Tema 3: Industrialització i divergència en el segle XIX
3.1. El creixement econòmic modern I el procés d’industrialització
3.1.1. El canvi constitucional
Un dels elements bàsics en l’evolució del creixement econòmic és el canvi
institucional. Per institucions ens referim al marc mental, social i legal en el que
es desenvolupen les activitats econòmiques. Els principals aspectes
institucionals que s’han de tenir en compte són les mentalitats, les costums i el
marc social (jurídic i polític) que defineixen les restriccions dins les quals els
agents econòmics han de prendre les seves decisions. En general, com més
definits estiguin els drets de les propietats individuals, com major sigui la
consideració social del treball i com més lliurement es deixi actuar al mercat, més
possibilitats hi haurà d’aconseguir un creixement econòmic sostenible.
Naturalment, el ritme i les formes que va adoptar la transformació del marc
institucional no van ser iguals en tots els països, encara que els canvis van ser
en la mateixa direcció.
Un dels canvis fonamentals que va acompanyar al procés de racionalització va
fer l’eliminació de les diferències legals per qüestions de naixement, és a dir,
igualtat davant la llei, i la introducció de sistemes de govern representatius. La
legislació pròpia dels sistemes feudals diferenciava legalment a les persones en
funció de l’estament del qual formaven part.
D’altra banda, la majoria de les monarquies eren de caràcter absolut, no existien
mecanismes que regulessin el poder del rei ni que permetessin el control dels
seus actes per part dels ciutadans. Aquest marc legal i polític dificultava la
introducció d’innovacions econòmiques. La classe social vinculada a les noves
activitats (la burgesia) necessitava accedir al poder polític i era lògicament
contraria al manteniment dels privilegis estamentals. Per tant, l’enfortiment de la
burgesia com a conseqüència del creixement de les activitats comercials i
industrials provocava una pugna pel canvi del marc legal i polític. Aquest canvi
va ser un procés llarg i complet. El precedent es troba a Gran Bretanya. A
diferència de la resta d’europeus, els anglesos de qualsevol condició es
considerava lliure de naixement. Els sistemes polítics nascuts d’aquests canvis,
es caracteritzaven per l’acceptació del principi representatiu. Encara que el rei
i/o el govern tinguessin el poder executiu, l’aprovació de les lleis i pressupostos
corresponien a un parlament escollit pels ciutadans.
,L’altre element fonamental del nou marc d’actuació econòmica va ser el
reconeixement de la llibertat d’empresa. Aquest fet, comportava l’eliminació de
les regulacions que limitaven el dret a exercir qualsevol activitat productiva. Molts
països europeus encara conservaven gran part de l’organització gremial del
treball, d’origen medieval, i mantenien reglaments i privilegis monopolistes de
tipus mercantilista que dificultava la introducció de noves tècniques i impedien la
competència.
Aquestes restriccions tenien formes molt diverses, encara que es podien agrupar
en: las que impedien la lliure entrada de nous agents econòmics en determinades
activitats, i les que obligava a produir seguint unes normes específiques
prèviament fixades. Fins al segle XVIII, l’entrada de nous productors en la majoria
d’activitats estava limitada en quasi totes les zones per les ordres dels gremis.
Només les persones dels gremis podien exercir legalment l’activitat. D’aquesta
manera, aquells que ja exercien l’ofici controlaven l’accés a l’activitat de nous
productors. Òbviament, totes aquestes reglamentacions feien molt difícil la
introducció d’innovacions i la seva generalització. Per aquest motiu, en els països
en els que la força dels gremis era menor, la industrialització va resultar més
fàcil.
Una altra característica distintiva del nou marc institucional que configura el
capitalisme modern, té a veure amb la definició i la protecció del dret de la
propietat privada i amb la llibertat econòmica.
En els sistemes feudals, la propietat de la terra estava mediatitzada pels drets
del senyor feudal i per la necessitat de respectar les regulacions establertes per
la comunitat del poble, que implicaven limitacions en les formes de cultivar la
terra. Per això, la eliminació d’aquestes traves al dret de propietat va ser una de
les novetats fonamentals dels canvis legislatius de finals del segle XVIII i principis
del segle XIX. Es tractava essencialment de concentrar tots els drets sobre la
terra en un propietari individual i alliberar-lo de qualsevol altre obligació excepte
de pagar a l’Estat els impostos legalment establerts. D’aquesta manera, va poder
néixer l’agricultura capitalista, amb dos variants:
a) La gran explotació, generalment en règim d’arrendament, encaminada al
mercat tant per la veta de productes com per la compra de inputs, que
estalviava en el factor treball encara que no sempre en el factor terra.
b) Les petites explotacions familiars, que van perdurar durant tota l’etapa i
que s’estalviaven sobre tot en el factor capital, amb resultats molt eficients.
Aquestes noves institucions s’implementaran fàcilment a Gran Bretanya i també
al nou món però, pel que fa a la resta d’Europa, tindrà moltes dificultats.
Per a aconseguir-ho, ho faran mitjançant constitucions, codis civils i codis
mercantils, etc.
, 3.1.2. Dotació de recursos i factors
Gran Bretanya estava dotada de recursos natural i no tenia escassetat de mà
d’obra (ja que els salaris eren baixos, ni de capital, ja que els tipus d’interès
també eren baixos. Aquest capital es generava a partir de l’estalvi, però no
sempre era fàcil de mobilitzar. D’aquí sorgirà la City, el Centre Financer
Internacional, a partir de l’acumulació de capital provinent de la industria i del
comerç. I, també, el sorgiment dels Bancs Centrals i de les borses.
Pel que fa al treball, els salaris eren baixos i a més es va donar lloc a una transició
demogràfica, és a dir, una etapa de fort creixement de la població. La tendència
general, era passar del camp a la ciutat, i del sector primari al sector secundari i
terciari. Al principi de qualsevol procés d’industrialització s’observa un
creixement del factor treball superior al creixement de la població. Això es deu
principalment a l’eliminació o disminució que es mantenia empleada al camp, a
l’increment de la demanda de treball femení, a una distribució constant del treball
al llarg de l’any, al ritme continuat exigit per la monarquia i a una prolongació de
la jornada laboral facilitada per la il·luminació artificial.
3.1.3. Transició energètica
Amb la Revolució Industrial, es va passar d’utilitzar fonts d’energia orgàniques a
utilitzar el carbó per al funcionament de les màquines industrials. D’aquesta
manera, es va substituir la força muscular humana, animal o de fluxos, per
màquines mogudes amb l’anergia alliberada per la crema de combustible fòssils.
És a dir, es va passar a ser una economia de base inorgànica o inanimada.
3.1.4. Transició demogràfica
El pas del cicle demogràfic antic al modern, configura una etapa de
característiques especials que es coneix com a transició demogràfica. Aquesta
etapa és el moment en el que es produeix la màxima separació entre les taxes
de mortalitat i natalitat.
- En una primera fase, la natalitat es manté elevada mentre que la mortalitat
va en descens ràpidament, cosa que implica un creixement ràpid de la
població durant aquest espai de temps.
- En una segona etapa, comença a descendir també la natalitat i, com a
conseqüència, la taxa de creixement tendeix a disminuir.
- I, per últim, en la tercera etapa, la transició demogràfica es dona per
finalitzada quan tant la natalitat com la mortalitat s’han estabilitzat en taxes
poc diferents entre elles, però molt més baixes que les anteriors. Aquests
fets caracteritzen el cicle demogràfic modern.
