Lliço VI. La possessió
En dret no es el mateix la possessió que la propietat.
La possessió es un fet i la propietat és un dret. La possessió es una situació de fe
que l’ordenament jurídic va a protegir i que te unes conseqüències. La propietat es
el dret que pot incloure el màxim de propietats que pot tindre una persona.
El dret romà diferencia tres tipus de possessió:
● La possessió més senzilla, la més simple, es tan sencilla que molts diuen que
no es una possessió si no que es una tentació, és la possessió natural. Tenim
el corpus, que es la tinència física de la cosa, és com si estigueren posseint
en nom d’una altra persona, com pot ser l’arrendatari.
● La possessió interdicatal, on aquesta ja té protecció jurídica amb interdictes,
aquesta possessió té un element més que no té la possessió natural, és a dir,
tenim un altre element a banda del corpus, que es el animus possidendi, i es
que en aquest cas tenim a una persona que té físicament la cosa i que la
posseix amb la intenció de excloure els demés d’aquesta possessió. Tindre
aquesta possessió, es que quan hi haja un conflicte sobre una possessió
d'una cosa i el posseïdor es un posseïdor interdictal, fa un interdicte per a que
no moleste voste a aquesta persona. El pretor fica la pau. Persones a les que
el pretor li va a fer un interdicte, els posseïdors interdictals són:
○ propietari posseïdor
○ posseïdor de bona fe que no es el propietari, per exemple, algú que té
una cosa en la seua propietat que se l’han venut pero en realitat no era
el venedor oficial.
○ posseïdor de mala fe, per exemple, algú que te una cosa en la seua
propietat que no es seu i sap que no es seu.
○ posseïdor superficial, es una persona que té dret a disfrutar d’un edifici
que ha construit sobre un sól alié
○ posseïdor enfiteuta, té el dret de disfrutar una finca rústica aliena
○ posseidor precarista, una persona a la que una altra persona li deixa
una possessió de forma totalment voluntària i gratuita, i per això, quan
el propietari vol que s’acabe aquest precari, s’acaba sense més
justificació.
○ posseïdor creditor pignoratiu, és aquell que posseeix la cosa donant
una prenda a l’altra persona per a garantir el compliment d’una
obligació.
○ posseïdor segrestatari, és aquell que té en dipòsit la cosa objecte d’un
litigi està obligat a entregarla a aquell que guanye el mateix.
● La possessió civil, on tenim dos elements, el corpus, que es la tinencia física
de la cosa i també tenim ani, pero no es un animus possidendi, si no que es
un animus domini. En aquest cas si el posseïdor civil pot arribar a convertir-se
en propietari a través de la usucapió si concorren la bona fe i una justa causa.
En aqueix període de temps en el qual el posseïdor civil encara no s'ha
convertit en propietari de la cosa perquè no ha transcorregut el temps exigit,
la seua possessió es veurà protegida per interdictes i per l'acció publiciana,