Dret romà
Lliço I. Introducció histórica.
MONARQUÍA
Sistema arcaic = monarquia
Tres elements sobre els que es construeix el primer sistema politic a roma i
correspon amb la monarquia, estructura política:
1. Rex
2. Senat
3. Ass populars
FAMILIES
GENS = famílies que tenen vincles i constitueixen un grup familiar
TRIBUS = varies gens que s’agrupen
Quan es funda roma son tres tribus pero després van augmentant
Societat: societat rural, en la que el factor econòmic es basa en l'explotació de la
terra, de la ramaderia i poc més. El més important del patrimoni d’una família és la
terra, ja que es el elemento principal
Societat molt austera, no despilfarren
Societat molt tancada en ella mateixa perquè no hi ha comerc
L’entitat més important és la família
Existencia de dos grans grups socials:
-Patricis, son els que son descendents de les famílies fundadores de la ciutat de
roma i al ser les primeres son les que se reparteixen el patrimoni més important, és
a dir, la terra, tenen el poder econòmic i polític, és a dir, el poder en tots els seus
àmbits
-Plebeus, no se’ls pot definir per ella mateixa, sinó per oposició als patricis, son els
que viuen a roma pero no son patricis, quan van a roma van a treballar les terres als
patricis o son artesans
Va haver enfrontaments entre patricis i plebeus perquè el poder esta en mans dels
patricis i per això la seua relació és que els plebeus exigeixen participar en la vida
politica i economica de roma i al final els patricis tenen que cedir.
Hi ha un altre grup de persones que son els esclaus, formen part del patrimoni de la
família i per tant no estan en el grup del patricis ni dels plebeus
REX = rei, amb una monarquia absoluta, ja que té el poder absolut en tots els
àmbits
,SENAT = mentre no hi ha un rex, governa el senat, es un grup de persones majors
amb experiència que asesoren al rex, es AUCTORITAS (saber socialment
reconegut)
ASS POPULARS (assemblees populars)= òrgan molt important, és l'opinió del
poble, a aquest poble se li convoca en COMICIS (lloc on convoquen al poble). De
vegades al poble se li convocaba al poble per CURIES, CENTURIES o per TRIBUS
(es votaba dins de cada tribu i després es contaba el vot de cada tribu)
Dret molt auster (el nucli del dret romà s’ocupa dels problemes de les qüestions que
te eixe territori, és a dir, de la terra, de la família i de l'herència, drets reals, dret
hereditari, normes sobre com reclamar, dret procesal i dret funerari)
Altres caracteristiques son la formalitat, dret molt assentat en escenificacio i rigid
IUS CIVILE es el primer nucli, es el dret civil, el dret dels ciutadans. Va ser creat per
la costum (MORES MAIORUM), que es la primera font. La costum és que quan hi
ha un conflicte, Com es soluciona?, com s’ha fet tota la vida. La segona font
creadora es la interpretació dels pontifex (INTERPRETATIO PONTIFEX) i
desenvolupen una triple activitat, el RESPONDERE (ells reponien i asesoraven o
informaven), el CAVERE (ajudar a redactar un document, per exemple fer un
testament) i el AGERE (asesorar a aquella persona que presenta una demanda i
dona comici a un judici)
Hi ha confusió entre dret, política i religió, perque esta tot en les mateixes mans.
Hi ha confusió entre IUS (dret) i FAS (religió), les dos estan a mans de el grup de
PONTIFEX, que es un colegi sacerdotal. Quan algú tenia un problema anaven als
PONTIFEX, perquè ells tenien eixa especialitat, l'exclusivitat de les accions
processals i si no hi havia una solució de costum, ells elaboraven una norma nova o
cambiaven una norma que ja hi havia, son els únics que coneixen com es reclama i
el calendari judicial de quan es podia presentar una reclamació o no, els dies FASTI
(dies bons per a presentar una reclamació) i els dies NEFASTI (dies que no podien
presentar una reclamació)
IUS HONORARIUM, es el que adaptara el dret civil, van redactar la primera norma
jurídica abstracta
La primera norma jurídica abstracta que es va redactar va ser la LLEI XII TABLES
REPÚBLICA
Volien llevar al REX i el seu poder es repartia entre les Magistratures
Republicanes, que tenen com a característiques comunes la anualitat, és a dir cada
any s’elegia qui ocupava cada magistratura. La segona caracteristica es la
elegibilitat, és a dir, pots ser magistrat si et presentes i eres elegit en comicis. Altra
característica es la col·legialitat, és a dir, que les magistratures son òrgans
,col·legiats, és a dir, que com a mínim hi ha dues persones que son col·legues, és a
dir, que els dos tenen les mateixes funcions en les mateixes facultats i tenen el
mateix nivell i tenen el IUS VETUS (dret de vetar la decisió que ha pres el teu
colega). Altra característica comuna es la responsabilitat, que suposa que tot aquell
que es presenta per a ocupar una magistratura, al acabar el any del seu mandat
tenen l'obligació de la rendició de comptes (com la corrupció o la mala gestió) i
assumir la seua responsabilitat. Altra característica comuna es la gratuïtat, ja que no
es cobra per ser una magistratura republicana
POTESTAS = Poder socialment reconegut que tenen els magistrats
Hi ha dues magistratures que tenen un poder de carácter general anomenat
IMPERIUM
MAGISTRATURES ORDINARIES:
-CÒNSOL, es la magistratura máxima, tenen el poder executiu i el máxim poder de
l'àmbit polític, en el àmbit militar, en el àmbit economic..
