Resumen
Sumario seminario derecho bueno bonito y barato
- Institución
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
seminario derecho bueno bonito y barato
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 46 páginas
Vista previa 4 fuera de 46 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
TEMA 1: EL DRET I LA ECONOMIAAnomenem Dret al sistema institucionalitzat de restriccions que s'imposa a les decisions de les
persones. És a dir, és el conjunt de prohibicions o limitacions a la conducta de les persones dut
a terme per les institucions. Així, el Dret intenta crear desviacions al comportament o a les
decisions dels individus quan aquesta desviació és útil socialment. Dit d'un altre forma, el Dret
canvia els incentius de les persones perquè aquestes actuïn pel bé comú o per l'interès
general.
Les persones, tenim tant drets com obligacions quan duem a terme interaccions que fa que
evitable, o inevitablement, tinguem contacte dia a dia amb el dret.
Que és el dret?
El dret espanyol no preveu la pena de mort(dret objectiu, que son ordenaments o
sistemes de normes)
Tinc dret a cantar a la dutxa(dret subjectiu, facultat, permís, llibertat...)
El dret es una disciplina feixuga(ciència del dret, que es l’estudi de la realitat jurídica,
que fa referencia a ambdós drets anteriors)
El dret es un sistema de motivació indirecte, el dret assumeix que no vols rebre la
sanció pel que no tindràs aquella conducta, si fas X reps Y.
Malgrat que la definició anterior pugui semblar simplista, el Dret es basa en les prohibicions.
Per exemple, el dret de propietat és la prohibició de disposar lliurement d'un bé a totes les
persones tret del seu propietari. A primera vista, el Dret sembla ser completament diferent a
l'Economia; ja que el primer es basa en criteris de justícia –fa allò millor per la societat- i la
segona es fonamenta en els d'eficiència. Tanmateix, ambdues disciplines sorgeixen per una
mateixa idea: els recursos limitats o escassos.
Cal esmentar que el Dret és una eina o un instrument per aconseguir certs objectius o fites, i
que no és només un sistema restrictiu o de prohibicions. El dret no es un fi en si mateix, te
caràcter instrumental i permet fer complir a la societat una sèrie de funcions. Si aquestes
funciones no es compleixen, no es un bon sistema jurídic.
De la mateixa forma que l'Economia ha d'assignar el bé limitat “Ferrari”, el Dret ha de fer el
mateix amb les carreteres compartides o la integritat física. Aquests dos recursos són difícils de
gestionar i el mercat per si sol no aconsegueix fer-ho, és per això que el Dret s'encarrega de
determinar, entre altres coses, com s'ha de circular. Observem que, com en el cas del Ferrari, si
els recursos fossin il·limitats tant el Dret com l'Economia serien inútils.
El dret sorgeix perquè si no existeix, ens regiríem per la llei del més fort, algú tindria un
avantatge de poder que podria ser injusta. El dret imposa un ordre en contextos on no es
produiria de manera espontània donat que:
Som vulnerables als atacs dels altres
Els recursos son escassos
Les necessitats humanes son múltiples
Tenim un altruisme limitat
Tenim una racionalitat limitada
Part dogmàtica: Es regulen els drets fonamentals
Part orgànica: es regulen les institucions de l’estat i l’estructura de les autonomies
,A banda del dret, hi ha altres sistemes de normes que conviuen amb el sistema jurídic, tenim 3
situacions, que totes, contradiuen les normes però que no son regulats per sistema jurídic:
Anar a una boda en xandall, aquesta situació es una qüestió d’etiqueta amb element
cultural, que fan referencia a una norma social.
Trencar una promesa amb algú, que fa referencia a una norma moral amb altes o
baixes sancions
Robar en algun lloc, que fa referencia a una norma jurídica.
Les normes socials i morals depenen del context i de la gravetat del seu no compliment. El seu
incompliment no es considera tan greu com el que es donaria en una norma jurídica. La sanció
imposada depèn de la norma en qüestió.
El Dret prescriu o imposa prohibicions mitjançant operadors deòntics -normes o regles de
conducta que obliguen, prohibeixen o permeten fer quelcom- i, a la vegada, imposen un cost o
una sanció a qui incompleixi les normes o regles. Aquesta sanció és aplicada i regulada
institucionalment per l'Estat. Perquè la norma tingui èxit, ha d'imposar un cost superior al
benefici d'incomplir-la, fet que causa que la norma sigui dissuasòria. En cas contrari, la norma
tendeix a fracassar. La sanció moltes vegades implica l’ús de la força que fa garantir el
compliment de les normes.
