Tema 2. Les fonts del dret
● La paraula “font” designa el que és principi o fonament d'alguna cosa, l'arrel
del jurídic, de la mateixa manera que la font és el punt de sorgiment de l'aigua
(Luis Díez-Picazo). Lloc del qual emana el dret, és a dir, qui crea el dret.
● Fonts en sentit material: usem el terme “fonts del Dret” per a referir-nos a les
forces socials que produeixen legítimament les normes que formen part de
l'ordenament jurídic. Això és, a les persones o grups de persones amb
capacitat per a crear el Dret i al procediment o conducta que han de seguir
per a fer-lo. Des d'aquest sentit, es respon a la pregunta: Qui estableix el
Dret? Així, la llei, en el sentit estricte del terme, sorgeix de les Corts; i el
costum, de la pròpia societat.
● Fonts en sentit formal: al·ludim a la manera d'expressió o exteriorització que
assumeix la norma jurídica. Des d'aquest sentit, es respon a la pregunta:
Quina forma revist el Dret? A aquest sentit es refereix el CC, quan en el seu
art. 1.1 disposa que “Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el
costum i els principis generals del dret”.
Regulació de les fonts del dret
● La regulació de les fonts del Dret la trobem a 3 nivells: en el CC, en la CE de
1978 i en el Dret comunitari.
● A) El Codi Civil (1889)
○ Art. 1.1 CC: “Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el
costum i els principis generals del dret”. Aquest precepte s'ha de
complementar amb la CE i el Dret comunitari.
○ Malgrat la literalitat del precepte (“fonts de l'ordenament jurídic
espanyol”), el sistema que estableix no és aplicable a tots els sectors
del mateix (s'aplica únicament al Dret Civil).
○ Així, no és aplicable per excés a altres branques de l'ordenament
jurídic, p. ex., en l'àmbit penal, ni el costum ni els principis generals del
Dret són font del Dret (per aplicació del principi de legalitat).
○ De la mateixa manera, no és aplicable per defecte, per exemple, al
Dret laboral, ja que l'art. 1.1 no contempla els convenis col·lectius, que
són fonts del Dret laboral.
● B) La Constitució Espanyola (1978)
○ La Constitució és una norma jurídica de naturalesa legal. És la llei o
norma fonamental del nostre ordenament jurídic a la qual està
subordinat tota la resta de normes que el componen. Ocupa, doncs, un
lloc privilegiat en el sistema de fonts. No modifica el sistema de fonts
del dret.
○ La Constitució manté vigent la regulació de les fonts del CC.
○ La pròpia Constitució atribueix a les seues normes eficàcia directa.
Així, en cas d'existir una norma amb rang de llei postconstitucional
contrària a la Constitució, el jutge pot interposar una qüestió
, d'inconstitucionalitat davant el TC perquè aquest es pronuncie sobre la
constitucionalitat d'aquesta.
○ Disposició Derogatòria 3a: “Així mateix queden derogades quantes
disposicions s'oposen al que s'estableix en aquesta Constitució”. És a
dir, deroga totes les disposicions que s’oposen a la Constitució, tant
anteriors com posteriors.
● C) El Dret comunitari
○ Art. 93 CE: “Mitjançant llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de
tractats pels quals s'atribuïsca a una organització o institució
internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució”.
○ Després de la incorporació d'Espanya a la Unió Europea, també es
veu modificat en certa manera el sistema de fonts (art. 93 CE), perquè
suposa la incorporació al nostre Dret de fonts de producció de normes
i de les pròpies normes, procedents de la Unió Europea.
○ En aquest article, la CE va optar per distingir els tractats de cessió de
l'exercici de competències a organitzacions internacionals dels altres
tractats previstos en l'art. 94 i va establir un procediment especial per a
la concessió de l'autorització (llei orgànica).
○ Llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost, d'Autorització per a l'Adhesió
d'Espanya a les Comunitats Europees
○ A més, les normes comunitàries exclouen la possibilitat de dictar
normes internes sobre la mateixa matèria, llevat que es tracte de
normes concurrents o complementàries.
○ També cal tindre en compte que el Tribunal de justícia de la Unió
Europea (TJUE) té competències exclusives per a interpretar normes
comunitàries.
La llei
● a) En sentit estricte o formal, llei només és la norma que emana del poder
legislatiu, és a dir, del Parlament (tant les Corts Generals com els Parlaments
Autonòmics), sempre que se seguisca el procediment establit
constitucionalment.
● b) En un sentit intermedi, podríem considerar lleis les anomenades normes
amb rang de llei, és a dir, normes escrites que tenen el mateix valor que la llei
però que no emanen del poder legislatiu sinó de l'executiu (Decret llei).
● c) Finalment, en sentit ampli, podem interpretar el terme “llei” que utilitza l'art.
1.1 CC com a sinònim de qualsevol norma jurídica, identificant-la amb el Dret
escrit. En aquest sentit llei seria qualsevol norma escrita pertanyent a
l'ordenament jurídic positiu nascuda de l'organització política de l'Estat
(incloent el Reglament).
● 1r) Requisits interns de la Llei:
a) Generalitat: La Llei es dirigeix a un conjunt en abstracte de subjectes i
de situacions.