Tema 1. El Dret Civil i els Drets Civils forals o especials
Dret públic vs Dret privat
● El Dret Públic és el conjunt de normes que regula l’organització de l’activitat
de l’Estat i altres ens públics i les seues relacions entre ells i entre els
particulars. Pertanyen al Dret Públic el Dret Penal, el Dret Fiscal o Tributari, el
Dret Constitucional, el Dret Processal, el Dret Administratiu i el Dret
Internacional Públic.
● Per la seua banda, el Dret Privat és el conjunt de normes que regula les
relacions dels particulars entre si o amb els ens públics, quan aquests actuen
com particulars. Pertanyen al Dret Privat el Dret Civil, el Dret Mercantil i el
Dret Internacional Privat.
● Les normes de Dret del Treball o Laboral tenen un caràcter mixt: d’una
banda, són de Dret Privat les que regulen les relacions entre empresari i
treballadors; sent de Dret Públic la resta.
Concepte de Dret Civil
● El Dret Civil és la branca del Dret privat que regula les relacions personals i
patrimonials entre persones, tant físiques com jurídiques, en la seua esfera
privada, sobre la base de l’atribució de capacitat jurídica (o personalitat) i
capacitat d’obrar.
● Regula, en essència, les relacions més generals i quotidianes de la vida de
les persones, considerant a les persones en si mateixes com a subjecte de
Dret.
Contingut del Dret Civil (segons siga Dret Civil I, Dret Civil II, Dret Civil III, Dret Civil
IV)
a) El Dret de la Persona, tant de les persones físiques, com de les persones
jurídiques.
● Respecte de les persones físiques, el Dret de la Persona comprén, al
seu torn, l’inici i fi de la personalitat, que és la capacitat o aptitud per
ser titular de drets i obligacions, la capacitat d’obrar de les persones
(és a dir, les condicions d’edat i maduresa per poder realitzar
vàlidament actes i negocis jurídics), i els elements que determinen les
condicions de cada individu en la seua relació jurídica amb els altres,
com ara el estat civil, el domicili, l’absència o la nacionalitat i el
veïnatge civil, juntament amb els drets de la personalitat (vida,
integritat física, honor, intimitat, pròpia imatge, protecció de dades...),
com a nucli de drets fonamentals íntimament vinculats a la persona
des del seu naixement i per això, inherents a la mateixa, irrenunciables
(disponibles només pel seu titular) i intransmissibles.
● Respecte de les persones jurídiques, es regulen els requisits
d’adquisició i pèrdua de personalitat de corporacions, societats,
associacions i fundacions.
,b) El Dret de les Obligacions i Contractes, que es desglossa, en primer lloc,
en la teoria general de l’obligació, que comprén els aspectes bàsics de tota
relació obligatòria que naix de la llei o del contracte entre la part creditora i la
part deutora, i que s’ocupa del compliment i incompliment de les prestacions
de donar, fer o no fer objecte de l’obligació.
● En segon lloc, està la teoria general del contracte, en què creditor i
deutor s’obliguen a lliurar una cosa o prestar-se algun servei a canvi
de preu.
● En tercer lloc, el Dret d’obligacions i contractes comprén l’estudi dels
concrets contractes típics o que tenen una regulació pròpia, els
anomenats contractes en particular (compravenda, arrendament de
coses, contractes de serveis, contracte d’obra, el contracte de societat,
el mandat, el préstec, els contractes de resolució alternativa de
controvèrsies,...).
● Finalment, comprén el Dret de Danys amb l’estudi de la responsabilitat
civil (contractual, extracontractual, ex delicto, patrimonial de
l’Administració i especials, com l’aèria, nuclear o la que es deriva de
productes defectuosos o d’accidents de circulació).
c) El Dret de coses o de béns, més conegut com drets reals, en general,
comprén les relacions jurídiques dels individus amb els objectes o coses
(mobles, immobles, incorporals o immaterials), com ara la propietat, les
maneres d’adquirir-la, la possessió i el resta de drets reals (usdefruit, ús,
habitació, servituds), inclosos els drets d’adquisició preferent (tempteig,
retracte i opció), les anomenades garanties reals (penyora, hipoteca i
anticresi) i les propietats especials (aigües, mines, hidrocarburs o propietat
intel·lectual i industrial).
● Un dret real és un poder jurídic que ostenta una persona (física o
jurídica) sobre una cosa. Es contraposa a la noció de dret personal, el
qual suposa el poder del seu titular (creditor) d’exigir un determinat
comportament d’una altra persona, anomenada deutor.
d) El Dret de Família, que regula les conseqüències jurídiques de les
relacions de família, provinents del matrimoni i del parentiu, en el seu àmbit
personal: obligació d’aliments, requisits per contraure matrimoni o la nul·litat,
la separació i el divorci. Juntament amb els diferents règims econòmic del
matrimoni (separació de béns, societat de guanys, participació, comunitat,...) i
el marc legal de les anomenades parelles de fet.
e) El Dret de Successions o Successori, que regula les conseqüències
jurídiques que vénen determinades pel fet de la mort d’una persona física
respecte de la transmissió dels seus béns i drets a tercers, ocupant-se, en
, concret, de la successió testada, la successió intestada, els drets dels
legitimaris i les normes de partició.