Les normes jurídiques i morals poden regular una conducta de la mateixa manera, com per
exemple, robar, violar... o per altra banda, de manera diferent. No obstant, pot ser que les
jurídiques regulin conductes que la moral no, com per exemple aparcar en doble fila o la
eutanàsia. Pot ser que la moral reguli conductes que les jurídiques no, com la infidelitat... Per
altra banda, l’estat genera sancions jurídiques, i la societat es qui genera les sancions morals.
Moltes vegades, la moral fa que es canviïn les lleis.
Aspectes distintius de les normes jurídiques:
Els sistemes jurídics son sistemes coactius institucionalitzats.
Les sancions previstes per les nomes s’apliquen de manera centralitzada mitjançant
institucions estatals.
El dret, a diferencia de la moral, conté normes que creen aquestes institucions.
Aquestes institucions ostenten el monopoli sobre l’ús de la força.
La Intervenció de l'Estat en l'Economia: L'Eficiència
Anomenem Estat a l'organització política i jurídica que posseeix la sobirania sobre un territori
concret i la seva població i que, com a institució, aprova i fa complir les lleis o el conjunt de
normes d'un sistema jurídic.
En primer lloc, perquè l'economia de mercat funcioni es requereixen títols de propietat -el
dret a fer el que vulguis amb el teu recurs o possessió- i un sistema de preus -que implica una
fiabilitat en el valor de la moneda-.
L'Estat garanteix aquestes dues coses defensant el dret de propietat i garantint el valor de la
moneda. A més, com hem dit, garanteix el compliment dels pactes per evitar conductes
oportunistes mitjançant sancions i salvaguardes contractuals -tribunals...-.
En segon lloc, l'Estat intervé per resoldre els anomenats errors de mercat, que es produeixen
quan el mercat per si sol no aconsegueix l'eficiència o maximitzar els beneficis totals. Aquests
son:
Part dogmàtica: Es regulen els drets fonamentals
Part orgànica: es regulen les institucions de l’estat i l’estructura de les autonomies
, Externalitats: són costos o beneficis derivats d'una activitat econòmica que no
s'agreguen als costos o beneficis de què la desenvolupa. Hi externalitats positives com
negatives. La intervenció de el dret persegueix l'objectiu d'interioritzar l'externalitat.
Amb les externalitats negatives s'imposa un impost, i amb les positives, una subvenció.
Quan el cost és molt superior a el benefici, l'activitat de prohibeix.
Poder de mercat: és la capacitat d'un únic agent econòmic per influir en els preus
eludint la competència, aquests es tracten de monopolis i oligopolis. El dret intervé
mitjançant les lleis antimonopolios i la defensa de la competència.
Monopolis naturals: com l'aigua, el gas ... el dret intervé mitjançant la regulació de les
condicions de la prestació de servei o, moltes vegades, l'estat assumeix la titularitat i la
prestació de servei.
Concretament, el sistema jurídic ajuda a resoldre les externalitats fent que els individus les
interioritzin o assumeixen tots els costos o tots els beneficis de la seva acció.
Bàsicament, imposem un impost a les externalitats negatives i subvencionem les positives. Al
seu torn, l'Estat evita o intenta evitar el poder de mercat o la capacitat d'influir en el preu -
monopolis, càrtels...- mitjançant lleis de competència. Per últim, l'Estat acostuma a tenir certs
monopolis com el servei de bombers o a regular-los -aigua, llum...- per garantir un preu just.
La Intervenció de l'Estat en l'Economia: La Justícia
A més de garantir el bon funcionament de l'economia de mercat, el Dret també es preocupa
de la justícia o equitat. És per això que l'Estat s'encarrega de garantir igualtat de drets i
oportunitats i de subministrar béns públics -aquells en què ningú pot ser exclòs del seus
beneficis, com la defensa o la justícia- i serveis públics -sanitat i educació universals-. També es
realitzen polítiques de redistribució de la renda per tal d'ajudar als col·lectius més desfavorits,
polítiques que es financen a través d'impostos com el de les rendes al treball (IRPF), beneficis
de les empreses (Impost de societats)...El sistema tributari intenta ser, dintre de les seves
limitacions, el més eficient possible.
Un altre aspecte on l'Estat intervé és en les relacions laborals amb l'objectiu d'equilibrar el
poder de negociació entre l'empresari i el treballador, sent aquest últim el més desprotegit.
Aquesta intervenció es manifesta en el salari mínim -que provoca atur-, límits a la jornada
laboral...I els motius o arguments per dur a terme aquesta legislació són les preferències
adaptatives, segons les quals els individus poden acceptar condicions infrahumanes quan estan
desprotegits.
Per últim, el Dret protegeix al consumidor per evitar que es vegi perjudicat per fenòmens com
el de la informació asimètrica o la incertesa sobre la qualitat d'un producte.
