Tema 7 L’edat
Introducció
● L’edat és el temps transcorregut des que l’individu naix fins a un
moment determinat.
● Com sabem, des del moment del naixement amb vida independent respecte
de la mare, s’adquireix la capacitat jurídica o personalitat jurídica (art. 30 CC).
● Per contra, la capacitat d’obrar es va adquirint progressivament, al
compàs de la maduresa del subjecte, el qual pot realitzar vàlidament
determinats actes jurídics abans del moment d’aconseguir la plena capacitat
d’obrar, la qual s’adquireix als 18 anys si no s’està incapacitat judicialment.
● L’adquisició de la plena capacitat d’obrar als 18 anys habilita el subjecte
a realitzar vàlidament tots els actes i negocis jurídics per als que
l’ordenament jurídic no dispose una determinada edat, com ara passa
amb l’adopció.
● Art. 175.1 CC: “L’adopció requereix que l’adoptant siga major de vint-i-cinc
anys”.
● No obstant això, hi ha un estatus intermedi entre la menor i la major edat:
l'emancipació, la qual habilita el subjecte a regir la seua persona i béns com
si fora major d’edat, llevat de les excepcions previstes a l’art. 323 CC.
La major edat
● Art. 12 CE: “Els espanyols són majors d’edat als divuit anys”.
● Art. 315 CC: “La major edat comença als divuit anys complits. Per al còmput
dels anys de la majoria d’edat s’inclourà complet el dia del naixement”.
● Dues són les conseqüències que es prediquen d’aquest còmput (anomenat
civil) de l’edat: la primera, que és indiferent, a efectes civils, l’hora en què
es naix perquè el dia del naixement es computa com el primer dels viscuts
amb independència d’aquella; i la segona, que l’edat s’assoleix en el
moment en què comença el dia de l’aniversari, sense necessitat que
aquest transcórrega.
● Art. 322 CC: “El major d’edat és capaç per a tots els actes de la vida civil,
llevat de les excepcions establides en casos especials per aquest Codi”.
● La principal conseqüència jurídica d’aquest estat civil és l’adquisició de
la plena capacitat d’obrar. El major d’edat té, aleshores, capacitat per
exercir els drets i contraure obligacions, i total independència per a regir la
seua persona i béns.
● Per això, la conseqüència immediata de l’adquisició de la majoria d’edat
és l’extinció automàtica de la pàtria potestat (arts. 169.I.2º i 314 CC), o, si
escau, de la tutela a la qual haguera estat sotmés el subjecte durant la seua
minoria d’edat (art. 276.I.1º CC).
La menor edat
● La menor edat és la situació en què es troba la persona des que naix fins que
, compleix divuit anys (art. 315.I CC i art. 12 CE).
● La menor edat suposa la impossibilitat d’actuar del subjecte per si
mateix, en tant que té limitada la seua capacitat d’obrar, havent d’actuar a
través dels seus representants legals per a la defensa i promoció dels seus
interessos en l’esfera jurídica.
● És a dir, el menor d’edat no té autonomia per a regir els seus béns i
persona; per això, es troba sota la dependència o subjecció dels titulars de la
pàtria potestat o, si escau, sota tutela.
● Art. 154.I CC: “Els fills no emancipats estan sota la pàtria potestat dels
progenitors”.
● Art. 154.III CC: “Aquesta funció [la pàtria potestat] comprén els deures i
facultats: 1r Vetlar per ells, tenir-los en la seua companyia, alimentar-los,
educar-los i procurar-los una formació integral; 2n Representar-los i
administrar els seus béns”.
● Art. 162.I CC: “Els pares que tinguen la pàtria potestat tenen la representació
legal dels seus fills menors no emancipats”.
● Art. 222 CC: “Estaran subjectes a tutela: 1r Els menors no emancipats que no
estiguen sota la pàtria potestat [...]”.
● Art. 267 CC: “El tutor és el representant del menor o incapacitat, tret dels
actes que puga realitzar per si sol [...] per disposició expressa de la Llei o de
la sentència d’incapacitació”.
● Art. 269 CC: “El tutor està obligat a vetlar pel tutelat i, en particular: 1. A
procurar-li aliments; 2. A educar el menor i procurar-li una formació integral
[...]”.
El consentiment dels menors
● Tot i la limitació de la capacitat d’obrar dels menors d’edat, la llei els
habilita per a dur a terme, per si sols, determinades actuacions que
incideixen en la seua esfera jurídica.
● Art. 162.I CC: “S’exceptuen [de la pàtria potestat]: “Els actes relatius als
drets de la personalitat que el fill, d’acord amb la seua maduresa, puga
exercir per si mateix [...]”.
● Art. 3.1 L.O. nº 1/1982: “El consentiment dels menors i incapaços [a les
intromissions en els drets a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat] haurà
de prestar-se per ells mateixos si les seues condicions de maduresa ho
permeten, d’acord amb la legislació civil”.
● Quan es té prou maduresa? El CC guarda silenci, però...
● Art. 9.2 L.O. nº 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor: “[...]
La maduresa haurà de valorar-se per personal especialitzat, tenint en compte
tant el desenvolupament evolutiu del menor com la seua capacitat per
comprendre i avaluar l’assumpte concret a tractar en cada cas. Es
considera, en tot cas, que té prou maduresa quan tinga 12 anys
complits”.
● Art. 770.I.4ª LECiv. (referit a les demandes de nul·litat, separació i divorci):