Tema 4. La baixa edat mitjana
Segles XI-XII. Alteracions rellevants en la manera de veure i comprendre el món de
la civilització medieval.
Hi ha una renovació, reforma, sense trencar amb la tradició. Les estructures feudals
altomedievals no desapareixen. Conviuen i es nodreixen del Ius Commune
Les creences fonamentals segueixen intactes, però hi ha una cesura sobretot en el
món del dret.
A partir del segle XI s'obri un llarg i coherent període en la cultura jurídica occidental.
És l'època del Ius Commune, del Dret comú. Aquest Dret Comú conviurà amb els
Iura Propria, drets propis, nacionals de cada regne cristià en una relació molt
complexa.
Les coordenades espai-temporals són: Des del segle XII fins al segle XV. Europa
occidental cristiana (des de les costes daneses fins a la illa de Sicília; des
d'Anglaterra i la península ibèrica fins a Polònia o Hongria). L'est d'Europa queda
exclòs, d'entre altres causes pel cisma de 1054, que va separar l'església d'orient de
la d'occident.
Fortalesa de l'Església Cristiana a partir d'aquests dos segles: major cohesió
espiritual i de creences (Croades-infidels) i organitzativa (enfortiment i supremacia
del Papat com a poder universal espiritual, Dictatus Papae); renovació religiosa en
les bases (reforma Cluniacense, any 909); preponderància del sacerdot (capacitat
de jutjar i absoldre o imposar penes). Aparició de les ordres mendicants, segle XIII
(franciscans, dominics, agustins, servites, carmelites, mercedaris…).
Enfortiment paral·lel de l'Imperi Sacre Romano Germànic (962), amb pretensió
universal. Poder temporal.
Consolidació dels regnes cristians. Els monarques assumeixen la tasca d'establir
drets generals per a tot el territori. El Ius Commune els resultarà útil i imprescindible
per a açò.
El ressorgiment de les ciutats i del comerç, gràcies a les Croades. Es necessitarà
una nova reordenació jurídica: Statuta, estatuts, furs, influïts també pel Dret Comú.
Reorganització de les estructura estamental: consolidació de la burgesia.
Desenvolupament demogràfic. Extensió de terres cultivables. Noves tècniques
agrícolas.
SOCIALMENT: Aparició d'una nova classe social dins de l'estament del tercer estat:
al costat dels camperols lliures i adscrits a la terra, els BURGESOS, homes de les
ciutats que es dediquen a diversos oficis; els comerciants de xicoteta i de gran
escala; els graduats en les UNIVERSITATS, que s'incorporen molts d'ells a la
burocràcia del rei en diferents nivells, o es dediquen a professions liberals. Grup
variat on es formaran elits que controlaran els governs de les ciutats.
JURÍDICAMENT: La recepció del dret romà i la formació del DRET COMÚ. Una
nova forma de treballar la llei. Un nou cos jurídic, el Dret comú, que conviurà, en
major o menor tensió, amb els drets nacionals. Els inspirarà, però alhora els
anul·larà per la força de la doctrina.
POLÍTICAMENT: El procés d'enfortiment del PODER REAL gràcies, precisament, al
Dret Comú. Alhora, l'aparició i desenvolupament d'una nova institució política: les