Historia del dret
El dret positiu es el dret escrit, el dret que se aplica, es un dret racional, necessari i
definitiu.
La historia del dret ens dona perspectiva per a poder resoldre conflictes
El dret es el conjunt de normes que els qui dominen una comunitat de persones
intenten imposar-los, aixi com la seua mateixa aplicació en la realitat per a resoldre
conflictes i mantenir o canviar l’estructura d’aqueixa comunitat.
Historiografía
1ª fase: historia crítica. segles XVII-XVIII
2ª fase: historia institucional i de la cultura. segles XIX-XX
3ª fase: historia económica-social. segle XX // pretén una explicació total i integral
de la historia, subsumiendo en un tot les diverses especialitats. Hui, es pot dir que la
historia económica i social ja està superada.
Fonts de coneixement del dret
-No juridiques (historiques, literaries...)
-Juridiques:
-De creació: llei, costum, jurisprudencia, doctrina.
-D'aplicació: documents de la vida del dret
Tema 1. FEUDALISME
El feudalisme son relacions polítiques, socials, jurídiques i econòmiques que es
desenvolupen en gran part de l’Europa cristiana durant l’Edat Mitjana i l’Edat
Moderna.
Cronología:
Prefeudalisme: V-VIII // relacions feudovasallatiques i relacions feudosenyorials
Feudalisme classic: IX-XV // relacions feudovasallatiques i relacions feudosenyorials
Neofeudalisme: XV-XIX // relacions feudosenyorials
Caractéristiques:
● Relacions de dependencia
● Equilibri
● Fragmentació del poder públic (poder públic = imperium + jurisdictio). El
poder queda organitzat segons aquests tipus de relacions
Crisi en el baix imperi romà (segles III-IV)
-Invasions bàrbares. Pactes militars de Roma amb altres pobles
-Decadència de la urbs
-Oblit de les estructures romanes. Barbarització i simplificació del dret
,-Situació de guerra permanent
-Creació de latifundis
-Ruralització de l’economia. Economía de subsistència
-Propietari(dominus) = senyor
-Homes lliures/esclaus = serfs
Caiguda de l’imperi romà d’occident (segle V)
-Divisió de l'Imperi l'any 395. Teodosio I. Capital d'Occident: Roma; llengua
oficial: llatí; emperador Flavio Honorio. Capital d'Orient: Constantinoble; llengua
oficial: grec; emperador: Arcadio
-Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, any 476. Emperador Ròmulo Augústulo
vençut pel germà Odoacro.
-Continuació de l'Imperi Romà d'Orient. Del 527 al 565 va ser emperador
Justiniano. Màximo esplendor. Recuperació temporal de Còrsega, Sardenya i
Balears. També gran part de la península d'Itàlia, establint la capital en Rávena.
Algunes zones de la Hispània visigoda. Acadèmia d'Atenes; Església de Santa
Sofia; Corpus iuris civilis (529-542).
-Segles VII-VIII a Orient. Crisi econòmica. Decadència. Perduda de reconquestes
occidentals.
-Segles posteriors. Hel·lenització, uniformitat religiosa, ruralització. Eixida
definitiva dels bizantins d'Itàlia. Enemics musulmans, búlgars i altres pobles eslaus.
A partir del segle XI, els turcs.
-Caiguda de Constantinopla en 1453. Ocupació de l'Imperi Otomà.
Invasions bàrbares a europa (segles V-IX)
PRIMERA ONADA D'INVASIONS (S. V): Ostrogodos i Lombardos a Itàlia.
Visigots, Vàndals, Alanos i Suevos a Hispània. Anglos, Jutos i Sajones a
Anglaterra. Francs i Borgonyeses en la Gàl·lia. Reis merovingios. Clodoveo l'any
507 es converteix al cristianisme.
SEGONA ONADA D'INVASIONS ( S. VIII): Hongaresos, Normandos i
Musulmans.
Els Hongaresos entraran pel centre d'Europa. El seu setge dura fins a mitjan segle
X.
Els Normandos envaeixen Anglaterra, el nord de França i el sud d'Itàlia. La seua
conversió religiosa i la seua feudalització en la segona meitat del segle X fa cessar
, l'amenaça.
