Notas de lectura
Apuntes tema 4 derecho civil
- Grado
- Derecho Civil I
- Institución
- Universitat De Valencia (UV)
Apuntes completos del tema 4 de derecho civil del profesor Pedro Chaparro Matamoros.
[Mostrar más]Vista previa 3 fuera de 23 páginas
Vista previa 3 fuera de 23 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
Tema 4. Els drets de la personalitatConcepte
● Els drets de la personalitat són drets extrapatrimonials que recauen, no
sobre una realitat patrimonial externa al subjecte titular dels mateixos, sinó
sobre béns o atributs propis: els denominats béns de la personalitat (p.
ex., la vida o l’honor).
● El respecte als drets de la personalitat és bàsic per a la convivència i el
correcte funcionament d’una societat.
● Es consideren una part dels Drets Humans, en concret, aquella part que té a
veure amb l’esfera física (dret a la vida, dret a la integritat física -incloent aquí
els drets de disposició sobre el propi cos, com els trasplantaments d’òrgans -)
o moral d’una persona (dret a l’honor, dret a la intimitat, dret a la pròpia
imatge, dret a la veu, dret al nom, drets morals sobre l’autoria d’una obra).
Caràcters
● Els seus caràcters bàsics són els següents:
a) Són drets que entronquen amb la pròpia dignitat de la persona: en
conseqüència són inherents a ella (art. 10.1 CE). Des d’aquest punt de
vista, són drets originaris o innats, ja que no s’adquireixen, sinó que
una persona els té d’origen pel sol fet del seu naixement.
b) Són drets que afecten la pròpia esfera de la persona, tant física (vida o
integritat física) com psíquica (honor, intimitat personal i familiar o
pròpia imatge).
c) Són drets absoluts, ja que són oposables davant de tothom (erga
omnes): hi ha un deure de respecte general, tant dels particulars, com
dels poders públics (art. 9.1 i 53.1 CE).
d) Són drets extrapatrimonials: Estan fora del comerç dels homes. No
obstant això, és possible, en certs casos, la seua explotació
econòmica, sense que això signifique la disposició o venda dels
mateixos en sentit jurídic (p. ex., posat per a una revista del cor).
e) Són drets irrenunciables: El subjecte titular dels mateixos no pot
renunciar-hi jurídicament; ara bé, sí que ho pot fer fàcticament (p. ex.,
algú es suïcida en exercici del seu agere licere, “renunciant” amb això
a la seua vida; o algú no interposa una demanda contra un tercer que
ha lesionat el seu honor, “renunciant”, en conseqüència, a protegir el
seu dret a l’honor).
Protecció dels drets de la personalitat
● Els drets de la personalitat són objecte d’una triple protecció per part de
l'ordenament jurídic: constitucional, penal i civil.
a) La protecció constitucional resulta de la consagració de la major part
, dels drets de la personalitat com a drets fonamentals a la CE: és el cas
dels drets a la vida, a la integritat física i moral, l’honor, a la intimitat i a
la pròpia imatge; no, en canvi, del dret al nom, que no està previst a la
CE, tot i que es protegix civilment.
b) La tutela penal es realitza a través de diversos tipus, regulats al CP, la
comissió dels quals comporta la pena de presó o multa corresponent,
p. ex., els delictes d’homicidi, d’assassinat o d’avortament (dret a la
vida); els de lesions (dret a la integritat física); delictes de calúmnies i
injúries (dret a l’honor) o de descobriment i revelació de secrets (dret a
la intimitat).
c) La tutela civil, objecte d’estudi en aquest tema, és dispensada, a través
de l’art. 1902 CC; i, pel que fa als drets a l’honor, a la intimitat i pròpia
imatge, per la L.O. nº 1/1982, de 5 de maig, la qual es dicta en
desenvolupament de l’art. 18 CE, i té com a finalitat primordial
possibilitar la reparació del dany moral resultant de la intromissió
il·legítima en els drets de la personalitat aliens, així com fer cessar
aquesta intromissió.
El dret a la vida
● El dret a la vida és el més important de tots els drets de la personalitat,
ja que el seu objecte és la realitat ontològica de l’ésser humà, prèvia al
reconeixement de qualsevol dret sobre els seus béns o atributs.
● Per això, té un “valor constitucional central”; i d’aquí que ocupe el primer lloc
en l’enumeració dels drets fonamentals, consagrat a l’art. 15 CE, d’acord amb
el qual “Tots tenen dret a la vida”.
