DRET DE SOCIETATS:
1. L’EMPRESARI PERSONA JURÍDICA: TIPOLOGIES SOCIETÀRIES:
Introducció:
Les personalitats mercantils son ens amb personalitat jurídica pròpia reconegudes per l’ordenament
jurídic, fet que comporta l’existència d’un acord de voluntats i és un mitjà per limitar la
responsabilitat patrimonial universal de l’article 1911 del CC en relació amb els socis, fent que
respongui el patrimoni de la societat i no el del soci.
El Codi de Comerç ja en dona una definició clàssica del que es una societat mercantil:
● “Art. 116.
○ El contrato de compañía, por el cual dos o más personas se obligan a poner en fondo
común bienes, industria o alguna de estas cosas, para obtener lucro, será mercantil,
cualquiera que fuese su clase, siempre que se haya constituido con arreglo a las
disposiciones de este Código.
Una vez constituida la compañía mercantil, tendrá personalidad jurídica en todos sus
actos y contratos.”
Per tant, veiem que una societat mercantil és una associació de persones ja siguin físiques o
jurídiques, la diferència principal amb les associacions habituals és l’ànim de lucre. Per altra banda és
un contracte d’organització, fent néixer una organització que ens permetrà realitzar una activitat al
mercat.
L’objecte del contracte es basa en aportar drets o béns a la societat, la qual és un fons comú. Quan es
constitueix seguint les normes establertes de manera deguda es quan s'adquireix la personalitat
jurídica, provocant que s’apliquin les normes mercantils:
● Codi de Comerç.
● Reglament del Registre Mercantil.
● Llei de Societats Capitals.
● Llei de cooperatives.
● Llei concursal i llei de modificacions estructurals.
Evolució del concepte de societat:
Davant de la visió clàssica del Codi de Comerç que hem vist, hi ha algunes opinions que el concepte
de societat va més enllà i també inclou altres aspectes creant així:
● Concepte ampli: s’inclouen figures híbrides com les societats de base mutualista o les
societats cooperatives, on l’ànim de lucre es deixa més de banda i es busca la mutualitat i la
col·lectivitat. Amb aquest concepte ampli podem arribar a la idea de que si es compleix
l’acord i la voluntat comuna, ens podem trobar davant d’una societat mercantil.
Tipologies societàries:
Ho trobem a l’article 122 del Codi de Comerç:
● “Art. 122.
○ Por regla general, las sociedades mercantiles se constituirán adoptando algunas de
las formas siguientes:
■ 1. La regular colectiva.
■ 2. La comanditaria, simple o por acciones.
, ■ 3. La anónima.
■ 4. La de responsabilidad limitada.”
Podem extreure una classificació en:
● Societats personalistes: es aquella en la qual predomina l’element personal del soci, en
aquest context trobem la societat regular col·lectiva i la societat comanditària simple. El soci
és el que aporta el treball i la gestió i administració recau sobre la totalitat dels socis, que no
podem transmetre la seva condició si no es acordada per la resta de la societat, i amb la mort
del soci generalment es dissol la societat. La responsabilitat patrimonial dels socis és
personal, subsidiària (primer de la societat) i solidària (de tots els socis). No es diferencia la
gestió i la organització.
● Societats capitalistes: en aquest cas no prima la persona del soci, sinó el capital. Per aquest
motiu hi ha una limitació en la responsabilitat del soci o accionista, per tant, la
responsabilitat es limita generalment en l’aportació que es fa al fons comú. ës per això que
l’administració pot quedar en mans d’un tercer. Així doncs, ens trobem davant de la societat
anònima, la societat limitada i la comanditària per accions.
Conclusió:
Com a conclusió podem dir que una societat mercantil es basa en un negoci jurídic pluripersonal o
unipersonal, de caràcter organitzatiu amb la voluntat de crear una entitat amb personalitat jurídica
pròpia i amb ànim de lucre (no element necessari sempre).
Estructura negocial de les societats mercantils:
Es fonamenta en tres punts clau:
● Consentiment: acord per crear un ens social per desenvolupar una activitat empresarial en el
mercat per obtenir un lucre, tot fent unes aportacions a fons comú. No és un contracte
tradicional, sinó que tothom aporta uns diners per aconseguir un objectiu, sortint així del
concepte de contracte habitual.
● Objecte del contracte: són les obligacions que es generen envers als socis i que bàsicament
consisteixen en fer les aportacions a la societat.
● Causa del contracte: és l’ànim de lucrar-se, aconseguir diners i enriquir-se. Pero no sempre,
hi ha tipus societaris on no es busca l’ànim de lucre.
Estructura institucional de les societats mercantils. Creació d’una organització:
L’article 119 del Codi de Comerç estableix:
● “Art. 119.
○ Toda compañía de comercio, antes de dar principio a sus operaciones, deberá hacer
constar su constitución, pactos y condiciones, en escritura pública que se presentará
para su inscripción en el Registro Mercantil, conforme a lo dispuesto en el artículo 17.
A las mismas formalidades quedarán sujetas, con arreglo a lo dispuesto en el artículo
25, las escrituras adicionales que, de cualquier manera, modifiquen o alteren el
contrato primitivo de la compañía.
Los socios no podrán hacer pactos reservados, sino que todos deberán constar en la
escritura social.”
S’ha de seguir un procés per estar correctament construïda. En les societats mercantils la inscripció
en el Registre és un requisit per tal d’estar regulada, però podria seguir actuant en el mercat en certs
casos, per tant, serán societats en formació o irregulars i l’ordenament jurídic protegeix als tercers
que contracten amb aquests. Això ho fa generalment (sense entrar en detalls i excepcions) a través
d’una extensió de la responsabilitat als socis que estan darrere de l’entitat.
