Lliço III. Subjectes del dret.
Concepte de persona.
Tot el dret que usem es refereix o a les persones o a les coses; en relació al dret de
les persones distingeix que els homes o són lliures o són esclaus.
També vinculat amb el concepte de persona, es troba el concepte de cap (caput), es
podia utilitzar tant per a referir-se als elements que formen part d'un ramat, com per
a fer referència als membres dels diferents grups familiars, la composició dels quals
variava com a conseqüència de determinades circumstàncies tant d'ordre natural,
com a jurídic. El capitis diminutio era el canvi que havia tingut lloc en relació a un
membre del grup familiar.
Capacitat jurídica i capacitat d'obrar.
La dogmàtica jurídica moderna considera la capacitat jurídica com l'aptitud per a ser
titular de drets i deures, mentre que la capacitat d'obrar es l'aptitud, reconeguda per
l'ordenament jurídic, per a la realització d'actes jurídics destinats a la constitució,
modificació o extinció de relacions jurídiques. Per exemple, una cosa és la capacitat
per a ser propietari d'una casa (capacitat jurídica) i una altra cosa diferent la
capacitat de vendre, hipotecar o llogar aquesta casa (capacitat d'obrar). En aquest
sentit és possible que una persona tinga capacitat jurídica sense capacitat d'obrar.
Diverses situacions jurídiques de les persones en roma: ESTATUS LIBERTATIS
(lliures i esclaus); CIVITATIS (ciutadans, llatins i pelegrins) i FAMILIAE (SUI IURIS i
ALIENI IURIS).
Segons l'ordenament jurídic romà, podem parlar de capitis deminutio màxima (quan
es perd llibertat), capitis deminutio mitjana (quan es perd la ciutadania) i capitis
deminutio mínima (quan canvia la seua posició dins de la família).
A partir d'ací s'elabora la "Teoria dels tres estatus", per a referir-se als diferents
graus de capacitat jurídica de les persones:
-Status libertatis
-Status civitatis
-Status familiae
Status, és la posició jurídica que una persona ocupa en la societat romana. És el
conjunt de drets i deures que cada individu té reconeguts.
Status Libertatis.
En relació a la posició que ocupava un subjecte en relació a la seua consideració
com a individu lliure, es distingeixen entre liberi (lliures) i servi (esclaus). Només els
lliures poden ser titulars de drets i obligacions, poden tindre capacitat jurídica. Els
esclaus, tenien a Roma la consideració de coses.
No obstant això, la condició jurídica dels esclaus podia millorar, podent aconseguir la
llibertat per mitjà d'un acte jurídic que es coneix amb el nom de manumissió i que té
com a efecte el de canviar l'estat de l'individu.
A Roma es van conéixer diferents formes de manumissió; al principi, només tenien
efecte dins del grup familiar.
, -Manumissio vindicta: tenia lloc en el marc d'una In Iure Cessio. Una persona
diferent de l'amo afirmava, davant el pretor i en presència de l'amo, la llibertat de
l'esclau; l'amo callava, i el pretor atribuïa la llibertat a l'esclau.
-Manumissió testamentària: es realitzava en el moment de la realització del
testament i produïa efectes a partir de l'obertura d'aquest.
-Manumissió en el cens: consistia en la inscripció en el cens, com a lliures, per part
del seu amo.
Quan es produïa la manumissió, l'esclau passava a ser liberto (alliberat); d'aquesta
manera es distingia als esclaus fets lliures dels lliures de naixement (ingenuos).
Entre el libertoi el seu antic amo s'establien una sèrie de drets i deures recíprocs
(dret de Patronat), l'antic amo passava a dir-se Patró; el liberto havia d'ajudar al seu
patró en alguns treballs o en campanyes electorals i el patró havia d'eixir fiador del
seu liberto.
Status Civitatis.
Es distingeix, dins de les persones lliures, entre ciutadans i no ciutadans; només els
ciutadans poden tindre plenitud de drets. A ells anava dirigit el Ius Civile.
L'emperador Caracalla va concedir l'any 212 d. C. la ciutadania a tots els habitants
lliures de l'Imperi.
Els que no eren ciutadans, eren llatins, pelegrins o estrangers (barbari).
Els llatins eren els habitants del Latinum i gaudien de certs drets preferents en la
seua relació amb els romans.
Els pelegrins eren els estrangers que mantenien relacions amb els romans, la qual
cosa els diferenciava dels bàrbars. Les relacions que mantenien amb els ciutadans
romans van fer necessària la creació d'un magistrat propi que entenguera dels
conflictes que entre ells pogueren sorgir, era el Pretor Pelegrí.
Status Familiae.
La família és la cèl·lula bàsica de la societat.
La principal característica de la família romana; es tracta d'un grup rígidament
jerarquitzat, hi ha una persona (pater familias) que ostenta el poder absolut dins del
grup familiar i que governa sobre persones i patrimoni, tots els altres es troben
sotmesos a ell. Aquest poder absolut presenta tres diferents manifestacions: els fills
(pàtria potestat), la dona (manus) i els esclaus (potestat dominical).
Pàtria potestat.
És el poder que té el pater familias sobre els seus fills. Es tracta d'un ofici viril, ja que
només podia ser exercit per homes. Es tractava d'un poder pràcticament absolut que
permetia al pare disposar de la vida dels seus fills en cas del que considerara
necessari, si bé amb el pas del temps es va anar progressivament suavitzant.
A partir del concepte de Pàtria potestat podem establir la primera i fonamental
distinció dins de la família: la distinció entre Sui iuris i Alieni iuris; els Sui iuris són els
que no estan sotmesos a cap potestat, mentre que els Alieni iuris estan sotmesos a
potestat; de la potestat paterna solo es podia eixir o per mort del pater familias, o
com a conseqüència de l'Emancipació, acte solemne i complex que extingia la pàtria
potestat.
La pàtria potestat s'adquireix o per naixement de matrimoni legítim o per adopció.