Drets Civils forals o especials
● Per Dret foral o especial, a Espanya, s’entén el conjunt d’ordenaments
jurídics de Dret privat que s’apliquen en algunes Comunitats Autònomes,
coexistint amb el Codi Civil nacional, i que té la seua justificació en el Dret
Civil propi que es va tenir en els esmentats territoris (que són els de la
Corona d’Aragó, com el català, el balear, el valencià i l’aragonès, juntament
amb Navarra, País Basc i Galícia) abans del triomf de les Revolucions
burgeses o liberals.
● L’origen dels Drets forals és històric: amb anterioritat a la unitat d’Espanya (tal
com la coneixem avui en dia), coexistien a la península Ibèrica diversos
territoris (anomenats “regnes” o “corones”), cadascun d’ells amb un Dret
propi.
● Els furs eren un conjunt de normes (no necessàriament escrites) que
regulaven la convivència en un determinat territori. Els furs recollien els
costums de cada localitat, a més dels privilegis atorgats pels monarques o
conqueridors a les mateixes, així com el conjunt de disposicions que
preservaven la noblesa, el clergat i el vassallatge d’una zona.
● Produïda la unió de Corones entre Castella i Aragó, va persistir la diversitat
jurídica a la Corona d’Aragó i fins al mateix segle XVIII els antics regnes van
mantenir no només les seues antigues institucions jurídiques, sinó també la
seua autonomia legislativa.
● Però amb la Guerra de Successió, en la qual els regnes d’Aragó, València,
Mallorca i el principat de Catalunya (Corona d’Aragó) havien donat suport a
l’Arxiduc Carles d’Àustria, juntament amb el triomf de l’important moviment
centralista d’inspiració francesa, Felip V, mitjançant els decrets de Nova
Planta, va derogar els furs d’Aragó, València, Catalunya i Balears, si bé a
Aragó, Balears i Catalunya va permetre la subsistència del Dret privat en
aquests territoris, però les relacions amb la Corona havien de regir-se pel
Dret de Castella. Aquesta devolució o recuperació no va tenir lloc a València.
● Al Regne de Navarra, el Dret foral propi va estar vigent fins a 1841, però,
després d’acabar la primera guerra carlista, Navarra i les províncies basques
van perdre els seus furs i la potestat legislativa que havien preservat gràcies
al seu suport a Felip V en la Guerra de Successió, tot i que Navarra va
mantenir el seu Dret per decisió de l’aleshores regent general Espartero en
1841.
La codificació del dret foral
● El moviment liberal que va dominar la política dels primers anys de segle XIX
era decididament centralitzador i, en matèria jurídica, unificador de tot el Dret
nacional.
, ● La codificació va consistir en crear Codis que recopilaran la diversa normativa
aplicable en un determinat territori.
● Així, la Constitució de 1812 va establir en el seu art. 258 que ”El Codi Civil i
criminal i el de comerç seran uns mateixos per a tota la Monarquia, sense
perjudici de les variacions que per particulars circumstàncies puguen fer les
Corts”.
● La voluntat del constituent a 1812 era clara, acabar amb els Drets civils
forals, però a mitjan Segle XIX les posicions foralistes i regionalistes havien
guanyat poder i, de fet, el fracàs del projecte de Codi civil de 1851, de
Florencio García Goyena, es deu, en gran part, al seu intent d’acabar amb el
Dret foral i a l’oposició del foralista Manuel Duran i Bas.
● Per això, la codificació civil es va reprendre sota un sistema que ha estat
denominat de “unitat harmònica”, afegint a la Comissió de Codis un
representant per cadascuna de les regions de Catalunya, Mallorca, Aragó,
Navarra, Biscaia i Galícia, amb l’encàrrec de redactar sengles memòries
sobre les institucions civils que, per la seua vital importància, fora convenient
conservar en aquestes regions, incloent-les com a excepcions per a les
mateixes en el Codi general. No obstant això, aquest sistema, malgrat que els
designats van elaborar importants treballs, no va arribar a cap resultat pràctic.
● La Llei de bases de 11 de maig de 1888 va acceptar la forma de Codi per al
Dret civil comú, i la de “apèndixs” per a les legislacions forals, en els quals es
contindrien les institucions forals que convinguera conservar.
● El Codi Civil es va publicar sota aquest sistema, però només es va redactar
un apèndix, el de Dret foral d’Aragó (1925), pel que ha de considerar-se
també fallit.
● https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1888/143/A00565-00567.pdf
● Art. 5: “Les províncies i territoris en què substitueix Dret foral ho conservaran
ara com ara en tota la seua integritat, sense que patisca alteració el seu
actual règim jurídic per la publicació del Codi que regirà tan sols com a
supletori, a falta del qual ho siga en cadascuna d’aquelles per les seues lleis
especials. El títol preliminar del Codi, quan establisca els efectes de les lleis i
dels estatuts i les regles generals per a la seua aplicació serà obligatori per a
totes les províncies del Regne. També ho seran les disposicions que es
dicten per al desenvolupament de la base 3ª, relativa a les formes del
matrimoni”.
● Art. 6: “El Govern, sentint a la Comissió de Codis, presentarà a les Corts, en
un o en diversos projectes de llei, els apèndixs al Codi Civil, en els quals es
continguen les institucions forals que convé conservar en cadascuna de les
províncies o territoris on hui existeixen”.
● No obstant això, l’any 1944, el Consell d’Estudis de Dret Aragonès va
proposar la celebració, a Espanya, d’un Congrés Nacional de Dret Civil amb
la finalitat d’estudiar la situació actual i futura de la legislació foral i d’aquí naix
la idea de unificar totes les institucions de Dret comú, dels Drets forals i les
peculiars d’algunes regions, en unes compilacions.