,L’objecte social és l’activitat empresarial que voldrem realitzar al mercat. Ha de ser un objecte
suficientment ampli però concret que s’haurà de trobar en els estatuts i en la escriptura de
constitució, per tant, els tercers ho podran veure al Registre. Si s'estén l’activitat més enllà de
l’objecte social ens trobarem en un conflicte.
En relació a l’aixecament del vel societari, es difícil que el jutge mercantil ho accepti, perquè llavors la
creació d’una societat no tindria sentit. Pero a vegades es creen formes societàries per vulnerar les
normes, per tant, es dona quan hi ha frau de dret, exercici antisocial del dret o abús de dret. S’utilitza
per evitar que els socis creïn la figura jurídica legalment però amb un mal esperit per tal de
beneficiar-se de la infracció de la norma de manera amagada. Amb aquesta figura, s'estén la
responsabilitat patrimonial als socis així com la possible imputació.
2. LES SOCIETATS DE CAPITAL: SOCIETAT ANÒNIMA; SOCIETAT DE RESPONSABILITAT
LIMITADA; SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS:
Constitució:
Ens regirem per:
● Codi de Comerç.
● Codi Civil.
● LLei de Societats de Capital.
● Reglament del Registre Mercantil.
Societats mercantils de capital:
Trobem dues grans distincions:
● Societat Anònima:
○ Conceptes bàsics. Característiques generals:
■ Definició 1.3 LSC.
■ Capital social (4, 5, 79 LSC- 121 RRM):
● Quantia, accions, subscripció plena però desemborsament pendent
pactat en una quantia determinada, 1/4 part valor nominal de les
accions. No es pot aportar treball.
■ Denominació social (6 LSC, 116 RRM, 400 a 414 RRM): es el nom de la
societat, de la persona jurídica. En canvi la marca és un signe distintiu que
ens permet identificar els productes de l’empresa en el mercat, i el nom
comercial distingeix l’activitat empresarial. La llei ens estableix que en la
denominació social han d’estar les sigles corresponents. Hi ha diferents
tipus:
● Subjectiva: amb nom i cognoms d’una persona física, o pseudònim,
s’ha de prestar el consentiment de la persona que s'entendrà prestat
expressament si és soci/accionista. Si deixa la societat no pot obligar
a cambiar el nom de la societat a no ser que s’hagi reservat aquest
dret.
● Objectiva: pot fer referència a una o varies activitats socials, però les
ha de desenvolupar la societat com a objecte social. Si surt, s’hauria
de canviar la denominació en el moment en que varia l’objecte
social.
, ● Fantasia: paraula inventada.
No pot ser una denominació contraria a la llei, costums i principis; tampoc
pot tenir cap nom oficial, i tampoc pot induir a error ni pot ser idèntica a la
d’una altra societat. Un cop obtenida la certifiació negativa tenim 3 mesos i
un cop caducada es pot demanar la renovació.
■ Nacionalitat (art. 8 LSC): una societat mercantil ha de tenir una nacionalitat,
la qual farà que se li subscrigui la norma corresponent al contracte social i al
desenvolupament de la persona jurídica. El problema és que no s’ha resolt
quin és el criteri per decidir quina es la nacionalitat d’una empresa a nivell
europeu:
● Relació entre domicili i nacionalitat: tindrà la nacionalitat on estigui
domiciliada.
● Criteri de la constitució versus seu real: tindrà la nacionalitat d’un
Estat Membre si es regula la constitució en conformitat amb una
norma de l’estat on es constitueix.
En el cas espanyol l’article 8 estableix que seran espanyoles totes aquelles
societats que tinguin domicili a territori espanyol, tot i que s’hagin constituït
fora. La conseqüència es que tot el conjunt de normes mercantils dependrà
del domicili.
■ Domicili (arts. 9 a 10 LSC): serà el lloc on tinguin el centre de la seva efectiva
administració i direcció o on es trobi el seu principal establiment o
explotació.
■ Sucursals (arts 11 LSC - 295 a 296 RRM): es una oficina, un espai que
comporta una descentralització en la gestió/administració d’una societat, per
zones geogràfiques. Té una dependencia total a nivell jurídic, no té patrimoni
propi.
■ Web corporativa (art. 11 bis LSC facultativa excepte en societats anònimes
cotitzades): es aquella Web de la societat que es obligatoria només en les
societats anònimes cotitzades, s’informa dels objectius de l’activitat
empresarials, de les activitats dels administradors, de la situació financera…
és un espai de la societat envers del soci i del accionista. Qui la gestiona i qui
modifica el seu contingut son els administradors, que responen per
l'autenticació dels documents, responen dels possibles danys produïts a
tercers i accionistes pels errors. Ha de constar en els Estatuts i s’ha
d’inscriure en el Registre Mercantil.
■ Objecte social: és l’activitat a que es dedica la societat, ha de ser lícita i
determinada, no contrària a l’ordre públic. Poden haver varies i no fa falta
que estiguin relacionades. Queda determinat en els estatuts.
● Societat de Responsabilitat Limitada: hi ha una major llibertat d’organització però és més
tancada.
○ Conceptes bàsics. Característiques generals (diferències S.A.):
■ Capital social:
● Quantia, participacions, desemborsament total (excepció del 4 bis).
■ Denominació social (S.L./S.R.L.), Nacionalitat i Domicili: com a les societats
anònimes.