Tema 9 Institucions tuïtives de la persona: la tutela, la
curatela i la guarda de fet
La protecció de la persona
● En certes ocasions, determinats subjectes es troben en una situació de
necessitat de protecció, a causa de la seua incapacitat per actuar en
defensa dels seus propis interessos.
● Atés això, l’ordenament jurídic estableix uns mecanismes jurídics per protegir
les persones que es troben en aquesta circumstància de desprotecció.
● Art. 215 CC: “La guarda i la protecció de la persona i dels béns o només de la
persona o dels béns dels menors o incapacitats es fa, en els casos que siga
procedent, mitjançant: 1. La tutela; 2. La curatela; 3. El defensor judicial”.
● El tutor és el representant legal del menor o incapacitat amb caràcter
estable. El curador es limita a completar la capacitat del representat
però no substitueix la seua voluntat. I el defensor judicial és un càrrec
ocasional o esporàdic que té per finalitat la protecció del menor o incapacitat
quan hi haja interessos contraposats entre aquest i els seus representants
legals o quan transitòriament no hi haja cap persona que exercisca les
funcions tutelars.
● A les anteriors s’ha d’afegir la figura del guardador de fet.
La tutela
● La tutela és una institució mitjançant la qual la llei designa representant
legal a un menor o incapacitat amb caràcter estable.
● Es distingeix entre la tutela ordinària i la tutela automàtica.
● La tutela ordinària es constitueix quan no hi ha persones que exercisquen la
pàtria potestat (art. 222.1r CC) o es tracte d’incapacitats (art. 222. 2n CC).
S’institueix sempre judicialment.
● La tutela automàtica o per ministeri de la llei (tutela administrativa) es
produeix quan els menors estan en situació de desemparament, és a dir,
privats de la assistència moral o material necessària (art. 222.4t CC), i és
acordada per una entitat pública.
Persones subjectes a tutela
● Art. 222 CC: “Estan subjectes a tutela: 1r. Els menors no emancipats que no
estiguen sota la pàtria potestat; 2n. Els incapacitats, quan la sentència ho
haja establit; 3r. Els que estan subjectes a la pàtria potestat prorrogada, en
cessar aquesta, llevat que corresponga la curatela; 4t. Els menors que
estiguen en situació de desemparament [aquests últims estan sotmesos a
tutela administrativa, art. 172 CC]”.
● Art. 223 CC: “Els pares poden en testament o document públic notarial
nomenar tutor […].
, ● Així mateix, qualsevol persona amb la capacitat d’obrar suficient, en previsió
de ser incapacitada judicialment en el futur, pot en document públic notarial
adoptar qualsevol disposició relativa a la seua pròpia persona o béns, inclosa
la designació de tutor”.
● Art. 224 CC: “Les disposicions al·ludides en l’article anterior vinculen el jutge
en constituir la tutela, llevat que el benefici del menor o incapacitat exigisca
una altra cosa; en aquest cas ho fa mitjançant decisió motivada”.
Promoció de la tutela
● Art. 229 CC: “Estan obligats a promoure la constitució de la tutela, des del
moment en què coneguen el fet que la va motivar, els parents cridats a ella i
la persona sota la guarda de la qual estiga el menor o incapacitat, i si no ho
fan, seran responsables solidaris de la indemnització dels danys i perjudicis
causats”.
● Art. 228 CC: “Si el Ministeri Fiscal o el Jutge competent tingueren
coneixement que hi haguera en el territori de la seua jurisdicció alguna
persona que haja de ser sotmesa a tutela, el primer demanarà i el segon
disposarà, fins i tot d’ofici, la constitució de la tutela”.
● Art. 230 CC: “Qualsevol persona pot assabentar el Ministeri Fiscal o l’autoritat
judicial del fet determinant de la tutela”.
Nomenament del tutor
● El nomenament del tutor l’ha de fer el jutge, sempre en interès i benefici
del tutelat, atenent l’ordre establit en l’art. 234 CC.
● Els càrrecs tutelars són sempre de caràcter obligatori (art. 216 CC),
excepte si hi ha causes d’excusa.
● Capacitat per ser tutor. Art. 241 CC: “Poden ser tutors totes les persones que
estiguen en el ple exercici dels seus drets civils i en les que no concórrega
alguna de les causes d’inhabilitat que estableixen els articles següents”.
● Art. 234 CC: “Per al nomenament de tutor es prefereix:
1. El designat pel tutelat, d’acord amb el paràgraf segon de l’article 223;
2. El cònjuge que convisca amb el tutelat; (el cònjuge no separat)
3. Els pares;
4. La persona o persones designades per aquests en les seues
disposicions d’última voluntat;
5. El descendent, ascendent o germà que designe el jutge.
● Excepcionalment, el jutge, en resolució motivada, pot alterar l’ordre del
paràgraf anterior o prescindir de totes les persones que s’hi esmenten, si el
benefici del menor o incapacitat així ho exigeix”.
● Art. 236 CC: “La tutela l’exerceix un sol tutor excepte:
1. Quan, per concórrer circumstàncies especials en la persona del tutelat
o del seu patrimoni, convinga separar com a càrrecs diferents el de