SEGON DE BATXILLERAT JOAN FUSTER, DICCIONARI PER A OCIOSOS
SEGON DE BATXILLERAT JOAN FUSTER, Diccionari per ociosos
Exemples de possibles preguntes de Literatura
Pregunta 3.a (Relativa a l'anàlisi de l'obra/fragment):
A) Respecte al contingut o a la temàtica:
1-Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l'entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada? ( Tingueu en
compte que no s'està demanant classificar els tipus d'arguments. Segons l'entrada es
podrà fixar un número major o menor d'altres idees; en tot cas, estem parlant d'un
número reduït d'idees, al voltant de 2-3).
B) Respecte a la forma:
1-Digues una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en aquest fragment i
explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d'estil destaquen en
Diccionari per ociosos?
2-És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta.
Pregunta 3.b (Relativa a la contextualització)
A) Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta
en la trajectòria de l'autor:
1- En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?
2- Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor ( etapes o blocs) i digues algunes
característiques de l'etapa o bloc ( o diferències respecte a altres etapes o blocs)
3- Quines característiques generals presenta el gènere en el context d'escriptura de
l'obra?
4-Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra (dins del
gènere)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l'escriptura ( títols destacats
i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.
B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:
1-Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra?
Quines característiques presenta?
2-Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context
d'escriptura d'aquesta obra? ( mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o
diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor o
autora del fragment?
C) Respecte a tot el període (postguerra i actual)
1-És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de Diccionari per
ociosos? I amb posterioritat?
Esmenta i ubica temporalment altres autores ( novel.listes, poetes, autores de teatre o
assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat?
( Es demanarà esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels
1
,SEGON DE BATXILLERAT JOAN FUSTER, DICCIONARI PER A OCIOSOS
gèneres)
ÍNDEX
I. CONTEXTUALITZACIÓ
1.LA POSTGUERRA
2. GÈNERE: L’ASSAIG
2.1.DEFINICIÓ
2.2.CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES
2.3.CLASSES D’ASSAIGS
2.4.LA FUNCIÓ SOCIAL DE L’ASSAIG
2.5.ORÍGEN DEL GÈNERE FINS EL SEGLE XX
2.6.L'ASSAIG ABANS DE LA GUERRA
2.7.ETAPES HISTÒRIQUES A PARTIR DE LA SEGONA MEITAT
DEL SEGLE XX
2.8.REFLEXIONS PER AL FUTUR
II. L’AUTOR I LA SEUA TRAJECTÒRIA
1.L’AUTOR I LA SEUA OBRA
2.L’ASSAIG I ELS AFORISMES
3.L’ESTIL FUSTERIÀ
III. DICCIONARI PER A OCIOSOS
1. TEMÀTICA
2. ESTRUCTURA
3. ESTIL
4. ENTRADES
1. “Cadira”
2. “Covardia”
3. “Escepticisme”
4. “Gent”
5. “Lectura”
6. “Rellotge”
7. “Ser”
8. “Xenofòbia”
2
,SEGON DE BATXILLERAT JOAN FUSTER, DICCIONARI PER A OCIOSOS
DICCIONARI PER A OCIOSOS, JOAN FUSTER
I. CONTEXTUALITZACIÓ
1.LA POSTGUERRA
Amb la instauració de la dictadura franquista, es va abolir la Generalitat,
l’Estatut i els partits polítics i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també
l’ensenyament. Començava així una etapa de dura repressió i clandestinitat per
a la nostra cultura.
Els canvis polítics que van començar l’any 1939 tenien com a objectius bàsics
la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de
l’Estat pel castellà.
Els intel·lectuals es van a ver d’exiliar (Carles Riba, Antonio Machado, Pompeu
Fabra, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Pere Calders…). Alguns van morir a
l’exili, però amb el pas del temps la majoria van tornar al país.