● És a dir, és el pressupost per a l’existència dels altres drets de la
personalitat; no obstant això, com tindrem ocasió d’explicar, la mort d’una
persona no comporta necessàriament l’extinció dels seus drets de la
personalitat (tutela post mortem dels mateixos).
● En sentit estricte, la titularitat del dret a la vida correspon a les persones
nascudes. No obstant això, la jurisprudència constitucional ha precisat que el
concebut, no nascut, és un “bé constitucionalment protegit” per l’art. 15 CE, el
que implica per a l’Estat dues obligacions: a) una negativa, “la d’abstenir-se
d’interrompre o d’obstaculitzar el procés natural de gestació”; i b) una
positiva, la de facilitar el ciutadà un sistema de Sanitat que permeta el
seguiment de l’embaràs per apreciar anormalitats i culmine en la posada a
disposició dels mitjans mèdics necessaris perquè tinga lloc el part.
● No obstant això, nostre ordenament jurídic no considera absoluta la
protecció del nasciturus, en aquells casos en què entre en conflicte amb
béns de la personalitat que pertanyen a una persona viva, com és el cas de la
integritat física de la mare gestant i el dret a la seua “autodeterminació
individual”, com a manifestació del lliure desenvolupament de la personalitat .
Quan el nasciturus puga comportar un perill de mort per a la mare, es fa un
, avortament terapèutic
● Art. 12 L.O. nº 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la
interrupció voluntària de l’embaràs: “Es garantix l’accés a la interrupció
voluntària de l’embaràs en les condicions que es determinen en aquesta Llei.
Aquestes condicions s’interpretaran en la manera més favorable per a la
protecció i eficàcia dels drets fonamentals de la dona que sol·licita la
intervenció, en particular, el seu dret al lliure desenvolupament de la
personalitat, a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat, a la llibertat
ideològica i a la no discriminació”. (art 12. llei d'avortament, avortament lliure
en les primeres 14 setmanes d'embaràs, havent informant a la mare de les
ajudes econòmiques, de suport…)
● Així, la L.O. nº 2/2010, ha consagrat la possibilitat de “interrompre
voluntàriament l’embaràs” durant les primeres catorze setmanes de gestació
(art. 14), sempre que:
a) “Que s’haja informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions
i ajudes públiques de suport a la maternitat, en els termes que
s’establixen en els apartats 2 i 4 de l’article 17 d’aquesta Llei;
b) Que haja transcorregut un termini d’al menys tres dies, des de la
informació esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la
intervenció”.
● Una qüestió que s’ha plantejat en la doctrina en relació amb l’embaràs és la
possibilitat que els pares (o fins i tot el propi xiquet nascut), pogueren
exercitar accions de responsabilitat civil (wrongful birth) enfront de la
clínica per no haver detectat durant l’embaràs l’existència d’anomalies
en el fetus, donant així, lloc, al naixement d’un fill discapacitat, és a dir,
afectat de greus malformacions o defectes físics i/o psíquics.
● En casos en els que s’haja fet un seguiment d'embaràs i no s’hajen trobat
malformacions en el fetus, pero naix amb un problema de gestació, els pares
poden demandar a la clínica o a l’estat per les deficiències en el seguiment
de l'embaràs. Tenim un precedent que es la sts 06.06.1997.
● La STS 06.06.1997 va concedir 50.000.000 pessetes a la mare demandant,
per entendre que l’actuació dels professionals mèdics li havia causat “un
perjudici o dany, com és el naixement d’un ésser que pateix el síndrome
de Down (Mongolisme)”. Així mateix, per justificar la compensació
concedida, va dir que calia considerar com a paràmetres per fixar la
indemnització “El de l’impacte psíquic de crear un ésser discapacitat que
mai previsiblement podrà valer-se per si mateix i que pot arribar a
assolir edats mitjanes; el que necessita, al seu torn, una atenció fixa
permanent i comunament assalariada”.
● No obstant això, aquesta sentència ha estat criticada per la doctrina, per 2
motius: a) perquè ve a sostenir que el dany indemnitzable és el naixement
d’una persona, i, des de l’òptica de la dignitat, no hi ha vides que no
meresquen ser viscudes (considerara com un dany el naixement d’una
persona); i b) perquè si el dany és el naixement del xiquet amb la
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller Lusa123. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 6,39 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now