-PRETOR, té una funció d'assessorament del cònsol i la funció jurisdiccional
-EDIL, s’ocupa de la funció d'organització i seguretat de festes dins de la ciutat
-QÜESTOR, solo se li otorga poder de carácter económic
MAGISTRATURES EXTRAORDINARIES:
-TRIBÚ PLEBEUS (paralelament amb el edil), es una magistratura plebea, s’ocupa
només de qüestions de reclamacions dels plebeus, convoquen als plebeus al
CONCILIA PLEBIS, també tenen dret a vetar a altres magistratures amb decisions
que siguen negatives per als plebeus
-CENSOR, son elegits cada cinc anys i el seu mandat és d’any i mig, la seua funció
és actualitzar el cens de la població i els organitzar als ciutadans romans i l’altra
funció important que tenen es que confeccionen la llista de exmagistrats que poden
ser elegits per a formar part del senat
-DICTADOR, es la més extraordinaria de totes, a aquesta magistratura a soles se li
acudeix en situacions molt greus i extraordinàries, una persona no pot ser dictador
més de sis mesos
MAGISTRATURES AMB IMPERIUM:
-CÒNSOL
-PRETOR
MAGISTRATURES AMB POTESTAS:
-EDIL
-QÜESTOR
-TRIBÚ PLEBEUS
-CENSOR
-DICTADOR
Fonts de creació:
Els edictes del pretor, els magistrats publiquen al forum unes declaracions
IUS CIVILE
, IUS HONORARIUM
IUS GENTIUM
PEREGRINS: no ciutadà romà, però que te relacions amb els ciutadans romans
Lliço II. Introducció històrica.
El principat
Entorn socio-economic
Hi hagueren canvis territorials, econòmic i socials. Els problemes plantejats per
aquestes noves situacions varen fer que no es pogueren afrontar amb èxit els canvis
necessaris en la constitució republicana que exigia la nova situació, i varen haver
una serie de conflictes socials i polítics. Les seues principals formes de manifestació
foren les guerres, intents de reforma agraria i guerres civils, a les quals va posar fi
Juli Cèsar.
Octavi August es va presentar com aquell que hi havia portat la pau,
comprometense a restaurar els antics valors republicans. El Senat, que hi havia
recuperat a mans d’Octavi els poders extraordinaris, li va permetre que conservara
el consulat i li va concedir els titols de IMPERATOR, PRÍNCEP i AUGUST,
legitimitant d’aquesta forma la seua posició política.
Estructura política
August havia de crear els pressupostos constitucionals, que eren de caràcter
monàrquic pero mantinguent el quadre institucional republicà per el qual hi havia
lluitat.
Encara que en un principi August manté vigent l’antiga estructura republicana va
anar introduint una serie de reformes tendents a buidar-les de contingut i a la
progressiva concentració de poders en la persona del princep.
El principat es, un regim unipersonal. L’administració de l’Estat va començar a
desenvoluparse per mitjà de nous funcionaris imperials, que foren reemplaçant
progressivament als antics òrgans republicans i va arribar a convertir-se en un Estat
dominat per la burocracia.
El Principat implicava, tota una estructura jerarquitzada.
Aquest estat imperial, de cort monàrquic, que hi havia instaurat August amb el
pretext de restaurar la República, hi havia sigut permeabilitzat per una nova
ideologia, que garantitzava el cuidat i la benevolencia, a on el romà era superior a la
població de l’imperi.
Fonts del dret en el Principat
Va haver una desaparició de les Lleis Comicials. Es mantenen com a fonts del dret
en aquesta època el Edicte i la Jurisprudencia, apareixen com a pròpies d'aquesta
època els Senatconsults i els Rescriptes imperials
