Tema 14 La representació
Concepte
● En general, qui realitza un negoci jurídic ho fa per a si, en el seu propi nom i
interès.
● Però és també possible que una persona actue en nom i en interès d’una
altra, de manera que els efectes de la gestió que realitze recaiguen, no sobre
l’esfera jurídica pròpia, sinó sobre una altra.
● La representació és la facultat que es concedix a una persona
(representant) perquè gestione assumptes d’una altra persona
(representat), actuant en nom propi o en el del representat, però sempre
en interès d’aquest.
● Aquesta facultat pot derivar, bé del negoci d’apoderament
(representació voluntària), que és conferit pel poderdant (representat) a
l’apoderat (representant), bé de la llei (representació legal, p. ex., la que
correspon als pares sobre els fills menors subjectes a la seua pàtria potestat).
● Per exemple, “A” (representat) faculta “B” (representant) perquè compre en el
seu nom un bé a “C”. Atès que “B” actua en nom “d’A” i així ho declara al
subscriure el contracte de compravenda, serà el representat qui adquirisca
directament dit bé, i està obligat a pagar el seu preu a “C”, el qual no podrà
dirigir-se contra “B”, que és un mer representant del comprador.
Ámbit de la representació
● La representació (voluntària) és una manifestació del principi de
l’autonomia de la voluntat, i comprèn tota classe de negocis jurídics,
patrimonials i no patrimonials.
● L’única excepció es troba en els negocis de caràcter personalíssim. Per
això, no poden celebrar-se per mitjà de representant negocis com ara el
matrimoni o el testament.
● Cal, però, l’anomenat “matrimoni per poders” (art. 55.I CC), mitjançant el qual
l’apoderat l’únic que fa és “portar una declaració de voluntat aliena
predeterminada en la seua totalitat”; és a dir, l’apoderat no té cap marge de
llibertat per triar l’altre contraent, de manera que en el poder, que haurà de
constar en document públic (art. 1280.5 CC), es determinarà “la persona amb
qui s’ha de celebrar el matrimoni, amb expressió de les circumstàncies
personals necessàries per establir la seua identitat” (art. 55.II CC).
● La representació, també és possible més enllà de la realització de
negocis jurídics, com succeïx amb actes no negocials com intimacions,
requeriments, comunicacions, recollida de documents, etc.
● Per exemple, un estudiant de Màster hondureny de la UV pot apoderar un
company de promoció perquè, quan estiga el títol disponible, ho arreplegue
en el seu nom i li l’envie per correu postal a Hondures.
Classes de representació
, ● La representació es pot classificar atenent a diversos criteris.
A) Representació legal vs representació voluntària
■ La representació serà voluntària o legal, segons que la
conferisca l’interessat, o l’establisca automàticament la llei quan
concórreguen determinades circumstàncies.
■ La representació legal és l’establida per la llei, prescindint
de la voluntat del representant i del representat. És la pròpia
llei la que fixa els requisits per a ser representant legal i la que
determina l’amplitud dels poders d’actuació. Aquest supòsit
queda, per tant, fora de l’autonomia de la voluntat.
■ La representació legal té com a finalitat suplir la falta de
capacitat del representat. Constitueix, aleshores, un mitjà
necessari per permetre que els que tenen la capacitat limitada
puguen actuar en el tràfic jurídic.
■ Les característiques de la representació legal són les següents:
1) els supòsits en què és procedent la representació
legal es troben taxats per la llei;
2) la representació legal es basa en la llei, a diferència de
la voluntària que es basa en el negoci d’apoderament, de
manera que el representant legal no pot ser privat de la
seua representació per voluntat del representat;
3) els casos de representació legal previstos en la llei
es troben en el Dret de la persona i de la família i són:
la pàtria potestat, la tutela, el defensor judicial i el
representant del desaparegut i de l’absent; i
4) els negocis realitzats pel representant són aquells
que no pot fer el representat (menor o incapacitat), a
diferència del que succeïx amb la representació
voluntària on el representant realitza els mateixos actes o
conclou els mateixos negocis que podria realitzar el
representat.
■ En la representació voluntària, per la seua banda, el
“poder” de representació és concedit pel propi representat
mitjançant el negoci jurídic de l’apoderament.
■ Per atorgar vàlidament poders, cal que qui els atorgue
tinga, d’acord amb l’art. 1263 CC, la capacitat general per
contractar.
■ S’ha de matisar, però, que no produiran efectes els poders
atorgats per realitzar un concret negoci, si qui els atorga no
pot realitzar-los vàlidament per si mateix.
■ Aquest seria el cas del poder atorgat per un menor emancipat
per prendre diners a préstec o alienar béns immobles,
operacions que, d’acord a l’art. 323 CC, precisen per a la seua
validesa la concurrència del consentiment dels seus pares.