LA TEATRALITZACIÓ COM A RECURS
DIDÀCTIC PER A FOMENTAR EL
PENSAMENT CRÍTIC
La Història i el teatre a Secundària
Autor: Oriol Guinart Parra
Tutora: Judit Sabido Codina
Treball Final de Màster: Formació del Professorat de Secundària
Obligatòria i Batxillerat
Especialitat: Geografia i Història
,Resum
El present treball de fi de màster se centra en l’estudi de la inclusió del teatre a l’assignatura de
Ciències Socials (Història) i com aquesta pot fomentar un pensament crític més elaborat en els
alumnes de secundària. Així, al llarg dels seus diferents apartats s’exposa un breu recorregut
històric per a comprendre la realitat actual de la qüestió esmentada, els aspectes positius que
genera un aprenentatge basat en competències, incloent-hi la totalitat de les intel·ligències
presents en els alumnes, i es destaca el potencial del teatre per aconseguir una educació emocional
i en valors. Tot això, a més, basat en una metodologia de treball cooperatiu que afavoreix la
inclusió de la totalitat dels alumnes i pretén trencar amb els estereotips polítics, culturals i socials
que acompanyen el període històric conegut com a Edat Mitjana. Per últim, partint d’aquestes
premisses s’incorpora una proposta didàctica, amb la seva consegüent avaluació i anàlisi, que
desitja llaurar inquietuds intel·lectuals als alumnes amb relació a problemàtiques sistèmiques del
s. XXI.
Paraules clau: Història, teatre, pensament crític, aprenentatge competencial, treball cooperatiu.
Abstract
This Master’s Fine Work focuses on the study of the inclusion of the theatre in the subject of
Social Sciences (History) and how it can foster a more elaborate critical thought in secondary
school pupils. Thus, throughout its different paragraphs, a brief historical course is set out to
understand the current reality of the issue mentioned, the positive aspects generated by a learning
based on competences, including all the intelligences present in pupils, and the potential of the
theatre to achieve an emotional education and values. All of this, moreover, is based on a
cooperative working methodology which favours the inclusion of all pupils and aims to break
with the political, cultural and social stereotypes which accompany the historic period known as
the Middle Ages. Finally, on the basis of these premises, a didactic proposal is incorporated, with
its consequent evaluation and analysis, which aims to give pupils intellectual concerns about the
systemic problems of the 21st century.
Keywords: History, theatre, critical thinking, competitive learning, cooperative work.
,SUMARI
1. Introducció ....................................................................................................................... p. 1 - 7
1.1. Plantejament del tema .................................................................................................... p. 1
1.2. Justificació...................................................................................................................... p. 3
2. Objectius ............................................................................................................................... p. 5
3. Marc teòric ..................................................................................................................... p. 6 - 18
3.1. Consideracions inicials. Conceptes bàsics: teatre i dramatització.................................. p. 6
3.2. Contextualització històrica ............................................................................................. p. 7
3.3. La pedagogia teatral i els beneficis a l’aula ................................................................. p. 11
3.4. Història i teatre. Relacions ........................................................................................... p. 15
4. Proposta d’intervenció didàctica (dossier del professorat) ........................................... p. 19 - 36
4.1. Presentació ................................................................................................................... p. 19
4.2. Marc d’aplicació........................................................................................................... p. 19
4.3. Metodologia ................................................................................................................. p. 20
4.4. Objectius ...................................................................................................................... p. 21
4.5. Competències ............................................................................................................... p. 21
4.6. Guió de les sessions...................................................................................................... p. 22
4.7. Taula de programació ................................................................................................... p. 27
5. Avaluació de la proposta .............................................................................................. p. 37 - 51
5.1. Consideracions inicials ................................................................................................. p. 37
5.2. Instruments d’avaluació ............................................................................................... p. 38