Fins passats més de dos anys després del 1939, no va començar a articular-se
una primera resistència cultural. La novel·la reapareix lentament, primerament
a l’exili, a causa de les dificultats de publicació i de la censura que hi havia a
l’interior, ben aviat, però els novel·listes exilliats prefereixen editar les seues
obres a Catalunya.
Amb l’acabament de la Segona Guerra Mundial, el 1945, i la consegüent
derrota dels règims feixistes a Europa (l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista), es va
permetre la repressa, encara que molt restringida, de l’activitat editorial en
català.
Als anys 50 es creen col·leccions dedicades exclussivamente al gènere, com
“El Club dels Novel·listes”. Durant aquesta dècada es publiquen les primeres
obres dels escriptors formats abans de la guerra.
L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada
següent amb tot un seguit de canvis culturals. Apareixen actituds més
enfrontades amb la dictadura.
La dictadura, a causa de l’obertura internacional que va experimentar, va
evolucionar envers posicions més permissives, cosa que va possibilitar l’accés
dels escriptors a in públic més ampli i un funcionament menys restringit de la
cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura (van aparéixer noves
editorials com Edicions 62 i Proa; revistes com Serra d’Or, i iniciatives com La
Gran enciclopèdia catalana, 1965).
A partir del 1960 dominen en el panorama literari català autors que, quan eren
molt joves, ja havien començat a publicar abans de la guerra (Salvador Espriu,
Josep Pla, Pere Calders, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda); i en comencen
a destacar d’altres que eren adolescents en el moment del conflicte (Joan
Fuster, Blai Bonet, Joan Perucho o Josep M. Espinàs).
3
, SEGON DE BATXILLERAT JOAN FUSTER, DICCIONARI PER A OCIOSOS
Al final de la dècada i al començament dels anys setanta, els escriptors
crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte
en el món literari (Baltasar Porcel i Terenci Moix).
La dècada dels setanta i del huitanta (amb l’agonia i el desenllaç de la
dictadura franquista) va ser clau pel que fa a la renovació i continuïtat de la
literatura catalana. Una nova generació d’escriptors comença a publicar
narrativa d’una manera sòlida i continuada.
2. GÈNERE: L’ASSAIG
2.1.DEFINICIÓ
És un gènere a cavall de la literatura de creació i de la filosofia i del tractat de
divulgació. Composició en prosa, no narrativa, destinada a tractar els
problemes més diversos de caire filosòfic, polític, històric, literari, etc., d’una
manera no especialitzada.
COORDENADES PRINCIPALS que se'n deriven:
1) L'assaig s'escriu en prosa i exclou la ficció
2) L'autor hi adopta una enunciació clarament subjectiva i parla en
nom propi. S’enuncia en primera persona. La veu de l’assagista
és interpretada convencionalment com la veu de l’autor real
(pacte autobiogràfic)
3) Hi predomina l'argumentació com a tipologia textual
4) Els llibres d'assaig solen reconéixer-se convencionalment gràcies
a un conjunt de marques paratextuals (títols, nom de l'autor...)
5) L'assaig compleix una funció social en el modern sistema de
gèneres literaris.
6) Hi predomina l’argumentació per a fomentar el debat intel·lectual.
2.2.CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES
1. Actualitat del tema tractat, on l'adjectiu actual no es refereix només als
successos del present, sinó al “replantejament dels problemes eterns
davant els valors que individualitzen i diferencien cada època de les
precedents”
2. No pretén ser exhaustiu, per això el caràcter obert i sovint fragmentari.
L'assaig té un caràcter dialogal.
3. L'assagista no és un especialista, no té la responsabilitat
d'investigació del científic, es limita a interpretar; per això s'hi focalitza el
“procés de pensar”.
4. Sol construir-se a partir de citacions d'altres persones, no per
voluntat erudita, sinó per l'eficàcia que tenen en el discurs.
5. L'assaig és subjectiu (predomini del present en l'enunciació
assagística, vinculat en gran mesura al caràcter argumentatiu i
subjectiu del gènere, cosa que té implicacions notables des del punt de
4
