Tema 3. Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques
Introducció
● L’aplicació de les normes jurídiques es regula en els arts. 3 a 5 CC, preceptes
que tracten de la interpretació, de la integració de les llacunes legals
(mitjançant l’analogia i l’equitat) i de la seua vigència temporal.
● Art. 3.1 CC: “Les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seues
paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la
realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent
fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles”.
● Art. 3.2 CC: “L’equitat haurà de ponderar-se en l’aplicació de les normes, si
bé les resolucions dels tribunals només podran descansar de manera
exclusiva en ella quan la llei expressament ho permeta”.
● Art. 4.1 CC: “És procedent l’aplicació analògica de les normes quan aquestes
no prevegen un supòsit específic, però regulen un altre de semblant entre els
quals s’aprecie identitat de raó”.
● Art. 4.2 CC: “Les lleis penals, les excepcionals i les d’àmbit temporal no
s’aplicaran a supòsits ni en moments diferents dels compresos expressament
en elles”.
● Art. 4.3 CC: “Les disposicions d’aquest Codi s’apliquen com a supletòries en
les matèries regides per altres lleis”.
● Art. 5.1 CC: “Sempre que no s’establisca una altra cosa, en els terminis
assenyalats per dies, a comptar d’un determinat, aquest queda exclòs del
còmput, el qual haurà de començar en el dia següent; i si els terminis
estigueren fixats per mesos o anys, es computaran de data a data. Quan en
el mes de venciment no haguera dia equivalent a l’inicial del còmput,
s’entendrà que el termini expira l’últim del mes”.
● Art. 5.2 CC: “En el còmput civil dels terminis no s’exclouen els dies inhàbils”.
L’interpretació de les normes
● Denominem interpretació a tots els actes encaminats a comprendre el
significat de la norma jurídica, per tal de poder aplicar aquesta. És, per
tant, una tasca de recerca de la voluntat del legislador.
● Art. 3.1 CC: “Les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seues
paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la
realitat social de el temps en què han de ser aplicades, atenent
fonamentalment a l’esperit i finalitat de aquelles”.
● L'art. 3.1 CC estableix els següents criteris interpretatius:
○ a) Gramatical: Les normes s’interpretaran segons el sentit propi o
literal de les seues paraules. S’entén que el que el legislador “ha
volgut dir” és precisament allò que diu.
■ En aquest tipus d’interpretació és possible la utilització de les
regles semàntiques que tracten de fixar el sentit o els possibles
sentits que té cadascuna de les paraules al ser fixades en el
, text.
○ b) Sistemàtic: s’ha de esbrinar el sentit de la norma, no només a partir
dels preceptes de la mateixa, considerats aïlladament, sinó posant-los
en relació amb el conjunt de l’ordenament jurídic o amb disposicions
amb les quals guarde relació (ordenament jurídic coherent: “legislador
racional”).
■ El sentit d’una norma ve determinat, no només per els termes
que la expressen i la seua articulació sintàctica, sinó també per
la seua relació amb les altres normes, evitant així la
coexistència de antinòmies (normes jurídiques contradictòries).
■ Exemple:
■ Art. 53.2 CE: “Qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les
llibertats i drets reconeguts a l’article 14 i la Secció primera del
Capítol segon [...] i, si escau, a través del recurs d’empara
davant del Tribunal Constitucional”.
■ Art. 162.1.b) CE: “Estan legitimats [...] Per a interposar el recurs
d’empara, tota persona natural o jurídica que invoque un interès
legítim, a més del Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal”.
■ Les SSTC núm. 53/1983, de 20 de juny, i núm. 241/1992, de 21
de desembre, van prescindir d’una interpretació literal,
considerant que del recurs d’empara, tot i la literalitat de l’art.
53.2 CE, són també titulars les persones jurídiques.
○ c) Teleològic: L’intèrpret ha d’atendre a la finalitat per a la qual la
norma va ser dictada. Si el text de la norma no s’enten ha d’atendre’s
a la finalitat o l’objectiu pel qual es va fixar eixa norma.
■ La llei es crea per al compliment d’una determinada finalitat
(constatable en el seu Preàmbul o Exposició de Motius), sent
els mitjans els diferents preceptes. Si el text de la norma és
fosc o ambigu, la interpretació de la mateixa ha de posar-se
en relació amb els fins o objectius de la norma.
○ d) Històric: Els antecedents històrics i legislatius seran tinguts en
compte per l’intèrpret. Es tracta de tenir en compte les anteriors
lleis que regulaven la qüestió, així com els textos prelegislatius,
per esbrinar el sentit d’una norma.
■ Exemple:
■ Art. 96.1 CC: “Si no hi ha acord dels cònjuges aprovat pel jutge,
l’ús de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari correspon
als fills i al cònjuge en la companyia del qual queden”.
■ Hi ha una discussió en la doctrina sobre si el precepte també
protegeix els fills majors d’edat. En aquest sentit, un argument