5.3. La mostra. ..................................................................................................................... p. 39
5.4. Anàlisi dels resultats..................................................................................................... p. 40
5.4.1. Autoavaluació........................................................................................................ p. 40
5.4.2. Qüestionari final d’autoconeixement .................................................................... p. 46
6. Conclusions .................................................................................................................. p. 52 - 53
7. Annexos........................................................................................................................ p. 54 - 58
7.1. Dossier de l’alumnat..................................................................................................... p. 54
7.2. Qüestionaris i rúbriques d’avaluació. ........................................................................... p. 55
8. Bibliografia .................................................................................................................. p. 61 - 63
, 1. Introducció
1.1. Plantejament del tema
El treball parteix de l’interès per trobar maneres pràctiques, divertides i amenes d’apropar la
Història als alumnes i, així, motivar-los en el seu aprenentatge. Les arts dramàtiques, és a dir, el
teatre, però també altres formes com els role-play i la improvisació es presenten, en l’actualitat,
com una alternativa que pot resultar interessant per a incentivar i fomentar la creativitat, la
imaginació i el pensament crític enfront d’un món que sembla estar en constant canvi. Aquesta
època denominada “modernitat líquida” per Zygmunt Bauman, on els paràmetres lògics i les
pautes socials canvien abruptament, amb una humanitat angoixada perquè l’home novament
recorre a la guerra, educar no resulta quelcom senzill, atès que les veritats que regeixen el procés
històric ja no són vàlides o, almenys, s’han convertit en relatives. En predominar la
incomunicació, l’individualisme i la falta de paràmetres clars, la pràctica teatral permet
compensar aquestes situacions, perquè, en ser una activitat grupal, fomenta la participació
col·lectiva i la cooperació. En paraules d’Artesi (2015, p. 1), constitueix «un vehiculo de
humanización». El teatre és social i socialitzant, afavoreix el desenvolupament de la personalitat
i, mitjançant el procés d’identificació, compleix una funció catàrtica i alliberadora. En definitiva,
incentiva una actitud lúdica i vital en els àmbits escolars. La creativitat innata dels infants i els
adolescents els permet ser capaços de desenvolupar infinites habilitats pels estudis i, sobretot,
obtenir millors resultats en tot allò que els genera interès. Amb el temps, però, aquesta es va
perdent i aquells infants i adolescents es converteixen, normalment, en persones adultes rutinàries;
per tant, resulta indispensable que des de l’ensenyament es proposin activitats relacionades amb
les anomenades intel·ligències múltiples, les quals han d’ajudar a desenvolupar totes les seves
capacitats.
Blanco (2001) comenta que en aquests temps tan poc generosos i dialogants en els que els
adolescents acostumen a sentir-se sols, no només se’ls li ha de demanar que expressin
exclusivament el seu món interior com ocorre a l’assignatura d’Expressió Plàstica, sinó que també
escoltin a la resta i opinin envers problemàtiques i situacions que els envolten. Segurament, un
dels problemes més angoixants d’aquesta societat líquida és no saber escoltar. Potser hem generat
aquesta sordera com a refugi davant la inexorable invasió de missatges que constantment ens
assetgen, enviats per algú que pot, sap i posseeix els medis per emetre’ls. Això ha provocat,
malauradament, que l’actitud dels estudiants hagi patit un accentuat viratge envers horitzons
insospitables. L’adolescent “teleaddicte” del segle XXI ja no socialitza amb els altres, sinó que
ho fa amb i contra una màquina, la qual, sovint, també modula el seu pensament. Així doncs,
l’adolescent ha deixat de ser un emissor d’emocions per a convertir-se en un mer receptor, i no
dels coneixements i les idees naturals pròpies de la seva evolució, sinó d’altres exteriors
inculcades subliminal i programadament per persones que no pretenen educar en valors. Per això
el teatre es postula com una activitat artística que fomenta i potència el pensament crític, sens
dubte un element imprescindible pels futurs ciutadans d’aquest món.
Pel que fa a la Història, d’acord amb García (2013), els estudiants demostren una capacitat
limitada per a comprendre els conceptes històrics, un problema que tradicionalment s’ha estudiat
a través de la teoria piagetiana del desenvolupament del nen, visió important però insuficient per
abordar un problema de tals dimensions. Per què? Malgrat que sigui remarcable el
desenvolupament del pensament formal, la comprensió d’un concepte ve definit per més factors,
on les idees prèvies juguen un paper crucial: no podem pensar que els alumnes són com un foli
1