Les Funcions del Dret: la Regulativa
Abans de començar, cal aclarir que les funcions del Dret van variant segons l'evolució social i
política, per la qual cosa aquestes funcions van canviant al llarg del temps. A més, aquestes
funcions del Dret no són objectius en si mateixos sinó que poden ser mitjans per arribar a
altres fites més complexes.
El Dret és un sistema de control social, és a dir, un mecanisme que provoca que la societat faci
el que dicten les lleis. L'objectiu d'aquest control és garantir la pau social o la no existència de
conflictes a la societat. Podem mesurar l'eficàcia d'un sistema jurídic segons el grau de pau
social que hi hagi. A més de controlar la societat, el Dret també controla els poders públics fent
Part dogmàtica: Es regulen els drets fonamentals
Part orgànica: es regulen les institucions de l’estat i l’estructura de les autonomies
, que aquests es sotmetin al sistema jurídic, mitjançant la separació de poders i el control mutu
d'aquests.
Cal dir que, a mesura que l'Estat s'involucra en altres camps i es transforma en un Estat social,
redacta més lleis i el Dret comença a ser cada cop més rellevant en la societat. Per aquest
motiu podem parlar d'una funció distributiva del Dret en aquesta mena d'estats, que es dedica
a distribuir o assignar béns i drets.
El Dret i la funció de Cooperació
La cooperació o la divisió del treball ha estat i és un element essencial pel progrés de la
humanitat, la majoria dels bens socialment valuosos exigeixen cooperació. No obstant, la
cooperació o col·laboració planteja problemes com l'incentiu a incomplir l'acord o pacte, ja
que son situacions difícils en les que la solució mes racional a nivell individual no es la mateixa
que a nivell col·lectiu. Per il·lustrar millor aquest problema, cal descriure un famós model de la
teoria de jocs: el dilema del presoner. Dos persones han estat detingudes i són interrogades
simultàniament en habitacions separades. A cada individu la policia li diu el següent: si no
confesseu cap dels dos, tots dos passareu tres anys a la presó. Si confesseu els dos, cada un
passareu 10 anys a la presó. Si tu confesses i l'altre no, tu sortiràs lliure i ell serà condemnat a
20 anys de presó. Si és al revés, ell sortirà lliure i tu seràs condemnat a 20 anys. A meva decisió
dependrà del que digui l’altre, però no ens podem comunicar.
Tot i que la millor opció col·lectiva és que cap confessi, la millor opció individual és confessar ja
que si l'altre queda callat no vas a la presó, i si l'altre confessa t'estalvies 10 anys. El resultat
final -cadascun és condemnat a 10 anys- o equilibri de Nash -on cada individu escull la seva
millor opció independentment del que faci l'altre- és ineficient ja que podrien estar millor
sense ser perjudicats si cap dels dos hagués dit res, la millor opció es cooperar. D'aquesta
forma, quan no existeixen càstigs o sancions posteriors i el pacte es repeteix una sola vegada
sempre hi hauran motius per incomplir ja que no complir és sempre la millor opció individual.
Aquest incentiu a traicionar els pactes o acords que es repeteixen un sol cop és una de les
raons per les quals existeix el Dret. Un altre exemple d'incompliment amb benefici propi poden
haver conductes no cooperatives, és el problema del paràsit, un individu que s'aprofita de la
cooperació dels altres sense cooperar ell degut a la existència de bens públics sorgits de la
cooperació. L’aprofitat actua racionalment però si l’aprofitat som tots, es crea el problema de
la generalització. A més, es injust que algú es beneficiï del que fan els semes, això es coneix
com fair play.
Per altre banda, també hi ha problemes de coordinació, on no hi ha conflictes de interessos
però es necessiten normes que ens ajudin a coordinar-nos. Això es coneix com la tragèdia dels
comuns: al haver un be comú, decideixo explotar per beneficiar-me individualment, però els
altres, fan el mateix, aspecte que genera sobreexplotació, amb el que es necessari per
solucionar-ho tant normes de coordinació com de cooperació. Una de les millors solucions per
aquest problema es la propietat privada, ja que fa que internalitzem les conseqüències de la
nostra decisió. Una altra solució es un sistema de normes col·lectives on no fa falta privatitzar
per aconseguir un benefici.
Per solucionar els problemes anteriors, cal establir una norma dissuasòria, és a dir, una regla
que imposi un cost o sanció suficientment gran a qui incompleix com per fer canviar el seu
comportament. Aquesta norma, a més, ha de ser aplicada -la sanció s'ha d'efectuar- ja que
sinó és inútil. Aquesta norma aconseguirà, per una banda, fer que el possible incomplidor no
incompleixi i, per l'altre, que qui compleix tingui més incentius per fer-ho ja que la norma
Part dogmàtica: Es regulen els drets fonamentals
Part orgànica: es regulen les institucions de l’estat i l’estructura de les autonomies
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller ainhoamuozsanchez. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 6,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now