Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
TEMA 7: XILEMA
Encetem el sistema vascular de les plantes, constituït per xilema i floema.
El procàmbium ens fona lloc al xilema primari i el càmbium a xilema secundari.
7.1 Aspectes generals
Es localitza per tota la planta. És un teixit complex, format pels elements conductors del xilema, els
elements traqueals, les cèl·lules parenquimàtiques i les cèl·lules eslerenquimàtiques: fibres. Tots
tres son xilema.
El càmbium vascular i el procàmbium és un teixit meristemàtic compacte, on els espais entre les
cèl·lules són molt petits o inexistents. Els descendents del procàmbium o del càmbium vascular són
un teixit també compacte, on no hi ha espais entre cèl·lules o són molt petits.
7.2 Elements conductors del xilema (elements traqueals)
Constituïts per dos tipus cel·lulars:
• Traqueides: són elements unicel·lulars (1 a cada cèl·lula). Són tubs que tenen una
morfologia que recorda a un fus (pels extrems aprimats). No acostumen a superar el mm de
longitud. El xilema és un teixit compacte, i per tant, les traqueides s'associen lateralment,
una al costat del altre, i per tant podem formar feixos. Com que són cèl·lules que recorden a
un fus, interdigiten pels seus extrems, (es toquen pels extrems, com dos dits que es toquen).
La traqueida presenta porus areolats a tot arreu, tant superfícies longitudinals com
transversals.
• Membres de vas / tràquees: són cèl·lules més curtes i més
gruixudes que les traqueides. Els membres de vas s'associen
longitudinalment per formar el vas. Els membres de vas estan Plaques
connectats entre ells per plaques perforades. Les plaques perforades
perforades són especialitzacions de la paret cel·lular. A les
superfícies longitudinals presenten porus areolats, però a les
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
superfícies transversals no, presenten plaques perforades.
7.2.1 Origen
En el creixement primari, el procàmbium, sota el nom de xilema primari, m'origina
elements conductors, cèl·lules parenquimàtiques i cèl·lules esclerenquimàtiques. El
mateix passa amb el xilema secundar.
7.2.2 Estructura
Característiques que comparteixen els dos tipus cel·lulars: per ser funcionals, quan són
madures, per poder transportar la saba bruta han de perdre el protoplast. Són cèl·lules en forma de
tub, aproximadament prismàtiques. Com que han perdut el protoplast, han dipositat paret secundaria
marcadament lignificada i per tant impermeabilitzada. Presenten porus areolats. La paret secundaria
no es diposita de manera aleatòria ni regular, sempre es diposita de manera diferent, es diposita al
espai formant relleus (cercles, espirals, escales...), i aquest fet és exclusiu d'aquestes cèl·lules.
Els relleus de la paret secundària descriu dibuixos. Aquests els anomenem patrons arquitectònics.
Aquests almenys poden ser de dos tipus:
• Carcassa (armazón) de primer ordre: Són típiques dels elements
conductors del protoxilema (el procàmbium genera protoxilema i
metaxilema). Tots dos es troben sota el nom de xilema primari. Tenen
aquest tipus de carcassa perquè la seva diferenciació dura molt poc,
dura hores, de seguida perden el protoplast i són funcionals. Els
elements conductors del protoxilema només presenten les de primer
ordre.
Color verd → paret secundaria/ color groc→ paret primaria
Només les de primer ordre són extensibles, la cèl·lula creix, i
aquestes carcasses li permeten allargar-se. Les de primer ordre
sempre es dipositen perpendiculars respecte l'eix imaginari de la cèl·lula.
Almenys les podem classificar en dos grups:
◦ Relleus anulars
◦ Relleus helicoïdals
2
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
• Carcassa (armazón) de segon ordre: Sempre es
troben als elements conductors del metaxilema i del
xilema secundari. Tenen una característica que els
diferencia. La seva diferenciació, dura més temps,
per aquest motiu, els elements conductors del
metaxilema i el xilema secundari, comencen a
elaborar carcasses de primer ordre i segueixen
vivint, per això elaboren carcasses de segon ordre,
prenent com a punt de partida les carcasses de
primer ordre, unint-les. Els elements conductors del metaxilema i del xilema secundari, a
part de les de segon ordre, també tenen les de primer ordre, tenen els dos tipus.
Les carcasses de segon ordre mai són extensibles ja que han perdut el protoplast. La manera
de dipositar la carcassa de segon ordre partint de les de primer ordre és peculiar. En la unió
de les carcasses de primer ordre, el diposit de paret cel·lular sempre ha de ser paral·lel
respecte l'eix imaginari de la cèl·lula.
Almenys poden ser de tres tipus:
◦ Relleus escalariformes (recorden a una escala)
◦ Relleus reticulars (recorden a un reticle, una xarxa)
◦ Relleus uniformes (ple de porus areolats).
7.2.3 Plaques perforades Simple Compostes
Poden ser de dos tipus:
• Simples: a la superfície transversal hi tenim un forat. Evolutivament és la
més senzilla. Normalment quan tenim una placa simple, a l'altre extrem
també tenim una simple.
• Compostes: presenten variabilitat morfológica. Pot ser de tipus
escalariforme, semblant a una escala, pot ser reticular, una xarxa i podem
trobar una placa composta de tipus foraminat, on veiem 8 forats. Són més
evolucionades que les simples. En un extrem podem tenir un tipus de
placa composta i a l'altre extrem un altre tipus, també composta.
3