Els Musulmans envaeixen fonamentalment la península Ibèrica i el sud d'Itàlia
(Sicília). El desenvolupament de la seua cultura i la força del seu credo facilita la
seua imposició i llarga ocupació sobre els pobles conquistats.
Europa en l’alta edat mitjana (segles VIII-XI)
Any 732, Carlos Martel deté l'avanç musulmà en Poitiers. Dinastía merovingia. Li
succeeix Pipino el breu (donacions de territoris italians al Papa. Estats pontificis) i a
aquest, el seu fill Carlomagno (reis carolingis). Dinastia carolíngia. Carlomagno és
coronat emperador l'any 800 del territori d'Europa central. Crea l'Imperi Carolingi.
L'any 843 els seus néts, fills de Luis I el piadós, Lotario, Luis II i Carlos el Calvo, pel
Tractat de Verdún, divideixen l'Imperi carolingi en tres parts: Lotaringia, Germania, i
França i les marques: Sajona, Ávara, Lombarda, Bretona i Hispànica. La zona de
Germania es convertirà en el Sacre Imperi Romano Germànic en el 962 (format per
ciutats imperials, estats imperials governats per ducs, prínceps i excepcionalment
reis, i territoris eclesiàstics governats per bisbes) que arribarà fins a l'any 1806 quan
serà dissolt per Francisco II (Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg,
nord d'Itàlia, aquest de França, oest de Polònia, etc.).
-Any 1000. Protagonisme polític de l'Església (la pau de Déu).
-Peregrinacions.
-Ciutats medievals tancades. Ciutats-fortalesa
-Societat dividida en tres ordres jurídics: estaments
-Fragmentació del poder polític (imperium i iurisdictio)
-Descomposició de l'autoritat política: reis, prínceps, comtes…
-Marcos territorials cada vegada més reduïts
-Traspàs del poder públic a mans privades
-Formació dels senyorius com a unitats territorials bàsiques
Estaments
ESTAMENT: Noció jurídica. Dret, privilegis, desigualtat jurídica.
Classes dominants i clases dominades.
“Els que guerregen, els que oren, els que laboren…”
Noblesa: Estatut privilegiat, transmissió per sang
, Clergat: Cultura i ideología. Clergat feudal i clergat urbà
Camperols: Treballen la terra. Classe dominada
*La cabeza que piensa es el Rey, las extremidades de gran fortaleza pertenecen a
la nobleza, el corazón y el alma que guía es el clero y el tronco que une a todos
ellos son los campesinos…
Relacions feudovasallàtiques
-Relacions entre el rei i els nobles i els nobles entre si.
-Relacions basades en la Fidelitat. Relacions de dependència. Procés evolutiu. En
l’Edat Moderna han desaparegut.
Dos elements fonamentals:
Vassallatge (auxilium i consilum). Homenatge (jurament/objecte)
Benefici (terres, castells, feus, càrrecs, honors, borsa, abadia, església…)
Subvasallatge: sòlid, o ligio o principal; pla
Ruptura del vassallatge (diffidatio): mort, violació, no defensar al vassall, ofensa a la
dona del vassall, colpejar-ho…
Relacions feudosenyorials
Senyoriu: unitat econòmica d'explotació de la terra i del treball. Unitat política
d'organització. L'exercici del poder i el gaudi dels beneficis es redueixen al territori
del senyoriu. El senyor assumeix les funcions de pau i justícia pròpies dels reis:
imperium i iurisdictio.
El senyoriu és la mostra del debilitament del poder públic i la transferència del
mateix als particulars, als nobles o senyors. Les relacions feudosenyorials
perduraran amb major o menor intensitat fins a les revolucions liberals i la
supressió dels drets feudals.
El Senyoriu pot ser laic o religiós/ servils o lliures. Es pot subinfeudar parts d'un
senyoriu. Pot haver-hi reserva senyorial a mansus dominicatus. Monopolis i
privilegis: Forns, almaçera, pesca, caça… Zones d'aprofitament comú: boscos,
pastures, erms…
Senyor Camperol
propietari sense drets
