Tema 12 La relació jurídica i el dret subjectiu
La relació jurídica
● La relació jurídica és aquella situació social, de qualsevol índole,
susceptible de ser contemplada pel Dret.
● Hi ha determinades relacions o situacions socials que no constituïxen
relacions jurídiques: l’amistat, l’enemistat, el festeig, etc. L’amistat no està
regulada: el Dret no contempla els drets i obligacions que un amic té respecte
d’un altre, perquè no existixen.
● La relació només serà jurídica quan siga una via per a la realització de
funcions econòmiques o socials. En aquest sentit, es pot parlar, per
exemple, de la relació conjugal, que, per la celebració del matrimoni, naix
entre els cònjuges, o la relació d’arrendament que el contracte d’arrendament
genera entre arrendador i arrendatari.
● La relació jurídica té el seu origen en un fet jurídic (el matrimoni, el contracte,
etc.) i engloba un conjunt de poders, facultats, deures, etc., que corresponen
a les persones que hi intervenen.
● Al conjunt de normes referents a les relacions jurídiques d’una certa
figura jurídica determinada se li diu institució jurídica. En aquest sentit,
és una institució el matrimoni (en quant formen una unitat les normes
relatives a ell), una altra la propietat, la compravenda, etc.
L’estructura de la relació jurídica
● La relació jurídica es compon de tres elements: a) subjectes; b) objecte; i c)
contingut.
A) Subjectes de la relació jurídica
■ Els subjectes de la relació jurídica són els subjectes entre
els quals la relació s’establix.
■ La relació es polaritza en dos termes personals: arrendador i
arrendatari (en un contracte d’arrendament), comprador i
venedor (en un contracte de compravenda), cònjuges (en el
matrimoni), tutor i pupil o tutelat (en una tutela), curador i
persona sotmesa a curatela (en una curatela), etc.
■ Dins dels subjectes de la relació jurídica cal distingir entre
un subjecte actiu i un passiu.
■ Al subjecte actiu li corresponen posicions actives de poder
jurídic, és a dir drets subjectius i facultats. Al subjecte passiu
se li imposen deures jurídics i davant el mateix es
concedixen els drets o facultats del subjecte actiu.
■ No obstant això, la distinció entre subjectes actius i
passius no és absoluta, ja que en moltes relacions
jurídiques poden confluir al mateix temps en una mateixa
persona drets i obligacions. En aquests casos es parla de
relacions jurídiques bilaterals o sinal·lagmàtiques, en tant que
, imposen obligacions recíproques per a tots dos subjectes.
■ Així, tots dos cònjuges assumixen, al casar-se, els deures
conjugals: convivència, auxili o socors mutu, coresponsabilitat
domèstica i fidelitat. Igualment, en un contracte de
compravenda, el venedor té dret a rebre el preu, però a canvi
assumeix les obligacions de lliurament de la cosa i sanejament.
B) L’objecte de la relació jurídica
■ L’objecte de la relació jurídica és la matèria social que
queda afectada per la relació i, en definitiva, els béns i
interessos a què la mateixa es referix.
■ Així, la conducta o comportament d’altres persones en el que
puga ser valuós per al titular (prestacions de serveis, relacions
de treball) o els béns econòmics, que al seu torn poden ser
coses materials, energies i béns immaterials o intel·lectuals.
C) El contingut de la relació jurídica
■ Tota relació jurídica és un instrument de realització d’una funció
social o econòmica. Perquè aquesta puga aconseguir-se,
s’atribuïxen als subjectes poders jurídics.
■ El poder jurídic existix sempre que l’ordenament jurídic
atribuïx a una persona la possibilitat que mitjançant un acte
de la seua voluntat, exigisca a una altra o unes altres un
cert comportament o impose unes determinades
conseqüències jurídiques. Els poders jurídics poden ser:
1) Drets subjectius: constituïxen poders jurídics que estan
conformats per un feix o grup de facultats unitàriament
agrupades, que es lliuren al seu titular deixant al seu
arbitri el seu exercici i defensa (ex. dret de propietat).
2) Potestats: són poders jurídics que s’atribuïxen a la
persona no perquè aquesta realitze els seus propis
interessos, sinó per a la defensa dels interessos d’altres
persones, de manera que el seu exercici i la seua
defensa no són lliures i arbitraris, sinó que vénen
imposats en funció dels interessos al servei dels quals es
troben (pàtria potestat, tutela, etc.).
3) Facultats: són possibilitats d’actuació que s’atribuïxen a
la persona com a contingut d’un dret subjectiu més ampli
(ex. facultat d’alienació del propietari).
El dret subjectiu
● La noció de “dret subjectiu” es contraposa a la de “Dret objectiu”.
● El Dret objectiu és el conjunt de normes jurídiques en si mateixes
considerades (p. ex., les contingudes al CC).
● Per contra, el dret subjectiu és el concret poder que aquestes normes
jurídiques concedixen a una persona sobre els propis béns de la seua