EVIDÈNCIA 1
ALUMNE: ORIOL GUINART
DOCENT: JUDIT SABIDO
ASSIGNATURA: AMPLIACIÓ DE DIDÀCTICA DE LA HISTÒRIA DE
L’ART
DOCUMENT: TREBALL
MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)
CURS: 2020 - 2021
DATA D’ENTREGA: 28 DE GENER DE 2021
, Primera activitat: quin paradigma de la història de l’art utilitzaríem a l’aula per analitzar una
obra? Per què?
Amb relació a la primera activitat, com a docent procuraria que els alumnes analitzessin el “Corpus
de Sang” (1907), una obra del sabadellenc Antoni Estruch pintada a l’oli sobre tela, emprant el
paradigma sociològic. El que principalment interessa d’aquest paradigma és conèixer els principis
causals, però també identificar l’artista i el seu rol social, l’escola a la qual pertany, el comitent
(qui encarrega l’obra), la funció social i ideològica, el context històric i les idees dominants. Com
a historiador m’he decantat per aquest paradigma perquè és amb el qual em sento més còmode
treballant, així com aquell que més m’interessa. De fet, conversant a l’aula vàrem veure que era
comú que la majoria d’historiadors, pel nostre bagatge intel·lectual, preferíssim treballar amb un
paradigma que no se centrés tant en la matèria, la tècnica, la catalogació i l’estil com ho fa el
paradigma positivista, ni tampoc en l’anàlisi formal, en les característiques visuals de l’obra, en la
definició de l’estil, etc., del paradigma formal, sinó que prengués en consideració les influències
de l’autor, la funció social, el context històric i altres elements. Trobo que a partir d’aquesta pintura
els alumnes podrien extreure molta informació sobre la primera meitat del s. XVI a Catalunya,
sense cap mena de dubte una època de grans convulsions polítiques, religioses, socials i
econòmiques. La pintura en concret mostra una escena de gènere historicista inspirada en la Guerra
dels segadors. Esperaria dels alumnes que, a partir d’aquesta d’ella, poguessin relacionar-ho amb
qui eren els revoltats, quins suports varen rebre, perquè es van alçar en armes, com es posicionà la
institució eclesiàstica, els esdeveniments que succeïren a posteriori, les conseqüències finals, etc.
Ara bé, sóc conscient que estic utilitzant una pintura del s. XX per a parlar sobre la primera meitat
del s. XVI, per la qual cosa també caldria que contextualitzés l’autor i l’escola a la qual va
pertànyer. És a dir, a banda d’utilitzar aquesta pintura de termes historicistes per plantejar la Guerra
dels Segadors, també intentaria que els alumnes entenguessin perquè al s. XX aquesta temàtica
interessava: perquè a Catalunya es començà a representar aquest passat històric i medieval (la
Renaixença).
