CAS PRÀCTIC 1
ALUMNE: ORIOL GUINART
DOCENT: JUDIT SABIDO
ASSIGNATURA: AMPLIACIÓ DE DIDÀCTICA DE LA HISTÒRIA DE
L’ART
DOCUMENT: TREBALL
MÀSTER: EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
(GEOGRAFIA I HISTÒRIA)
CURS: 2020 - 2021
DATA D’ENTREGA: 4 DE FEBRER DE 2021
1
, 1. Introducció
• Breu explicació de la tipologia de centre on s’impartirà dita pràctica didàctica.
L’Institut Barcelona Congrés està situat al barri de Vilapicina. Des de la seva fundació
l’any 1980 ha allotjat a fills i filles de treballadors i nouvinguts que han trobat en
l’ensenyament un factor de promoció social, cultural i econòmica. El 2013, el PEC del
centre especificava que l’emigració ja no era tan majoritària de la resta de l’estat, sinó de
fora d’Espanya. És a dir, l’inici del fenomen migratori d’arreu del món de la segona
dècada del s. XXI va trobar aixopluc en aquesta zona. Des de llavors, els objectius del
centre s’han centrat en la promoció social d’aquest nou alumnat i les seves famílies, essent
conscients de les necessitats actuals de cohesió i integració en la nostra societat.
Però hi afegim un altre problema: tot això s’està duent a terme en un barri amb greus
dificultats econòmiques. El model productiu canvia ràpidament, el risc d’exclusió és molt
alt, la bretxa digital, cultural i econòmica són una autèntica amenaça, etc. El centre anhela
fer possible una escolarització que superi les dificultats econòmiques de les famílies (amb
iniciatives com la socialització de materials) i mantingui la igualtat d’oportunitats. Al
PEC ja es fa referència al fet que els principis rectors específics de l’institut no són
abstractes, sinó que vénen dictats pel seu context i la seva història. L’escola sempre ha
estat un factor de progrés per a famílies que, per raó de l’entorn del centre, han estat de
classe treballadora, mitjana baixa o emigrants. Per això, la seva raó de ser és garantir la
igualtat d’oportunitats i el foment de la cohesió social. El centre sobretot prioritza aquest
últim element, ja que la convivència és considerada un model necessari i preventiu en un
context on existeixen mancances familiars i veïnals. L’alt component migratori, així com
l’existència de grups juvenils coactius, requereix la priorització de fites com la integració
en la cultura catalana i la promoció de la dona (qüestionada a vegades per interpretacions
o costums culturals). Per tant, atenint-nos a l´índex amb el qual es basa la Generalitat per
catalogar un centre com a “alta complexitat”, l’Institut Barcelona Congrés en seria un.
• Enunciació del problema que es presenta
El centre IES Barcelona Congrés s’ha inscrit en el programa NeuroArt 2020, un projecte
que barreja ciència i art. Nosaltres som professors de ciències socials de l’institut i hem
de fer una proposta didàctica en el context de l’assignatura, la qual serà treballada
conjuntament amb el professor de ciències del mateix curs. Sense cap mena de dubte, és
un centre on hi ha un gran repte: com hem comentat anteriorment, presenta una diversitat
d’estudiants molt elevada. A banda d’això, la gestió d’aula acostuma a ser complicada, hi
ha desafecció, etc. Així doncs, mitjançant aquesta proposta didàctica, no només hem de
treballar la ciència i l’art de forma conjunta, sinó que ha de ser útil, profitós i enriquidor
per a ells i elles.
Important situar que la neurociència es defineix com l’estudi científic del sistema nerviós.
És una ciència multidisciplinària que combina fisiologia, anatomia, biologia molecular,
citologia i psicologia, entre d’altres, per entendre les propietats fonamentals i emergents
de les neurones i les xarxes neuronals. Ara bé, l’abast de la neurociència s’ha ampliat amb
el pas del temps, i recentment ha inclòs diferents enfocaments per estudiar el sistema
2
