únic com un espai sense fronteres ni obstacles, en el qual la
lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals estigui garantida, per tant reforça la
integració europea. A més inclou per primera vegada en un Tractat, la regulació de la
COOPERACIÓ POLÍTICA EUROPEA en matèria de política exterior conforme a un regim ordinari
de DIP (art.30 AUE).
- LA DÈCADA DELS 90
A causa dels fets de 1980-1990 amb la caiguda del mur de Berlin i del taló d’acer, amb l’obertura
de l’Europa de l’Est, es va fer evident la necessitat improrrogable de reformes sobre la doble
vessant econòmica i política (la consecució de la prevista Unió Econòmica i Monetària, que ja
se’n parlava a la dècada dels 70 a través de l’informe dels “costos de la No Europa” i la Unió
Política.
D’aquesta manera, es convoca data per la següent reforma a Maastricht on es produiria
l’adopció i autenticació (art.9 i 10 CV) del tractat de la creació jurídica de la Unió Europea.
El Tractat de la Unió Europea. (7 de febrer de 1992)
Lògica d’integració (la UE és la macro entitat en la qual s’agrupen totes les expressions del procés
d’integració europea: les tres comunitats fins ara + cooperació política europea (ara anomenada
política exterior i de seguretat comuna o PESC) + cooperació en els àmbits de justícia i d’interior
o CAIJI. Es reforça la política social, mediambiental, sanitària, de recerca, apareix per primera
vegada el concepte de CIUTADANIA EUROPEA, una menció al respecte dels DRETS
FONAMENTALS. S’hi afegeix la Unió Econòmica i Monetària.
EL TEMPLE EUROPEU https://e-aules.uab.cat/2018-
19/pluginfile.php/493725/mod_resource/content/1/estructura%20Maastricht.pdf
La UE es fonamenta sobre tres pilars
- Comunitari (CECA, CEEA i CE) Exterior (PESC) i Interior (CAIJ).
Coexisteix la lògica intergovernamental (pilar exterior i interior) i d’integració (pilar comunitari)
Després de Maastricht, se salta qualitativament de la integració econòmica només, a la
integració econòmica i política. Marca un procés d’acceleració de canvis i reformes que dura
avui en dia. Es posa de manifest que els interessos dels estats comencen a divergir (la Gran
Bretanya opta per vetar la Unió Econòmica i Monetària, acceptant-se una excepció per els
britànics que no quedarien lligats a la Unió Monetària). Es fa evident una certa desafecció de la
opinió pública sobre el procés d’integració. Fins llavors la ciutadania s’hi havia vist poc implicada.
Dictadura il·lustrada. Això es fa evident pel fet de que els danesos van revocar-ne l’aprovació en
un primer referèndum i un any més tard el van aprovar gràcies a quedar fora de la Unió
Monetària com la GB i un resultat molt ajustat a França. A més va requerir les reformes
constitucionals de França, Espanya i Portugal. A Alemanya fins que el Tribunal Constitucional no
es va pronunciar sobre un recurs d’inconstitucionalitat, el govern no va poguer ratificar el
Tractat. Salvats els obstacles, va entrar en vigor l’1 de Novembre de 1993. Es va afegir una
4
