Tema 1. El Dret Civil i els Drets Civils forals o especials
Dret públic vs Dret privat
● El Dret Públic és el conjunt de normes que regula l’organització de l’activitat
de l’Estat i altres ens públics i les seues relacions entre ells i entre els
particulars. Pertanyen al Dret Públic el Dret Penal, el Dret Fiscal o Tributari, el
Dret Constitucional, el Dret Processal, el Dret Administratiu i el Dret
Internacional Públic.
● Per la seua banda, el Dret Privat és el conjunt de normes que regula les
relacions dels particulars entre si o amb els ens públics, quan aquests actuen
com particulars. Pertanyen al Dret Privat el Dret Civil, el Dret Mercantil i el
Dret Internacional Privat.
● Les normes de Dret del Treball o Laboral tenen un caràcter mixt: d’una
banda, són de Dret Privat les que regulen les relacions entre empresari i
treballadors; sent de Dret Públic la resta.
Concepte de Dret Civil
● El Dret Civil és la branca del Dret privat que regula les relacions personals i
patrimonials entre persones, tant físiques com jurídiques, en la seua esfera
privada, sobre la base de l’atribució de capacitat jurídica (o personalitat) i
capacitat d’obrar.
● Regula, en essència, les relacions més generals i quotidianes de la vida de
les persones, considerant a les persones en si mateixes com a subjecte de
Dret.
Contingut del Dret Civil (segons siga Dret Civil I, Dret Civil II, Dret Civil III, Dret Civil
IV)
a) El Dret de la Persona, tant de les persones físiques, com de les persones
jurídiques.
● Respecte de les persones físiques, el Dret de la Persona comprén, al
seu torn, l’inici i fi de la personalitat, que és la capacitat o aptitud per
ser titular de drets i obligacions, la capacitat d’obrar de les persones
(és a dir, les condicions d’edat i maduresa per poder realitzar
vàlidament actes i negocis jurídics), i els elements que determinen les
condicions de cada individu en la seua relació jurídica amb els altres,
com ara el estat civil, el domicili, l’absència o la nacionalitat i el
veïnatge civil, juntament amb els drets de la personalitat (vida,
integritat física, honor, intimitat, pròpia imatge, protecció de dades...),
com a nucli de drets fonamentals íntimament vinculats a la persona
des del seu naixement i per això, inherents a la mateixa, irrenunciables
(disponibles només pel seu titular) i intransmissibles.
● Respecte de les persones jurídiques, es regulen els requisits
d’adquisició i pèrdua de personalitat de corporacions, societats,
associacions i fundacions.
, b) El Dret de les Obligacions i Contractes, que es desglossa, en primer lloc,
en la teoria general de l’obligació, que comprén els aspectes bàsics de tota
relació obligatòria que naix de la llei o del contracte entre la part creditora i la
part deutora, i que s’ocupa del compliment i incompliment de les prestacions
de donar, fer o no fer objecte de l’obligació.
● En segon lloc, està la teoria general del contracte, en què creditor i
deutor s’obliguen a lliurar una cosa o prestar-se algun servei a canvi
de preu.
● En tercer lloc, el Dret d’obligacions i contractes comprén l’estudi dels
concrets contractes típics o que tenen una regulació pròpia, els
anomenats contractes en particular (compravenda, arrendament de
coses, contractes de serveis, contracte d’obra, el contracte de societat,
el mandat, el préstec, els contractes de resolució alternativa de
controvèrsies,...).
● Finalment, comprén el Dret de Danys amb l’estudi de la responsabilitat
civil (contractual, extracontractual, ex delicto, patrimonial de
l’Administració i especials, com l’aèria, nuclear o la que es deriva de
productes defectuosos o d’accidents de circulació).
c) El Dret de coses o de béns, més conegut com drets reals, en general,
comprén les relacions jurídiques dels individus amb els objectes o coses
(mobles, immobles, incorporals o immaterials), com ara la propietat, les
maneres d’adquirir-la, la possessió i el resta de drets reals (usdefruit, ús,
habitació, servituds), inclosos els drets d’adquisició preferent (tempteig,
retracte i opció), les anomenades garanties reals (penyora, hipoteca i
anticresi) i les propietats especials (aigües, mines, hidrocarburs o propietat
intel·lectual i industrial).
● Un dret real és un poder jurídic que ostenta una persona (física o
jurídica) sobre una cosa. Es contraposa a la noció de dret personal, el
qual suposa el poder del seu titular (creditor) d’exigir un determinat
comportament d’una altra persona, anomenada deutor.
d) El Dret de Família, que regula les conseqüències jurídiques de les
relacions de família, provinents del matrimoni i del parentiu, en el seu àmbit
personal: obligació d’aliments, requisits per contraure matrimoni o la nul·litat,
la separació i el divorci. Juntament amb els diferents règims econòmic del
matrimoni (separació de béns, societat de guanys, participació, comunitat,...) i
el marc legal de les anomenades parelles de fet.
e) El Dret de Successions o Successori, que regula les conseqüències
jurídiques que vénen determinades pel fet de la mort d’una persona física
respecte de la transmissió dels seus béns i drets a tercers, ocupant-se, en