RESSENYA: ELS RECURSOS
DIDÀCTICS ONLINE D’UN MUSEU
MUSEU D’ART DE CERDANYOLA
ALUMNE: ORIOL GUINART
DOCENT: GUADAIRA MACÍAS
ASSIGNATURA: COMPLEMENTS D’HISTÒRIA DE L’ART
DOCUMENT: TREBALL
MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)
CURS: 2020 - 2021
DATA D’ENTREGA: 16 D’ABRIL DE 2021
1
, El present treball pretén esdevenir una anàlisi crítica de la Web del Museu d’Art de Cerdanyola
(https://macerdanyola.wixsite.com/museuartcerdanyola-), en la qual es valori, entre altres
qüestions, a qui es dirigeixen els recursos, com és l’accessibilitat als mateixos i quin tipus
d’obres/artistes/temes permet treballar. Ubicat al Vallès Occidental, el MAC és un espai que
recull el patrimoni artístic de la ciutat, especialment de l’època modernista, noucentista i l’art
déco, tot i que també mostra la producció actual.
A la pàgina principal de la web distingim diferents parts: a la superior esquerra el logotip i el
nom del museu (si cliques a sobre, no porta enlloc), a la superior dreta les xarxes socials com
Facebook, Twitter i Instagram (en aquest cas, si cliques a sobre, et reenvia a la pàgina
enllaçada), a la central trobem les diferents pestanyes que configuren l’eix troncal de la web (ara
bé, mencionar que només dues d’elles, “El Museu” i “Exposicions” són desplegables), just a
sota de les pestanyes veiem un corredor automàtic de notícies que mostra les últimes novetats i,
finalment, a la inferior se situa la presentació en forma de text. Trobo molt remarcable el fet
que, encara a la pàgina principal, el museu dediqui una part a nomenar les persones i les entitats
que, gentilment, han donat, facilitat o cedit obres i diners al museu. En aquest sentit, Jesús
García et al (2017, p. 394) comenten que la majoria de museus del món occidental s’enfronten a
una crisi de finançament fins aleshores mai vista. Per culpa de les dràstiques retallades del
sector, i en estar la majoria d’ells finançats per fons públics, molts gerents de museus han hagut
d’adoptar mesures per a sobreviure. I entre elles hi trobem la creació de pàgines web i el
mecenatge. Així doncs, a primera vista els recursos es dirigeixen a persones adultes (no tant per
les xarxes socials adjacents, ja que avui dia la majoria de joves en tenen, sinó per la qüestió
econòmica del mecenatge). En altres paraules, subtilment, la web deixa entreveure a
l’espectador que el museu se sosté per les donacions d’entitats i particulars, i que si hi estàs
interessat i vols formar part del projecte, pots fer-ho.
Pel que fa a la primera pestanya (Visita), no té massa secret: en clicar-la apareix la direcció,
l’horari habitual, les tarifes i com arribar-hi amb rodalies, autobusos i carretera. Potser el més
remarcable és la possibilitat que ofereix la web de poder contactar amb el museu en cas de
dubte.
Pel que fa a la segona pestanya (El Museu), compta amb 8 desplegables. No és l’objectiu
d’aquest treball resumir la informació trobada i llegida a la web, però és important mencionar-la
resumidament per a respondre a la qüestió plantejada anteriorment (quin tipus
d’obres/artistes/temes permet treballar). El primer desplegable se centra en el mateix edifici de
Museu, el qual és un dels més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Allà s’hi explica la
seva història: des dels seus inicis com a Teatre-Casino dels estiuejants /1894), passant per la
seva utilització com a laboratoris farmacèutics (1961), fins a la seva restauració final (2009). El
segon desplegable mostra la producció artística de la família Balcells-Buïgas, la qual va tenir
una gran incidència en la configuració de la Cerdanyola moderna (destaquen Gaietà Buïgas,
Eduard Maria i Carles Buïgas). La família Balcells va donar al MAC la part de l’arxiu privat
que encara conservava: un llegat que consta de més de 500 plànols i documents. El següent
desplegable fa referència a Ismael Smith i Marí, un dels artistes catalans més peculiars de finals
del modernisme, inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco. Hi trobem escultures,
dibuixos, gravats i il·lustracions caracteritzades pel sarcasme i, sovint, per una forta càrrega
eròtica. De la mateixa manera que en l’anterior sala, la web agraeix la donació d’aquesta
producció artística: en aquest cas a Enrique García-Herraiz, hereu moral de l’artista. La següent
sala, la quarta, ja no fa referència a una família o a una personalitat, sinó a un corrent artístic: La
Sala Modernista. Si cliquem al desplegable ens apareix una explicació teòrica de què fou l’art
2
