CARPETA D’APRENENTATGE
ALUMNE: ORIOL GUINART
DOCENT: ISIDORA SÁEZ-ROSENKRANZ I CONCEPCIÓN
FUENTES MORENO
ASSIGNATURA: DIDÀCTICA DE LA HISTÒRIA I LA HISTÒRIA DE
L’ART
DOCUMENT: TREBALL
MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)
CURS: 2020 - 2021
DATA D’ENTREGA: 22 DE GENER DE 2021
1
,1. Primera reflexió sobre jo mateix com a professor: qui sóc, què espero de la meva
futura tasca docent, per què vull ser professor d’història, quins interessos tinc per
l’ensenyament de la història, etc.
El meu nom és Oriol Guinart Parra, tinc vint-i-un anys i visc
en un petit municipi de la comarca de l’Anoia, anomenat
Capellades, amb la meva família. Enguany he acabat el grau
d’Història per a la Universitat de Barcelona i, actualment,
als matins estic cursant el màster en formació del
professorat i a les tardes treballant fent de cangur i de
professor de repàs per a poder tenir certa independència
econòmica. He decidit fer el màster perquè sempre he tingut
clar que, de gran, volia treballar amb persones. Quan era
més jove volia ser psicòleg, però en acabar batxillerat vaig
adonar-me que el que més m’agradava era la història. Després, durant el transcurs del
grau, vaig reflexionar sobre quina sortida professional seguir i, finalment, vaig arribar a
la conclusió que la docència era la meva fita.
Em considero una persona afortunada per haver trobat allò que realment m’agrada: la
història. Recordo que al batxillerat, en l’àmbit acadèmic, ho vaig passar bastant
malament. Com he dit, la meva intenció era ser psicòleg, per aquesta raó vaig decidir
cursar la branca científica. Tot i això, dues setmanes abans de fer la selectivitat vaig
arribar a la conclusió que, en realitat, no m’agradava el que estava estudiant. Tot i haver-
me matriculat en les assignatures científiques a la prova (química, física, biologia i
matemàtiques), vaig ser conscient que la meva passió eren les humanitats. Vaig aprovar-
les com vaig poder (em costaven molt), i, decidit, vaig matricular-me a història. Sovint
valoro aquesta decisió, atès que en l’actualitat una de les coses que més m’agrada és llegir
i formar-me històricament. De fet, formo part d’un projecte de divulgació històrica en
català (una revista anomenada Ab Origine), amb altres joves que també volen seguir
creixent com a historiadors i historiadores. La majoria del temps, en definitiva, me’l passo
fent feina del màster als matins i, a les tardes, treballo com a cangur, imparteixo classes
de repàs i organitzo i gestiono la revista.
Amb relació a què espero de la meva tasca docent, penso que encara és molt d’hora per a
treure conclusions, bàsicament perquè no m’he trobat davant una aula amb alumnes, he
avaluat alguna activitat o he programat una unitat didàctica en un centre, però el que sí
2
, que puc dir és que posaré el millor de mi per a convertir la història en una assignatura
fascinant i no feixuga. Sóc una persona lluitadora que persegueix els seus objectius.
Després poden assolir-se o no, però l’esforç hi és. Cursant el màster en formació del
professorat de secundària estic atenent a les classes teòriques i llegint atentament les
lectures dels especialistes, tot cercant captar aquella informació que considero rellevant i
que em pot ajudar en la meva futura pràctica docent. La qüestió és tenir totes les eines al
meu abast perquè, quan em trobi en una aula, pugui impartir l’assignatura de la millor
manera possible. Els docents juguem un paper fonamental a l’hora d’ensenyar als alumnes
a desenvolupar la capacitat de prendre decisions, reflexionar, triar de forma adequada
l’estratègia d’aprenentatge en funció de la situació, etc. Des d’aquesta perspectiva podrem
pal·liar els efectes d’un sistema educatiu que, malauradament, exclou a una gran part dels
infants, els quals queden relegats a un segon pla i acaben desentenent-se de l’estudi. En
aquest sentit, penso que seria important possibilitar la participació de tots els alumnes en
les diferents activitats i tasques, inclús si el seu nivell de competència, interès o
coneixement resulten, al principi, escassos o poc adequats. El que els alumnes participin
no depèn exclusivament del professor (hi ha molts i diferents factors), però aquest sí que
pot prioritzar un tipus de continguts que promogui la seva participació: diversificar la
metodologia, presentar tasques interessants, acceptar contribucions dels alumnes, establir
un clima relacional, afectiu i emocional a l’aula, establir relacions constants i explícites
entre els nous continguts i els coneixements previs de l’alumne, utilitzar el llenguatge de
la manera més clara i explícita possible, intentant evitar i controlar possibles malentesos
o incomprensions, etc.
2. Per al portafolis de caràcter reflexiu i d’aprenentatge, em plantejo els tres
següents objectius:
• Potenciar la meva capacitat crítica amb relació a les ciències socials (en aquest
cas la història i la història de l’art).
• Reflexionar sobre les metodologies educatives d’ensenyança de la història
emprades fins al dia d’avui.
• Adquirir noves eines i nous coneixements didàctics per tal de poder afrontar
millor els reptes que m’esperen com a docent.
3
